18 de desembre de 2025

  El sistema treu fum. I nosaltres també. La sensació d’acceleració i manca de temps no deixa de créixer tot i que cada vegada treballem de manera més eficient i comptem amb eines que ens permeten fer més i millor. Però això no vol dir que fem menys, sempre volem més! Jevons va observar que el consum de […]

25 de setembre de 2025

“Crec que, en general, tot i que el que cal és fer un canvi urgent de la nostra manera de produir i consumir, hi ha poc interès en fer-lo. Repensar models de negoci i de sistema espanta i genera rebuig. Entrem en espirals, també comunicatives, d’explicar el mateix per seguir fent el mateix”.  Podries presentar-te? […]

20 de desembre de 2024

  Per què anar a contracorrent del sistema si al final sempre guanya i et facilita la vida Escric aquesta carta perquè necessito desfogar-me. Vull expressar com em sento com a consumidora que intenta fer les coses bé per fer possible un present i futur millor. He passat per moltes fases i, de fet, he […]

12 de novembre de 2024

  Un dels èxits del sistema capitalista és haver aconseguit que ens creiem que el futur no existeix. Per tant, imaginar un futur millor esdevé quasi una obligació moral i política. La distopia ens desactiva El present no és fàcil. Fins i tot si ens trobem en la banda dels privilegiats que es poden plantejar […]

17 de setembre de 2024

Un breu viatge a l’enigma de les papereres inexistents i els carrers nets Fastiguejada per la humitat i calor extrema, vaig decidir fer un cafè latte en un got take away de plàstic, en un dels milers de 7-Eleven que hi ha a Tòquio. Me’l vaig beure de pressa, necessitava hidratar-me i també una miqueta d’energia. A […]

29 d'abril de 2024

Calen noves narratives i generar relats en positiu que ens vinguin de gust. Perquè si no som capaços d’imaginar-nos el futur que volem, com se suposa que hem d’arribar-hi? Prepareu-vos que ve una bona ‘turra’: “Que el món s’acaba. Que la sequera ens té amb l’aigua al coll. Que per més que reciclem no solucionarem […]

25 de setembre de 2023

“Crec que, en general, tot i que el que cal és fer un canvi urgent de la nostra manera de produir i consumir, hi ha poc interès en fer-lo. Repensar models de negoci i de sistema espanta i genera rebuig. Entrem en espirals, també comunicatives, d’explicar el mateix per seguir fent el mateix”.
Entrevista publicada al web de Barcelona+Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona (dijous, 21 setembre, 2023).
Tot i les dificultats, és molt bonic poder dedicar tot el teu temps ‘laboral’ i diria quasi ‘personal’ en allò en què creus. Cada dia és diferent, coneixes molts professionals, col·labores en projectes molt enriquidors, etc. Cada any, des que soc autònoma, ha estat un procés d’evolució personal i professional. M’agraden els reptes i tot i que pugui semblar que m’agrada tenir el control quan ets freelance precisament aprens que això no és possible i comences a jugar amb la incertesa… i acaba enganxant… tot i que hi ha moments de tota mena. No t’enganyaré.

12 de setembre de 2023

“La ciutadania cada vegada és més crítica, però no té temps d’analitzar tantes coses”     Entrevista publicada a Sostenible.cat (13 de desembre de 2023).

11 d'agost de 2023

La infraestructura social són els espais físics i les organitzacions que configuren les relacions personals.
Bona part dels reptes que tenim davant: el canvi climàtic, l’envelliment de la població, una desigualtat que no para d’incrementar i grans desavinences ètniques; només els podrem abordar si desenvolupem alguns interessos comuns. Quan la infraestructura social es fa malbé, les conseqüències són que la gent redueix el temps que passa als espais públics i es refugia a la ‘seguretat’ de la seva llar, les xarxes entre les persones es debiliten, augmenta la delinqüència, les persones grans i malaltes es van aïllant, els joves s’enganxen a les drogues i ‘les pantalles’, s’incrementa la desconfiança i cau en picat la participació ciutadana. És a dir, una infraestructura social sólida no només protegeix la democràcia sinó que contribueix al creixement econòmic.

12 d'agost de 2022

Pensar en la comunicació com una provocadora de canvis potser ha estat massa naïf i jo diria encara més, poc responsable i realista. Els canvis han de venir de la base, del convenciment sostingut, de polítiques públiques coherents i exemplars i d’una transició ben feta vers un altre model que implica noves maneres de viure. Ara, de cop, no es pot imposar una altra manera de fer a la ciutadania. Tot requereix un temps i ficar la por al cos no porta enlloc.
Cal donar a la comunicació el paper i la responsabilitat que té, ni més ni menys. Cercant la proactivitat i no generant usuaris reactius i passius que en el moment s’activen, pensen i volen canviar; però que al cap de cinc minuts ja s’han distret. Cal una implicació més constant, provocar la curiositat i generar un sentit de pertinença en un projecte comú i no pas en un d’extern que només et demana que facis Likes.

22 de juliol de 2022

No es tracta de quedar-nos mirant impotents i no fer res. Cal canviar la base de tot, del sistema. Cal reaccionar, buscar altres maneres de relacionar-nos i de consumir, i mentrestant, hem de ser resilients com a individus però sobretot com a societat i comunitat.
Les crisis solen ser traumàtiques i lamentablement afecten primer els més vulnerables, però també són oportunitats ‘forçoses’ per canviar el sistema actual. Un sistema que ens manté adormits i obedients i que en cap cas no és el millor per a tothom. Un somni etern i plàcid que ens està portant al col·lapse ambiental, econòmic i social. Despertar és el primer pas. El segon és sobreviure. El tercer és passar a l’acció, des de la comunitat. I el quart, transformar! No és una fórmula fàcil ni còmoda, però és el que hi ha. Tu decideixes! Què prefereixes: la pastilla vermella o la blava?

17 de desembre de 2021

Decréixer també porta associat uns quants ‘més’ com viure més lent, amb més temps lliure, de manera més conscient, més aprop de les persones que t’envolten… No es tracta, doncs, d’obsessionar-se amb la paraula: créixer o decréixer. Es tracta de qüestionar el model actual basat en un creixement il·limitat que resulta inviable i que ens ha portat a un possible col·lapse que condiciona de manera irreversible el nostre futur i present.
passar a un model on les persones siguem el centre (de manera equitativa i justa) i on es tinguin en compte els límits del planeta (que ens acull, sense ser nostre) serà un model millor per a tothom on el que ara pot semblar una renúncia pot arribar a ser un veritable guany: més salut, més temps, més consciència, més empatia… En el decreixement el ‘més’ també hi és, i a més hi és per a tothom.

6 de setembre de 2021

M’imagino un dia, no massa llunyà, en què només podrem conduir el cotxe dos dies a la setmana i en una franja horària, si és que podem conduir-lo; en què no sortirà aigua per l’aixeta constantment com ara; en què la mascareta no només ens protegirà de virus sinó també de partícules en suspensió; en què agafar un avió passarà a ser un luxe mal vist i viatjar esdevindrà un acte pedant i malgastador… Un dia en què pensarem en el passat, un passat recent, i enyorarem aquell dispendi d’energia, llum, aliments, roba… dispendi de tot! Però, tot i això, seguirem endavant sumant ‘peròs’ a la nostra vida abans còmoda i il·limitada. I dins d’aquesta nova bombolla de limitacions seguirem vivint feliços, en una distòpia que podríem haver evitat.

15 de desembre de 2020

El consum de proximitat esdevé, ara més que mai, una reivindicació per promoure una economia solidària i d’escala, per ajudar els nostres veïns, els comerços de tota la vida. Aquest nou ritme que ens hem autoimposat a causa de la pandèmia  del coronavirus ens ha permès, durant uns mesos, tenir més temps per pensar i menys llocs on comprar. Això ens ha portat a comprar molt més online i no sempre a empreses o iniciatives locals, sinó, i en la majoria de casos, a empreses com Amazon que ens ho posen molt fàcil: la primera opció de la cerca, i una entrega molt ràpida i fiable.
Altres empreses més locals i sostenibles s’han posat les piles darrerament en veure que l’opció presencial costaria de recuperar, però fer la competència al gegant de la venda online  és molt difícil.

23 de març de 2020

Ja fa una setmana que estem confinats a casa i, de moment, tothom diu i pensa: ‘Això va per llarg’. Les dues setmanes previstes inicialment sembla que s’allargaran un mes o més. Ho estic escrivint i no m’ho acabo de creure. Encara dec estar en la fase de negació. 

Negació d’haver arribat a aquest extrem de persones mortes i malaltes. Negació d’un sistema de salut saturat i exhaust que a més, sembla ser, no ha rebut el cop més fort: la corba encara està pujant. Negació de mirar enrere i pensar que fa una setmana i dos dies encara qüestionàvem la gravetat d’aquesta pandèmia (encara no era pandèmia, llavors, oficialment, tot i que sí que ho era en la realitat) mentre seguíem fent plans. Negació del tomb que poden fer les nostres vides quasi d’un dia per l’altre. 

13 de març de 2020

Fer una aturada com l’actual, que ens afecta a tots i cadascun de nosaltres —i que per això és possible, en part, perquè tothom la fa alhora—, és una situació extraordinària que no s’havia donat fins ara, ni tan sols en la darrera crisi econòmica. Es tracta d’una crisi sanitària però encara més d’una crisi econòmica que està posant sobre la taula la vulnerabilitat del sistema actual, massa centrat en el consum.
Des del famós lema del Capità Enciam, ‘Els petits canvis són poderosos’, fins a la coneguda frase ‘Actua localment, pensa globalment’, els divulgadors ambientals fa dècades que intentem explicar el poder de les accions quotidianes.

27 de gener de 2020

Cal plantejar aquesta dècada (la del 2020-2030) com la dècada de ‘recuperar l’essència’, allò que té valor per a nosaltres: tenir coses que apreciem, disposar del temps suficient per gaudir-les, estimar-nos i ser estimats, tenir salut, etc. Fer d’aquest món un lloc millor. De fet, allò que ens fa més feliços no sol ser el que ens està portant a la catàstrofe ambiental, social i econòmica. Per tant, per què no recuperem valors i ens alliberem de pesos innecessaris i insostenibles? Si tot el que ara mateix resulta imprescindible desaparegués, el que ens permetria viure i ser feliços és un tros de terra, un sostre i una comunitat amb qui créixer en valors.

5 de novembre de 2019

Reconeguem-ho! Ens agraden les històries apocalíptiques atrets per una insaciable curiositat per les males notícies, les catàstrofes o les anècdotes amb un regust de tragèdia. Això sí, que no siguin nostres, que siguin dels altres. Ens agrada mirar de lluny, sense ésser afectats directament. Però, com ens agrada mirar!  L’única cosa que aconseguim és incrementar la por i la inacció. I no ens podem permetre una societat encara més poruga i encara més passiva, oi? Com combatre això? Doncs amb coneixement i amb opcions.

28 d'agost de 2019

‘La Rosalia!’ ha arribat amb força, sorprenent amb cada nova cançó. La mitomania no em torna boja però he de reconèixer que sí que m’atreu, i molt, els efectes que cançons com les seves estan produint entre la ciutadania. De fet, la primera vegada que vaig sentir la cançó de ‘Malamente’ (el seu hit inicial) va ser amb el videoclip de Los Moranco, no amb l’oficial de Rosalia. I no ha estat l’únic, ja van dos. La qüestió és que les cançons de ‘La Rosalia!’ estan servint per fer paròdies i, denunciar i reivindicar temes com la generació excesiva de residus (sobretot de plàstics d’un sol ús) o la contaminació atmosfèrica generada pels cotxes privats de motor a ciutats com Barcelona.

26 de juliol de 2019

L’ecologia quotidiana és la base de tota estratègia ambiental. Som les persones, en la nostra rutina les que podem canviar molts hàbits i també exigir molts avenços polítics i normatius. Però compte! No dic que les administracions i societat civil organitzada no tingui un paper important. El té, però avui vull reivindicar la importància del que fem diàriament, dels hàbits que no només ens permeten impactar menys amb la nostra activitat habitual sinó també aquells que ens obliguen a ser més conscients del que consumim, com ho fem i l’impacte que això té sobre nosaltres i el nostre entorn, més proper i més llunyà. D’aquí l’autodenominació d’activista domèstica.

18 de març de 2019

‘Comprar a granel és difícil perquè no hi ha botigues on es pugui al meu barri’ o ‘No tinc temps per fer-ho’ o ‘És molt car’ serien les principals excuses per no intentar passar de comprar menjar embolicat en plàstic a comprar-ne menjar sense cap acompanyant més. Aniré excusa a excusa intentant donar respostes i la meva opinió personal. Darrerament, quan la gent em veu amb els túppers i el carretó de la compra dirigir-me al mercat, em comenten que com ho faig, que d’on trec el temps, però sobretot em pregunten: on compres a granel? I jo els dic: ‘Al mercat municipal’, en el meu cas, el Mercat d’Hostafrancs!’. I ells i elles me diuen (sobretot elles!): ‘Al mercat?’ I llavors jo els explico tot això. Al meu mercat, el del meu barri, jo compro (…)

28 de febrer de 2019

Recapitulant. Hola, sóc l’Ana, em declaro feminista, no m’agrada el rosa i rebutjo el model de joguines dirigit a un gènere en concret… però a la meva filla li agrada el rosa i li encanta cuidar nadons de joguina i vestir i desvestir barbies. I jo, com a mare, sense potenciar aquest aspecte, respecto la seva elecció, l’acompanyo, jugo amb ella i intento que un joc que fins ara he rebutjat esdevingui una oportunitat per entendre a la meva filla, una oportunitat perquè el meu fill també hi jugui sense sentir que és cosa de nenes i, en definitiva, una oportunitat per assumir que la millor manera d’educar els meus fills és acompanyar-los en les seves eleccions, sense imposar-les ni jutjar-les constantment.

20 de desembre de 2018

Ja ens trobem a la cua per pagar i marxar. Portem una hora donant voltes, valorant pros i contres, rebaixant les expectatives, renegociant termes i condicions, etc. I allà, en la cua que tot ho acaba i que ens hauria d’apropar a la pau interior i a la tranquil·litat després de la incertesa de la compra, segueix el debat i la negociació, i el neguit es torna en dubte i estrès. Perquè allà encara hi ha més coses, les que costen poc però mai has necessitat (i en la majoria de casos no sabies ni que existien). Allà, en aquell tram de productes més barats, petits i bufons, la seguretat de l’elecció final es comença a desmuntar. Així, el moment més feliç de la compra no és aquell en el que pagues i passes a posseir, sinó l’instant previ a decidir que sí, que allò t’ho quedaràs i serà teu.

17 de desembre de 2018

Petjada ambiental, sostenibilitat, resiliència, transició energètica, estratègia ambiental, consum conscient, canvi climàtic, prevenció de residus, contaminació atmosfèrica, mobilitat sostenible, economia circular, etc. Sincerament, a partir de quina paraula has desconnectat? Quantes entens realment el que signifiquen? Et sents interpel·lat amb alguna d’elles? Si les teves respostes són ‘des de la segona, poques i amb cap’, és que formes part de la majoria de la ciutadania. Sí, concienciada i crítica però que no passa a l’acció en sentir paraules com aquestes. Però les paraules són aquestes i no unes altres. Però, què més hem de fer per arribar a la gent? Cal comunicar des de l’experiència, l’esperança, l’empatia, l’emoció, el sentit de l’humor i la rigorositat. Ho comparteixo en aquest post.

4 de desembre de 2018

Hem passat per colors (economia verda, blava) i conceptes diversos, molts d’ells complementaris, però sembla que no acabem d’entendre què vol dir ni com aplicar la circularitat a la nostra economia. Ara Europa ho ha prioritzat i tothom etiqueta allò que fa com a model circular per poder pujar-se al carro del que ‘toca’. Però, insistint de nou, què és l’Economia circular? Hem passat per colors (economia verda, blava) i conceptes diversos, molts d’ells complementaris, però sembla que no acabem d’entendre què vol dir ni com aplicar la circularitat a la nostra economia. Ara Europa ho ha prioritzat i tothom etiqueta allò que fa com a model circular per poder pujar-se al carro del que ‘toca’.

5 de novembre de 2018

El documental ‘Death by design’ (Sue Williams, 2016) no et deixa indiferent. Si, a més de plantejar l’obsolescència programada com un gran problema ambiental, social i econòmic actual, li afegeixes els efectes directes sobre la salut de les persones, la cosa canvia. Aquest documental permet fer un recorregut pel cicle de vida dels productes tecnològics d’empreses conegudes i comprovar com un mal disseny afecta la salut dels treballadors que ho fabriquen, de les persones que l’utilitzen i fins i tot de les persones que ho reciclen/reutilitzen.
Dissenyaries un producte que provoca el suïcidi dels seus treballadors? Que els provoca avortaments o malformacions en els seus fetus?

10 de setembre de 2018

Tot està calculat. Aquella és la dosis justa. Ni més ni menys. No cal mesurar, no cal controlar el polze per no tirar massa, només cal agafar i deixar caure. I fins i tot, si no tens res més a fer, quedar-te mirant com aquella càpsula es desfà deixant anar el fluid que conté… De què estic parlant? Sembla emocionant i ho pot arribar a ser. Em refereixo a una càpsula de sabó per fregar el terra de casa! Com?
Fins ara, a les nostres llars, les monodosis de detergents han quedat relegades al món dels rentavaixelles i les rentadores, però, i la resta? Pensem-ho bé. Si el que necessitem és el sabó per rentar el terra, per netejar els vidres, etc. per què comprem cada vegada l’envàs que el conté i el llencem quan ja no el necessitem?

16 de juliol de 2018

Publicitat i cotxe no poden anar deslligats, així com tampoc els missatges associats, que han evolucionat al llarg del temps: des de llibertat, poder, personalitat, estatus i bellesa, fins a responsabilitat o consciència. La indústria automobilística ha cercat desesperadament aquell eslògan que captés el màxim de públic potencial. Un públic que no sempre necessita el mateix i que, potser, està exigint un canvi de model.
Tenir cotxe s’ha equiparat sempre amb nivell adquisitiu i estatus, amb llibertat i entusiasme per exprimir cada segon de vida. Per què circular a gran velocitat per una ciutat nocturna completament buida de cotxes i persones es pot considerar un escenari habitual d’ús del cotxe?

6 de juliol de 2018

‘The handsmaid’s tale’ és una de les sèries feministes del moment. Borgen, Big little lies, The good wife, The good figth… són d’altres que també he vist o estic veient i que m’estan despertant un sentiment de respecte i orgull de gènere. Es diu sororitat. I no puc evitar preguntar-me constantment com pot ser que en algun moment se’ns hagi considerat el sexe dèbil. És preocupant que durant tants anys i encara ara la dona sigui un zero a l’esquerra, menyspreada, discriminada i, tot i que sembli impossible, maltractada i assatjada sexualment.

27 de maig de 2018

Cada 28 dies, si ets regular, arriba aquella estimada rutina fisiològica que consisteix en l’expulsió del teixit endometrial, un òvul no fecundat i la petita quantitat de sang que l’acompanya. Es tracta d’uns dies en els que no ens sentim sempre bé, més sensibles de lo habitual, amb molèsties i amb la preocupació afegida d’estar pendent de no tacar la roba o el seient. Es tracta de la regla o menstruació. I resulta que no només podem embrutar sinó que la menstruació també embruta a nivell ambiental. Per què? Doncs perquè les opcions per mantenir la sang continguda i no visible són, en la seva major part, poc sostenibles. I en molts casos, poc saludables també per a nosaltres.

16 de maig de 2018

Quantes vegades heu vist anunciada aigua de l’aixeta a la televisió o a la ràdio, o en una revista o cartell publicitari? Si reclamem una ciutat més verda, amb un aire més net, amb menys cotxes i més bicicletes … per què no reclamem una ciutat amb una aigua potable de qualitat valorada i promocionada? Més encara, si resulta que l’aigua de l’aixeta és saludable i la podem beure tranquils, per què no ens en refiem d’ella? Per què aquest estigma sobre un recurs natural de primera necessitat que ens arriba directament a casa amb totes les garanties d’ús?

24 de març de 2018

Fa més de 6 anys que sóc mare (dic més de 6 anys perquè comences a ser mare des del moment que estàs embarassada… fins i tot diria, des del moment que saps que vols ser-ho) i des de llavors, a casa, han entrat i sortit diversos ‘artefactes’ més o menys útils, o més o menys inútils. Tinc dos fills i resulta bastant lògic deduir que amb el primer van entrar més coses inútils i amb el segon han sortit les inútils, s’han quedat les útils i han entrat poques novetats. No entraré a detallar de quins ‘artefactes’ es tracta. Aquest post ‘reloaded’ el dedicaré de nou a la cadira Tripp Trapp. Per qui no la conegui, us recomano aquest post de’n Jordi Blasi  ”Tripp Trapp. Més enllà d’un bon disseny”.

19 de març de 2018

El cafè ha esdevingut un producte de luxe amb propostes com les de Nespresso. De sobte, fer-se un cafè a casa que era a l’abast de tothom ha passat a ser una experiència, un moment únic amb un producte únic: una màquina de cafè que utilitza càpsules d’usar i llençar. Aquella gota que mai cau i que quan ho fa és sobre una escuma que mai podria fer una cafetera italiana. Convertir el cafè, doncs, en un producte de luxe ha estat una estratègia de màrqueting que no els ha sortit tan malament, perquè ara, qui no té una d’aquestes màquines a casa? Encara que no arribi a final de mes… El mòbil 5G i la Nespresso no poden faltar pas!

16 de març de 2018

En la cerca del residu zero a casa, eliminar l’ús del film de plàstic és un altre dels objectius a assolir. Però no resulta fàcil ja que es tracta d’un producte versàtil i adaptable. Us proposo saber més sobre què és i per a què serveix, així com cercar-ne alternatives. Jo proposo algunes però segur que no totes. El film entra a casa, no només en el conegut rotllo que comprem al súper, sinó també al voltant de nombrosos productes, cada cop més: carn, peix, embotit, formatge, i fins i tot fruita i verdura (des d’un enciam, fins a gallons de mandarina).

7 de març de 2018

Es tracta de la primera vaga feminista de la història, a nivell internacional. Per això, el 8 de març de 2018 faré vaga, pararé, no treballaré, no consumiré, no estudiaré, no cuidaré. I des d’aquí crido a que totes ho fem o ajudem a que d’altres també ho puguin fer! Només volia fer un breu apunt: en el meu cas em resulta molt més complicat deixar de cuidar que deixar de treballar. I aquí és on trobo la innovació d’aquesta convocatòria: la vida quotidiana té moltes més dimensions que la laboral i les desigualtats de gènere són presents en totes aquestes dimensions. Si parem totes, no només es para l’economia, sinó que es para la vida!

6 de març de 2018

Sabíeu que, segons les dades públiques i accessibles, el 7% dels personatges rellevants a la història són dones? I fins i tot aquestes, molt poques respecte les reals, les desconeixem. Per què no ens les han explicat a l’escola? Bé, potser la clau està en adonar-nos qui ha explicat la història fins ara. La literatura feminista reivindica el paper de les dones al món i en aquest post faig un humil apunt a aquells llibres que més m’han marcat i m’estan marcant com a feminista ara, més que mai, convençuda!

7 de febrer de 2018

Perquè el residu més net és aquell que no es genera, ja que no t’obliga a gestionar-lo per allargar la seva vida útil (procés que també impacta) ni a enterrar-lo o enviar-lo a altres països per fer-lo desaparèixer (tot i que això també comença a tenir un límit, com en el cas de la Xina). Sóc fan de la prevenció de residus. Sona d’allò més avorrit però és així. És una estratègia que obre tot un món de possibilitats, moltes de creatives i solidàries i socialment potents. I com ho faig jo? Com ho fem a casa?

13 d'octubre de 2017

De la mateixa manera que la gasolina surt per la mànega de la benzinera després de travessar mig món, Internet també necessita uns 100 milions de servidors repartits en centres de dades (els més grans reben el nom de granges de servidors); uns 300 cables de fibra òptica submarins (entre actius i en construcció, uns  900.000 quilòmetres); i antenes i enrutadors (routers) per fer arribar els paquets d’informació als nostres múltiples devices digitals. Així doncs, Internet ‘pesa’, i molt.

5 d'octubre de 2017

Reconeguem que no sabem conviure amb altres espècies. Reconeguem que només ens sentim còmodes en un verd conegut, controlat, dissenyat, harmònic i desparasitat. No passa res, és així. I quan desitgem trobar-nos amb el verd més autèntic, sortim de la ciutat i ens refugiem en els boscos i prats, o fent un cim. Llavors el desordre és benvingut, perquè no està allà cada dia, perquè és anecdòtic i, per tant, no cal acostumar-se a ell.

14 d'agost de 2017

L’aparició del “2.0” va conduir empreses com Google o Facebook a mercantilitzar Internet, introduint-hi l’ús privatiu. Però Internet va néixer per ser un bé comú. Diverses organitzacions treballen perquè segueixi sent de tots i per a tots. Un bé comú, un common, és un bé que és compartit per totes les persones que hi interactuen o que contribueixen a crear-lo, i les empodera.

28 de juliol de 2017

Segons en Curro Claret, “el disseny ha de generar algun tipus de canvi, millorar la situació inicial. Ja sigui en el procés de producció, en l’ús del producte o en la vida posterior del producte. Sinó, el disseny és només maquillatge.” Així comença una conversa amb en Curro, transparent, sense pretencions, com ell.

7 de juliol de 2017

La música rebota en les branques dels arbres, en els troncs, es percola entre les pedres del terra. Calma pausada, contemplativa, moment màgic a la posta de sol, a l’escenari ‘El vaixell’ del Festival Vida 2017. Tot és màgic. Música i natura, pop i bosc, rock i sorra, folk i pedres. Però, entre tota aquesta atmosfera creada per fer-te sentir ‘un fullet en un bosc popero ecològic’, el plàstic és un element més. El plàstic? Sí, el plàstic, d’un sol ús!

14 d'abril de 2017

Guia pràctica per a un ús eficient del mòbil i trucs per allargar-ne la vida. Tria de manera conscient, cerca protegir la teva privacitat, el mòbil consumeix dades i energia, la durabilitat és possible i quan ja no vulguem el mòbil, sempre hi ha opcions. Consells bàsics perquè tenir un mòbil no sigui un drama ecològic i social.

17 de març de 2017

El fundador en realitat és un ‘lladre’ d’idees, però se’l reconeix com un emprenedor, un ‘visionari’ capaç de convertir un simple negoci d’hamburgueses ràpides en un negoci immobiliari arreu del món que transmet sentiment de pertinença a una manera de fer i de viure que encara avui dia funciona. La reflexió és com això ha passat amb molts altres productes, que han perdut la seva autenticitat i objectiu inicial per voler més, per tenir més, per ser algú important, per ser un guanyador!

23 de desembre de 2016

Durant tot l’any els llistats de possibles joguines o regals es van fent cada cop més llargs. És l’excusa perfecta quan un caprici de la canalla supera el preu o el volum desitjat. Aquestes llistes per l’esperat aniversari, pel tió, pel Pare Noel, o pels Reis Mags ens permeten que, un cop arriba la data tan desitjada pels més menuts de la casa, no resulti tan difícil triar i puguem comprar realment allò que volen. La pregunta és: cal regalar als nens i nenes tot el que desitgen? Quin criteri cal transmetre’ls perquè la seva tria respongui a certs valors com la prevenció de residus i el consum responsable?

25 de setembre de 2016

El meu fill, el primer dia d’estar a la Toscana, davant de la imperfecta Torre de Pisa va dir: ‘M’heu portat aquí per avorrir-me o què?… ah, i per cert, aquesta torre no està tan inclinada’. Amb 5 anys i ja sembla un adolescent avorrit de viatjar amb nosaltres. La imaginació i creativitat al poder! Veure una ciutat mentres jugues a l’amagatall, negociar en les condicions més difícils, menjar un cop al dia fora de casa i que no ens pugi a tots plegats els nivells de colesterol, carregar amb un cotxet moribund amb dos nens a sobre, etc.

26 de juliol de 2016

Un mes a l’any vivim a Canet de Mar, al Maresme. I en aquest slow poble, prop de Barcelona, els residus es recullen ‘porta a porta’. No donaré xifres ni parlaré de l’eficiència del sistema ni de si funciona o no. Però sí afegiré una visió resultat de la meva pràctica diària d’aquesta manera de gestionar els residus municipals. En primer lloc, tu, com a consumidor i generador de residus ets molt més conscient del que generes… El segon avantatge d’aquest tipus de recollida: la visibilitat dels teus residus, tant dels que generes com dels que no gestiones correctament.

27 d'abril de 2016

L’ordre és molt relatiu. Depèn de cadascun que un espai estigui endreçat. Cadascú troba el seu ordre en el seu caos, i pot arribar a no trobar res en l’ordre dels altres. Però més enllà d’aquests aspectes de filtre i visió personals, tenir endreçada casa nostra esdevé, la majoria de vegades, tot un repte! Els grans enemics de l’ordre són: tenir massa coses, un espai limitat i poc temps per gestionar ambdues coses.

2 de febrer de 2016

Quina és la diferència entre inventar i dissenyar? Sembla que Joy és una inventora però també és una dissenyadora, no? Crear, prototipar, vendre, produir i guanyar diners! Això és inventar o fer un miracle?
Potser per això el seu primer disseny es diu Miracle Mop. En Joy sempre havia volgut inventar-se les seves joguines. De fet, el seu somni era viure en una gran casa on poder dissenyar coses maques i útils per la gent.

23 de novembre de 2015

‘La desmaterialització ens farà més lliures, menys contaminants, més feliços’
En Juli Capella em va rebre amb els braços oberts i amb moltes ganes de compartir reflexions i propostes. L’entrevista era per S0stenible.cat i el tema era: ‘La desmaterialització’, atès que aquesta setmana se celebra la Setmana Europea de Prevenció de Residus 2015 i la 13a Jornada de Prevenció de Residus, enguany dedicada a aquest tema: Fer més amb menys. En Juli Capella era un bon candidat per fer una entrevista interessant, propositiva i molt engrecadora sobre el fenomen de la desmaterialització de l’economia i les seves implicacions ambientals. I així va ser. A continuació podeu llegir l’entrevista, que també trobareu a Sostenible.cat.

26 d'octubre de 2015

En un moment de crisi social, econòmica i ambiental la ciutadania està demanant altres maneres de conviure més beneficioses per a la majoria, on les persones siguin l’eix central. En aquest marc s’ha celebrat la quarta edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) a Barcelona (concretament, el passat 24 i 25 d’octubre), al complex fabril Fabra i Coats de Sant Andreu de Palomar. A finals de novembre de l’any passat, 2014, l’economia solidària i social ja va ser el motiu del reportatge Emprendre per millorar la societat. Avui, quasi un any després, què ha canviat?

3 de setembre de 2015

Cabanillas, prop de Tudela (Navarra). Són les 16:30 de la tarda en ple mes d’agost. Sembla estan en festes però no hi ha ningú pel carrer. De sobte apareix un home vestit de blanc amb un mocador vermell i li preguntem per l’hotel rural ‘El Trujal de las Bárdenas’. No sap de què parlem. Jo li dic, l’hotel de Javier. ‘Ah’, respon. ‘La Casa de las Marquesas, el hotel ecológico de Javier’. Després de més de 300 km camí del País Basc francès necessitàvem fer una parada tècnica (dormir, menjar, dutxa, descansar i continuar el viatge). Navarra era el lloc, però, què hi ha a Navarra?

8 de juny de 2015

La frugalitat consisteix en ‘ser estalviador, pròsper, prudent i econòmic en l’ús dels recursos consumibles, com l’aigua o el menjar, així com optimitzar l’ús del temps i els diners per evitar el malbaratament’. També es considera com la ‘virtut de viure amb allò estrictament necessari, sense abusar dels recursos o fer-ne ostentació, oposant-se al luxe i al consumisme’. Sense entrar en més detalls no encaixa gaire amb l’espai ‘ostentós’ de Mazda. Però en els contrastos també resideix l’extravagància, la rebeldia i les oportunitats.

27 de maig de 2015

S’apropa amb certa cautela. Algú segur l’estarà observant. Porta una caixa de plàstic buida, d’aquelles de color verd fosc de la fruita. Un cordill de dos colors, de cotó, bastant llarg. I una cartolina plastificada amb un missatge escrit a mà, amb colors i vistós. I també una bossa plena de coses. Ja al costat de la tanca del parc infantil, lliga la caixa, lliga la cartolina… Què hi voldrà posar que ho lliga tan ben lligat? I de sobte, hi aboca dins la capsa un munt de pots de plàstic, culleres de fusta, pals, cilindres de cartró, etc. Un conjunt de materials inespecífics, perfectes per promoure el joc heurístic. I quasi tots identificats: ‘Joguina comunitària!’.

20 de febrer de 2015

No m’imagino un ganivet que no talli. Tampoc una cadira on no pugui seure. O una bicicleta que no em faciliti desplaçar-me. Què serien unes ulleres si no ens ajudessin a veure bé? O un llapis si no ens possibilités escriure? Per definició, tot allò que ha estat dissenyat ha de resoldre algun repte. Donar […]

20 de gener de 2015

Què fer amb el reproductor de DVD que fa anys no fas servir però que funciona? Què fer amb tota aquella roba oblidada en el teu armari que ja no et poses però que està nova? Què fer amb aquella joguina que el teu fill ignora però que no està trencada i pot ser una joguina […]

8 de gener de 2015

Comprar a pes, un propòsit per al 2015?El teu 2015 segur que es presenta amb molts bons propòsits: fer esport, viure de manera més saludable, fer algun viatge, ser més sostenible, tirar endavant algun projecte personal, fer dieta… Però potser no us havíeu plantejat un altre possible bon propòsit que implica: accedir a productes de […]

22 de febrer de 2014

Encara bateguen al meu interior dos cors. És el segon cop que em passa i no deixa de ser màgic i emocionant. En breu, però, aquest batec que em manté connectada més que mai al meu cos i pensaments ja no estarà al meu interior, sinó que serà fora bombejant la sang de la meva […]

27 de juny de 2013

Cal estar atent. Pot arribar a passar a casa nostra. Un fenomen recent però ancestral alhora: la Nova domesticitat, el retorn de la dona a l’entorn domèstic com una forma d’activisme anticonsum.Article publicat a Sostenible.cat també en castellà. En el llibre Homeward Bound: Why women are Embracing the new domesticity, d’Emily Matchar, es planteja què […]

13 de maig de 2013

Fins i tot l’aire de Barcelona sembla net. La gent camina feliç pel carrer, amb un color de pell tostadet, de quasi juny; sense cables molestos connectats a les mans o a llocs encara més sensibles… Tot i el bon color de pell, tothom té presses, està estressat, i no té temps de res. El […]

25 de gener de 2013

Menjar bé ens preocupa cada cop més. Però tenim prou temps? I diners? La qualitat dels aliments ha passat a ser determinant en moltes llistes de la compra, que es compliquen de manera logarítmica. Alguns hem passat (o estem en procés) de comprar-ho tot al supermercat o gran superfície: … a comprar la verdura i la fruita […]

14 de gener de 2013

Alguna vegada havíeu sentit tant a parlar sobre recollida selectiva? En l’oficina, a casa, als bars, al carrer… tothom debat sobre què és i què no és un envàs… i sobre on s’han de llençar certs residus. Fins ara, cadascú feia allò que creia correcte, amb la informació que tenia a l’abast i el temps […]

16 de novembre de 2012

Aquest post serà molt breu. De fet, és la continuació de T300, la peça clau de la nova botiga de CAMPER. A través del post de Resseny, he tingut accés al vídeo que explica el projecte de la botiga de Camper del Triangle. No us el podeu perdre! En moments de crisi econòmica i social […]

9 de gener de 2012

Segon diumenge de l’any. Dia 8 de gener del 2012. Però aquest torna a ser un diumenge com els de fa uns mesos, abans de la baixa + baixa maternal + excedència. És a dir, demà treballo! Bé, continuo… Com molts diumenges, tant els més recents com els de sempre, comprem el País i el […]

7 de juny de 2011

És possible un consum que no es basi en la propietat? Es pot consumir i col·laborar alhora? Aquests termes semblen oposats i fins ara potser ho han estat. Però la conjuntura actual de crisi econòmica, social i ambiental ens condueix vers nous models de negoci que basen el seu èxit en compartir i intercanviar productes i serveis. El consum col·laboratiu esdevé així una alternativa cada cop més beneficiosa per a tots.
La desmaterialització dels productes així com posar en valor els seus serveis associats, compartint i reduint el consum de recursos, és una opció al nostre consum material i accelerat. A continuació alguns exemples d’aplicacions reals del consum col·laboratiu, que demostren que no només poden ser igualment beneficiosos a nivell ambiental, sinó també social i econòmic.