QUINCALLA

18 de desembre de 2025

  El sistema treu fum. I nosaltres també. La sensació d’acceleració i manca de temps no deixa de créixer tot i que cada vegada treballem de manera més eficient i comptem amb eines que ens permeten fer més i millor. Però això no vol dir que fem menys, sempre volem més! Jevons va observar que el consum de […]

25 de setembre de 2025

“Crec que, en general, tot i que el que cal és fer un canvi urgent de la nostra manera de produir i consumir, hi ha poc interès en fer-lo. Repensar models de negoci i de sistema espanta i genera rebuig. Entrem en espirals, també comunicatives, d’explicar el mateix per seguir fent el mateix”.  Podries presentar-te? […]

20 de desembre de 2024

  Per què anar a contracorrent del sistema si al final sempre guanya i et facilita la vida Escric aquesta carta perquè necessito desfogar-me. Vull expressar com em sento com a consumidora que intenta fer les coses bé per fer possible un present i futur millor. He passat per moltes fases i, de fet, he […]

12 de novembre de 2024

  Un dels èxits del sistema capitalista és haver aconseguit que ens creiem que el futur no existeix. Per tant, imaginar un futur millor esdevé quasi una obligació moral i política. La distopia ens desactiva El present no és fàcil. Fins i tot si ens trobem en la banda dels privilegiats que es poden plantejar […]

29 d'abril de 2024

Calen noves narratives i generar relats en positiu que ens vinguin de gust. Perquè si no som capaços d’imaginar-nos el futur que volem, com se suposa que hem d’arribar-hi? Prepareu-vos que ve una bona ‘turra’: “Que el món s’acaba. Que la sequera ens té amb l’aigua al coll. Que per més que reciclem no solucionarem […]

25 de setembre de 2023

“Crec que, en general, tot i que el que cal és fer un canvi urgent de la nostra manera de produir i consumir, hi ha poc interès en fer-lo. Repensar models de negoci i de sistema espanta i genera rebuig. Entrem en espirals, també comunicatives, d’explicar el mateix per seguir fent el mateix”.
Entrevista publicada al web de Barcelona+Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona (dijous, 21 setembre, 2023).
Tot i les dificultats, és molt bonic poder dedicar tot el teu temps ‘laboral’ i diria quasi ‘personal’ en allò en què creus. Cada dia és diferent, coneixes molts professionals, col·labores en projectes molt enriquidors, etc. Cada any, des que soc autònoma, ha estat un procés d’evolució personal i professional. M’agraden els reptes i tot i que pugui semblar que m’agrada tenir el control quan ets freelance precisament aprens que això no és possible i comences a jugar amb la incertesa… i acaba enganxant… tot i que hi ha moments de tota mena. No t’enganyaré.

12 de setembre de 2023

“La ciutadania cada vegada és més crítica, però no té temps d’analitzar tantes coses”     Entrevista publicada a Sostenible.cat (13 de desembre de 2023).

11 d'agost de 2023

La infraestructura social són els espais físics i les organitzacions que configuren les relacions personals.
Bona part dels reptes que tenim davant: el canvi climàtic, l’envelliment de la població, una desigualtat que no para d’incrementar i grans desavinences ètniques; només els podrem abordar si desenvolupem alguns interessos comuns. Quan la infraestructura social es fa malbé, les conseqüències són que la gent redueix el temps que passa als espais públics i es refugia a la ‘seguretat’ de la seva llar, les xarxes entre les persones es debiliten, augmenta la delinqüència, les persones grans i malaltes es van aïllant, els joves s’enganxen a les drogues i ‘les pantalles’, s’incrementa la desconfiança i cau en picat la participació ciutadana. És a dir, una infraestructura social sólida no només protegeix la democràcia sinó que contribueix al creixement econòmic.

12 d'agost de 2022

Pensar en la comunicació com una provocadora de canvis potser ha estat massa naïf i jo diria encara més, poc responsable i realista. Els canvis han de venir de la base, del convenciment sostingut, de polítiques públiques coherents i exemplars i d’una transició ben feta vers un altre model que implica noves maneres de viure. Ara, de cop, no es pot imposar una altra manera de fer a la ciutadania. Tot requereix un temps i ficar la por al cos no porta enlloc.
Cal donar a la comunicació el paper i la responsabilitat que té, ni més ni menys. Cercant la proactivitat i no generant usuaris reactius i passius que en el moment s’activen, pensen i volen canviar; però que al cap de cinc minuts ja s’han distret. Cal una implicació més constant, provocar la curiositat i generar un sentit de pertinença en un projecte comú i no pas en un d’extern que només et demana que facis Likes.

22 de juliol de 2022

No es tracta de quedar-nos mirant impotents i no fer res. Cal canviar la base de tot, del sistema. Cal reaccionar, buscar altres maneres de relacionar-nos i de consumir, i mentrestant, hem de ser resilients com a individus però sobretot com a societat i comunitat.
Les crisis solen ser traumàtiques i lamentablement afecten primer els més vulnerables, però també són oportunitats ‘forçoses’ per canviar el sistema actual. Un sistema que ens manté adormits i obedients i que en cap cas no és el millor per a tothom. Un somni etern i plàcid que ens està portant al col·lapse ambiental, econòmic i social. Despertar és el primer pas. El segon és sobreviure. El tercer és passar a l’acció, des de la comunitat. I el quart, transformar! No és una fórmula fàcil ni còmoda, però és el que hi ha. Tu decideixes! Què prefereixes: la pastilla vermella o la blava?

6 de setembre de 2021

M’imagino un dia, no massa llunyà, en què només podrem conduir el cotxe dos dies a la setmana i en una franja horària, si és que podem conduir-lo; en què no sortirà aigua per l’aixeta constantment com ara; en què la mascareta no només ens protegirà de virus sinó també de partícules en suspensió; en què agafar un avió passarà a ser un luxe mal vist i viatjar esdevindrà un acte pedant i malgastador… Un dia en què pensarem en el passat, un passat recent, i enyorarem aquell dispendi d’energia, llum, aliments, roba… dispendi de tot! Però, tot i això, seguirem endavant sumant ‘peròs’ a la nostra vida abans còmoda i il·limitada. I dins d’aquesta nova bombolla de limitacions seguirem vivint feliços, en una distòpia que podríem haver evitat.

15 de desembre de 2020

El consum de proximitat esdevé, ara més que mai, una reivindicació per promoure una economia solidària i d’escala, per ajudar els nostres veïns, els comerços de tota la vida. Aquest nou ritme que ens hem autoimposat a causa de la pandèmia  del coronavirus ens ha permès, durant uns mesos, tenir més temps per pensar i menys llocs on comprar. Això ens ha portat a comprar molt més online i no sempre a empreses o iniciatives locals, sinó, i en la majoria de casos, a empreses com Amazon que ens ho posen molt fàcil: la primera opció de la cerca, i una entrega molt ràpida i fiable.
Altres empreses més locals i sostenibles s’han posat les piles darrerament en veure que l’opció presencial costaria de recuperar, però fer la competència al gegant de la venda online  és molt difícil.

13 de març de 2020

Fer una aturada com l’actual, que ens afecta a tots i cadascun de nosaltres —i que per això és possible, en part, perquè tothom la fa alhora—, és una situació extraordinària que no s’havia donat fins ara, ni tan sols en la darrera crisi econòmica. Es tracta d’una crisi sanitària però encara més d’una crisi econòmica que està posant sobre la taula la vulnerabilitat del sistema actual, massa centrat en el consum.
Des del famós lema del Capità Enciam, ‘Els petits canvis són poderosos’, fins a la coneguda frase ‘Actua localment, pensa globalment’, els divulgadors ambientals fa dècades que intentem explicar el poder de les accions quotidianes.

5 de novembre de 2019

Reconeguem-ho! Ens agraden les històries apocalíptiques atrets per una insaciable curiositat per les males notícies, les catàstrofes o les anècdotes amb un regust de tragèdia. Això sí, que no siguin nostres, que siguin dels altres. Ens agrada mirar de lluny, sense ésser afectats directament. Però, com ens agrada mirar!  L’única cosa que aconseguim és incrementar la por i la inacció. I no ens podem permetre una societat encara més poruga i encara més passiva, oi? Com combatre això? Doncs amb coneixement i amb opcions.

28 d'agost de 2019

‘La Rosalia!’ ha arribat amb força, sorprenent amb cada nova cançó. La mitomania no em torna boja però he de reconèixer que sí que m’atreu, i molt, els efectes que cançons com les seves estan produint entre la ciutadania. De fet, la primera vegada que vaig sentir la cançó de ‘Malamente’ (el seu hit inicial) va ser amb el videoclip de Los Moranco, no amb l’oficial de Rosalia. I no ha estat l’únic, ja van dos. La qüestió és que les cançons de ‘La Rosalia!’ estan servint per fer paròdies i, denunciar i reivindicar temes com la generació excesiva de residus (sobretot de plàstics d’un sol ús) o la contaminació atmosfèrica generada pels cotxes privats de motor a ciutats com Barcelona.

26 de juliol de 2019

L’ecologia quotidiana és la base de tota estratègia ambiental. Som les persones, en la nostra rutina les que podem canviar molts hàbits i també exigir molts avenços polítics i normatius. Però compte! No dic que les administracions i societat civil organitzada no tingui un paper important. El té, però avui vull reivindicar la importància del que fem diàriament, dels hàbits que no només ens permeten impactar menys amb la nostra activitat habitual sinó també aquells que ens obliguen a ser més conscients del que consumim, com ho fem i l’impacte que això té sobre nosaltres i el nostre entorn, més proper i més llunyà. D’aquí l’autodenominació d’activista domèstica.

17 de desembre de 2018

Petjada ambiental, sostenibilitat, resiliència, transició energètica, estratègia ambiental, consum conscient, canvi climàtic, prevenció de residus, contaminació atmosfèrica, mobilitat sostenible, economia circular, etc. Sincerament, a partir de quina paraula has desconnectat? Quantes entens realment el que signifiquen? Et sents interpel·lat amb alguna d’elles? Si les teves respostes són ‘des de la segona, poques i amb cap’, és que formes part de la majoria de la ciutadania. Sí, concienciada i crítica però que no passa a l’acció en sentir paraules com aquestes. Però les paraules són aquestes i no unes altres. Però, què més hem de fer per arribar a la gent? Cal comunicar des de l’experiència, l’esperança, l’empatia, l’emoció, el sentit de l’humor i la rigorositat. Ho comparteixo en aquest post.

16 de juliol de 2018

Publicitat i cotxe no poden anar deslligats, així com tampoc els missatges associats, que han evolucionat al llarg del temps: des de llibertat, poder, personalitat, estatus i bellesa, fins a responsabilitat o consciència. La indústria automobilística ha cercat desesperadament aquell eslògan que captés el màxim de públic potencial. Un públic que no sempre necessita el mateix i que, potser, està exigint un canvi de model.
Tenir cotxe s’ha equiparat sempre amb nivell adquisitiu i estatus, amb llibertat i entusiasme per exprimir cada segon de vida. Per què circular a gran velocitat per una ciutat nocturna completament buida de cotxes i persones es pot considerar un escenari habitual d’ús del cotxe?

13 d'octubre de 2017

De la mateixa manera que la gasolina surt per la mànega de la benzinera després de travessar mig món, Internet també necessita uns 100 milions de servidors repartits en centres de dades (els més grans reben el nom de granges de servidors); uns 300 cables de fibra òptica submarins (entre actius i en construcció, uns  900.000 quilòmetres); i antenes i enrutadors (routers) per fer arribar els paquets d’informació als nostres múltiples devices digitals. Així doncs, Internet ‘pesa’, i molt.

14 d'agost de 2017

L’aparició del “2.0” va conduir empreses com Google o Facebook a mercantilitzar Internet, introduint-hi l’ús privatiu. Però Internet va néixer per ser un bé comú. Diverses organitzacions treballen perquè segueixi sent de tots i per a tots. Un bé comú, un common, és un bé que és compartit per totes les persones que hi interactuen o que contribueixen a crear-lo, i les empodera.

7 de juliol de 2017

La música rebota en les branques dels arbres, en els troncs, es percola entre les pedres del terra. Calma pausada, contemplativa, moment màgic a la posta de sol, a l’escenari ‘El vaixell’ del Festival Vida 2017. Tot és màgic. Música i natura, pop i bosc, rock i sorra, folk i pedres. Però, entre tota aquesta atmosfera creada per fer-te sentir ‘un fullet en un bosc popero ecològic’, el plàstic és un element més. El plàstic? Sí, el plàstic, d’un sol ús!