QUINCALLA

28 d'agost de 2019

‘La Rosalia!’ ha arribat amb força, sorprenent amb cada nova cançó. La mitomania no em torna boja però he de reconèixer que sí que m’atreu, i molt, els efectes que cançons com les seves estan produint entre la ciutadania. De fet, la primera vegada que vaig sentir la cançó de ‘Malamente’ (el seu hit inicial) va ser amb el videoclip de Los Moranco, no amb l’oficial de Rosalia. I no ha estat l’únic, ja van dos. La qüestió és que les cançons de ‘La Rosalia!’ estan servint per fer paròdies i, denunciar i reivindicar temes com la generació excesiva de residus (sobretot de plàstics d’un sol ús) o la contaminació atmosfèrica generada pels cotxes privats de motor a ciutats com Barcelona.

26 de juliol de 2019

L’ecologia quotidiana és la base de tota estratègia ambiental. Som les persones, en la nostra rutina les que podem canviar molts hàbits i també exigir molts avenços polítics i normatius. Però compte! No dic que les administracions i societat civil organitzada no tingui un paper important. El té, però avui vull reivindicar la importància del que fem diàriament, dels hàbits que no només ens permeten impactar menys amb la nostra activitat habitual sinó també aquells que ens obliguen a ser més conscients del que consumim, com ho fem i l’impacte que això té sobre nosaltres i el nostre entorn, més proper i més llunyà. D’aquí l’autodenominació d’activista domèstica.

18 de març de 2019

‘Comprar a granel és difícil perquè no hi ha botigues on es pugui al meu barri’ o ‘No tinc temps per fer-ho’ o ‘És molt car’ serien les principals excuses per no intentar passar de comprar menjar embolicat en plàstic a comprar-ne menjar sense cap acompanyant més. Aniré excusa a excusa intentant donar respostes i la meva opinió personal. Darrerament, quan la gent em veu amb els túppers i el carretó de la compra dirigir-me al mercat, em comenten que com ho faig, que d’on trec el temps, però sobretot em pregunten: on compres a granel? I jo els dic: ‘Al mercat municipal’, en el meu cas, el Mercat d’Hostafrancs!’. I ells i elles me diuen (sobretot elles!): ‘Al mercat?’ I llavors jo els explico tot això. Al meu mercat, el del meu barri, jo compro (…)

4 de desembre de 2018

Hem passat per colors (economia verda, blava) i conceptes diversos, molts d’ells complementaris, però sembla que no acabem d’entendre què vol dir ni com aplicar la circularitat a la nostra economia. Ara Europa ho ha prioritzat i tothom etiqueta allò que fa com a model circular per poder pujar-se al carro del que ‘toca’. Però, insistint de nou, què és l’Economia circular? Hem passat per colors (economia verda, blava) i conceptes diversos, molts d’ells complementaris, però sembla que no acabem d’entendre què vol dir ni com aplicar la circularitat a la nostra economia. Ara Europa ho ha prioritzat i tothom etiqueta allò que fa com a model circular per poder pujar-se al carro del que ‘toca’.

5 de novembre de 2018

El documental ‘Death by design’ (Sue Williams, 2016) no et deixa indiferent. Si, a més de plantejar l’obsolescència programada com un gran problema ambiental, social i econòmic actual, li afegeixes els efectes directes sobre la salut de les persones, la cosa canvia. Aquest documental permet fer un recorregut pel cicle de vida dels productes tecnològics d’empreses conegudes i comprovar com un mal disseny afecta la salut dels treballadors que ho fabriquen, de les persones que l’utilitzen i fins i tot de les persones que ho reciclen/reutilitzen.
Dissenyaries un producte que provoca el suïcidi dels seus treballadors? Que els provoca avortaments o malformacions en els seus fetus?

10 de setembre de 2018

Tot està calculat. Aquella és la dosis justa. Ni més ni menys. No cal mesurar, no cal controlar el polze per no tirar massa, només cal agafar i deixar caure. I fins i tot, si no tens res més a fer, quedar-te mirant com aquella càpsula es desfà deixant anar el fluid que conté… De què estic parlant? Sembla emocionant i ho pot arribar a ser. Em refereixo a una càpsula de sabó per fregar el terra de casa! Com?
Fins ara, a les nostres llars, les monodosis de detergents han quedat relegades al món dels rentavaixelles i les rentadores, però, i la resta? Pensem-ho bé. Si el que necessitem és el sabó per rentar el terra, per netejar els vidres, etc. per què comprem cada vegada l’envàs que el conté i el llencem quan ja no el necessitem?

27 de maig de 2018

Cada 28 dies, si ets regular, arriba aquella estimada rutina fisiològica que consisteix en l’expulsió del teixit endometrial, un òvul no fecundat i la petita quantitat de sang que l’acompanya. Es tracta d’uns dies en els que no ens sentim sempre bé, més sensibles de lo habitual, amb molèsties i amb la preocupació afegida d’estar pendent de no tacar la roba o el seient. Es tracta de la regla o menstruació. I resulta que no només podem embrutar sinó que la menstruació també embruta a nivell ambiental. Per què? Doncs perquè les opcions per mantenir la sang continguda i no visible són, en la seva major part, poc sostenibles. I en molts casos, poc saludables també per a nosaltres.

16 de maig de 2018

Quantes vegades heu vist anunciada aigua de l’aixeta a la televisió o a la ràdio, o en una revista o cartell publicitari? Si reclamem una ciutat més verda, amb un aire més net, amb menys cotxes i més bicicletes … per què no reclamem una ciutat amb una aigua potable de qualitat valorada i promocionada? Més encara, si resulta que l’aigua de l’aixeta és saludable i la podem beure tranquils, per què no ens en refiem d’ella? Per què aquest estigma sobre un recurs natural de primera necessitat que ens arriba directament a casa amb totes les garanties d’ús?

19 de març de 2018

El cafè ha esdevingut un producte de luxe amb propostes com les de Nespresso. De sobte, fer-se un cafè a casa que era a l’abast de tothom ha passat a ser una experiència, un moment únic amb un producte únic: una màquina de cafè que utilitza càpsules d’usar i llençar. Aquella gota que mai cau i que quan ho fa és sobre una escuma que mai podria fer una cafetera italiana. Convertir el cafè, doncs, en un producte de luxe ha estat una estratègia de màrqueting que no els ha sortit tan malament, perquè ara, qui no té una d’aquestes màquines a casa? Encara que no arribi a final de mes… El mòbil 5G i la Nespresso no poden faltar pas!

16 de març de 2018

En la cerca del residu zero a casa, eliminar l’ús del film de plàstic és un altre dels objectius a assolir. Però no resulta fàcil ja que es tracta d’un producte versàtil i adaptable. Us proposo saber més sobre què és i per a què serveix, així com cercar-ne alternatives. Jo proposo algunes però segur que no totes. El film entra a casa, no només en el conegut rotllo que comprem al súper, sinó també al voltant de nombrosos productes, cada cop més: carn, peix, embotit, formatge, i fins i tot fruita i verdura (des d’un enciam, fins a gallons de mandarina).

7 de febrer de 2018

Perquè el residu més net és aquell que no es genera, ja que no t’obliga a gestionar-lo per allargar la seva vida útil (procés que també impacta) ni a enterrar-lo o enviar-lo a altres països per fer-lo desaparèixer (tot i que això també comença a tenir un límit, com en el cas de la Xina). Sóc fan de la prevenció de residus. Sona d’allò més avorrit però és així. És una estratègia que obre tot un món de possibilitats, moltes de creatives i solidàries i socialment potents. I com ho faig jo? Com ho fem a casa?

7 de juliol de 2017

La música rebota en les branques dels arbres, en els troncs, es percola entre les pedres del terra. Calma pausada, contemplativa, moment màgic a la posta de sol, a l’escenari ‘El vaixell’ del Festival Vida 2017. Tot és màgic. Música i natura, pop i bosc, rock i sorra, folk i pedres. Però, entre tota aquesta atmosfera creada per fer-te sentir ‘un fullet en un bosc popero ecològic’, el plàstic és un element més. El plàstic? Sí, el plàstic, d’un sol ús!

26 de juliol de 2016

Un mes a l’any vivim a Canet de Mar, al Maresme. I en aquest slow poble, prop de Barcelona, els residus es recullen ‘porta a porta’. No donaré xifres ni parlaré de l’eficiència del sistema ni de si funciona o no. Però sí afegiré una visió resultat de la meva pràctica diària d’aquesta manera de gestionar els residus municipals. En primer lloc, tu, com a consumidor i generador de residus ets molt més conscient del que generes… El segon avantatge d’aquest tipus de recollida: la visibilitat dels teus residus, tant dels que generes com dels que no gestiones correctament.