‘La Rosalia!’ ha arribat amb forƧa, sorprenent amb cada nova cançó. Mai hauria pensat que m’agradaria la mĆŗsica d’una cantant com ella amb la que no em sento gens identificada a nivell estĆØtic: ungles de centĆmetres amb complements fins i tot metĆ lĀ·lics, roba que no sĆ© com catalogar: d’una banda còmoda (xandall, esportives, etc.) i de l’altra no pot semblar mĆ©s incòmoda (talons, sostens mĆnims, jaquetes de pĆØls d’origen espero no animal, etc.) En fi, igual que m’agrada la mĆŗsica de Michael Jackson o Queen i no m’hi sento gens propera al seu estil personal, la mĆŗsica de Rosalia m’agrada i crec que pot esdevenir un referent, si no ho Ć©s ja.
Però no escric aquest article per parlar de ‘La Rosalia!’ (com ella s’autodenomina en algunes canƧons). La mitomania no em torna boja però he de reconĆØixer que sĆ que m’atreu, i molt, els efectes que canƧons com les seves estan produint entre la ciutadania. De fet, la primera vegada que vaig sentir la cançó de ‘Malamente’ (el seuĀ hit inicial) va ser amb el videoclip de Los Moranco, no amb l’oficial de Rosalia. I no ha estat l’Ćŗnic, ja van dos. La qüestió Ć©s que les canƧons de ‘La Rosalia!’ estan servint per fer paròdies i, denunciar i reivindicar temes com la generació excesiva de residus (sobretot de plĆ stics d’un sol Ćŗs) o la contaminació atmosfĆØrica generada pels cotxes privats de motor a ciutats com Barcelona. I, fins i tot, s’han fet servir perquĆØ una AMPA d’una escola catalana posi en valor la seva funció i demani mĆ©s participació.
Abans de veure els vĆdeos i llegir les lletres i comentaris associats de les paròdies corresponents, vull deixar clar que es tracta de lletres de cançó i que en diversos casos mana mĆ©s fer una rima que escriure correctament o plantejar conceptes complexes. Però per comunicar a la ciutadania i fer arribar missatges no cal tanta perfecció, en tot cas, el que cal, Ć©s riure’s mentre vas dient veritats incòmodes i malsonants.
Les canƧons de ‘La Rosalia!’ estan servint per fer paròdies, i denunciar i reivindicar temes com la generació excesiva de residus o la contaminació atmosfĆØrica generada pels cotxes privats de motor a ciutats com Barcelona.
Con basura. Los Moranco. Paròdia ‘Con altura’ de RosalĆa.Ā 4 juliol de 2019. 2.242.911 visualitzacions.
No sóc massa fan de Los Moranco però he de reconĆØixer que aquesta paròdia m’ha fet riure molt i trobo que permet fer arribar un tema com la generació excesiva de residus a un pĆŗblic que no sol ser receptiu als missatges ambientals. I això sempre Ć©s una bona notĆcia. El sentit de l’humor Ć©s clau per comunicar i aquest n’Ć©s un exemple. MĆ©s enllĆ de les ungles excessives de la Rosalia parodiades amb envasos de plĆ stic de iogurts, actimels, petit-suisse i culleres i forquilles de plĆ stic, i de la palleta a l’orella imitant el micro (molt bo!), no s’ha de perdre de vista la lletra. L’analitzo (mentre somric ;-)):
Estamos perdiendo la cordura (doncs sĆ)
Tirando a los mares la basura (quĆØ trist)
PlÔsticos que nunca se depuran (o perquè no es llencen on toca o per què llavors?)
Y que en los ocƩanos perduran (una crua realitat)
MĆ”s bolsas de plĆ”stico ninguna. Son basura (aquĆ comencem a entrar en detall d’allò mĆ©s qüotidiĆ i cal comenƧar per les bosses de plĆ stic, i el ‘son basura’ parodiant el ‘con altura’ marca el ritme i reforƧa el missatge)
Envoltorio para las verduras. Son basura (menjar amb plĆ stics excessius).
Las pajitas que parecen chulas. Son basura (les palletes, un tema que sembla anecdòtic però que representa un clar impacte).
Piensa en la generación futura. Mano dura (i pensar en les generacions futures… i jo diria les presents, ja ens afecta. Lo de ‘mano dura’ entenc que es refereix a tenir ‘mano dura’ amb tanta ‘basura’).
No te olvides que lo que tĆŗ tiras
Al final termina en tu barriga (potser aixĆ ens sensibilitzem… el plĆ stic que llencem ens l’estem menjant ja, ara!)
Y si comes pescaĆto frito
Luego vas a echar los plastiquitos (mĆ©s clar… no pot ser. En ĆØpoca d’estiu que els ‘pescaitos’ entren tan bĆ©, potser no tant si sabem que porten un additiu artificial que es bioacumula i que ens acabarĆ matant).
Bolsas, tampones y cables. Somos biodesagradables (interessant que parli tambĆ© dels tampons i dels cables… i molt bo lo de ‘biodesagradables’).
Ā”MĆ”s basura! Ā”Mierda pura! (lo de ‘mierda pura’ Ć©s tal qual encara que soni malament o no ens agradi).
Bandejas de carnes y pechugas. Son basura (i seguim amb l’enumeració de residus provinents de materials d’un sol Ćŗs com les safates de porexpan)
Envoltorios que guardan la fruta. Son basura
Las colillas de to’ los que fuman. Son basura (les burilles de les cigarretes, un altre tema que dóna per parlar-ne i tela!)
Latas de refrescos y pinturas. Son basura (les llaunes d’alumini d’un sol Ćŗs, tambĆ©. I les pintures no sĆ© a quĆØ es refereix, la veritat).
Pa’ que tĆŗ tengas el ojete fresco (jajaja, toc d’humor per somriure)
Miles de toallitas estĆ”n apareciendo (i desprĆ©s te la deixen anar amb el tema de les tovalloletes que encara s’usen i a mĆ©s es llencen al vĆ ter!)
El mundo es prestado (doncs sĆ, som uns mĆ©s i el planeta no Ć©s nostre)
Hay que devolverlo (mĆ©s que tornar-lo jo diria perdurar-lo per qui ha de venir i per la resta d’Ć©ssers vius que hi viuen. No estem sols!)
Piensa un poco en los que estƔn viniendo
Sólo hay un planeta entérate
Del mismo agua debemos beber (això no se sol tenir present però l’aigua del planeta Ć©s limitada, sempre Ć©s la mateixa i no deixa de circular)
Y tiene mÔs plÔstico, ya ves (però el plà stic que ara té perdura i seguirà circulant, sempre!)
que el cuerpo de Leticia Sabater (sense comentaris, no puc opinar sobre el tema ni vull fer-ho).
Per comunicar a la ciutadania i fer arribar missatges no cal tanta perfecció, en tot cas, el que cal, Ć©s riure’s mentre vas dient veritats incòmodes i malsonants.Ā
Putus cotxes man. Birch. Paròdia ‘MilionĆ ria’ de RosalĆa. 26 d’agost de 2019. 2.205 visualitzacions.
I ‘La Birch!’ arriba a Barcelona per liar-la amb aquesta cançó tambĆ© resultat de versionar a Rosalia i la seva nova proposta musical, ‘La MilionĆ ria’. En aquest cas els recursos audiovisuals i el pressupost no són tan elevats, ni tampoc les visites, però el missatge Ć©s molt bo i m’agrada precisament aquesta atmosfera low cost que fa la cançó mĆ©s ‘ciutadana’ i propera. Agafem ‘carrerilla’ que la lletra tampoc deixa indiferent.
Jo ja sĆ© que he nascut per morir de cĆ ncer, (comencem fort, però molt fort. Dir aquesta frase en to de rumba li treu ferro però no deixa de ser el que Ć©s: una veritat amb la que hem de conviure diĆ riament tot i que l’haguem relativitzant del tot).
per culpa de la contaminació de l’aire,
que ja ni surto perquĆØ em fa mandra,
aquesta ciutat Ʃs inhabitable. (esperem no arribar a tant)
Jo el que voldria Ʃs poder anar en bici
sense empasar-me un ‘tubu d’escap’ (el que s’ha de dir perquĆØ la rima encaixi! Però sĆ, a vegades caminar o anar en bicicleta per Barcelona Ć©s un risc per la nostra salut)
però tot el dia cotxe pa’rriba, cotxe pa’bajo lo mĆ©s normal.
(Tornada:) (senzilla i que deixa clar dos missatges: no ens agraden els cotxes circulant per la ciutat i el que volem són més bicicletes)
Jo el que voldria Ʃs cridar: Putos cotxes man!
NomƩs vull respirar un aire net. Putos cotxes man!
I veure bicis per tot arreu. Putus cotxes man!
NomƩs vull respirar un aire net. Putos cotxes man!
I veure bicis per tot arreu. Putus cotxes man!
Jo ja sé que he nascut per morir de cà ncer,
i sinó de calor pel canvi climà tic. (tornem a repetir lo del cà ncer però ara afegim la calor del canvi climà tic. Interessant parlar-ne ja que serà , si no és ja, un dels aspectes que més ens afectaran a la ciutat, sobretot a les persones més vulnerables).
Diuen que nomĆ©s ens queden 10 anys, (10 anys per a quĆØ? bĆ©, suposo que en una cançó rumbera com aquesta no es pot ser massa rigorós… )
però alguns nomĆ©s pensen en ampliar (que si el port, que si l’aeroport). (reivindicacions d’entitats com la Plataforma per la Qualitat de l’Aire, entre d’altres: que arribin menys avions i vaixells a Barcelona. L’impacte dels vaixells aparcats i tot el trĆ nsit generat per mobilitzar les seves mercaderies, aixĆ com el tema dels creuers tambĆ© tĆ© un impacte directe sobre la qualitat de l’aire a la ciutat. El tema tĆ© tota la intenció del món i no estĆ aquĆ nomĆ©s per la rima)
Em tenen fins els collons! (ejem…)
(Tornada)
Quant de fum, quin horror.
Això és una punyetera invasió.
Volem la solució, peatge anticontaminació. (una altra bomba. EstĆ clar que aquesta cançó va dirigida a l’Ajuntament de Barcelona i a la crida per prendre mesures mĆ©s radicals front el problema de la qualitat de l’aire a la ciutat. Millor haver de sentir aquesta cançó que rebre una queixa per instĆ ncia, no?)
Però el cotxe elĆØctric no val, el transport colĀ·lectiu Ć©s la clau. (totalment d’acord. Jo diria que el cotxe elĆØctric ‘nomĆ©s’ no val. I que el transport colĀ·lectiu, sobretot el pĆŗblic, Ć©s la clau)
I si no ves als llocs caminant,
i aixĆ de pas t’estalvies el gimnĆ s. (sĆ! Caminar Ć©s salut i tot i que hi hagi contaminació, s’ha comprovat que compensa mĆ©s l’exercici fĆsic que es fa que la possible contaminació atmosfĆØrica que es respiri. AixĆ que no hi ha excusa per caminar per la ciutat).
Cotxe i camió, ai furgoneta.
I també un camió i una motocicleta.
I no s’explica que el pet d’una vaca Ć©s pitjor. (aquesta part final la trobo fluixa i sobra una mica, sobretot lo del pet. Però en fi)
(Tornada)
Pedalea, pedalea… (bo!)
Va qui entra (a la Junta de l’AMPA). AMPA de l’Escola Joan XXIII de les Borges Blanques.Ā Paròdia ‘Malamente’ de RosalĆa. 3 de juny de 2019. 82.655 visualitzacions.Ā
I tot i que no es tracti d’una reivindicació ambiental sĆ que es tracta d’una social que em va encantar i que no puc deixar de mencionar. Com fer que formar part d’una AMPA passi a ser atractiu? AquĆ, un exemple.
