QUINCALLA

18 de desembre de 2025

  El sistema treu fum. I nosaltres també. La sensació d’acceleració i manca de temps no deixa de créixer tot i que cada vegada treballem de manera més eficient i comptem amb eines que ens permeten fer més i millor. Però això no vol dir que fem menys, sempre volem més! Jevons va observar que el consum de […]

25 de setembre de 2025

“Crec que, en general, tot i que el que cal és fer un canvi urgent de la nostra manera de produir i consumir, hi ha poc interès en fer-lo. Repensar models de negoci i de sistema espanta i genera rebuig. Entrem en espirals, també comunicatives, d’explicar el mateix per seguir fent el mateix”.  Podries presentar-te? […]

20 de desembre de 2024

  Per què anar a contracorrent del sistema si al final sempre guanya i et facilita la vida Escric aquesta carta perquè necessito desfogar-me. Vull expressar com em sento com a consumidora que intenta fer les coses bé per fer possible un present i futur millor. He passat per moltes fases i, de fet, he […]

29 d'abril de 2024

Calen noves narratives i generar relats en positiu que ens vinguin de gust. Perquè si no som capaços d’imaginar-nos el futur que volem, com se suposa que hem d’arribar-hi? Prepareu-vos que ve una bona ‘turra’: “Que el món s’acaba. Que la sequera ens té amb l’aigua al coll. Que per més que reciclem no solucionarem […]

25 de setembre de 2023

“Crec que, en general, tot i que el que cal és fer un canvi urgent de la nostra manera de produir i consumir, hi ha poc interès en fer-lo. Repensar models de negoci i de sistema espanta i genera rebuig. Entrem en espirals, també comunicatives, d’explicar el mateix per seguir fent el mateix”.
Entrevista publicada al web de Barcelona+Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona (dijous, 21 setembre, 2023).
Tot i les dificultats, és molt bonic poder dedicar tot el teu temps ‘laboral’ i diria quasi ‘personal’ en allò en què creus. Cada dia és diferent, coneixes molts professionals, col·labores en projectes molt enriquidors, etc. Cada any, des que soc autònoma, ha estat un procés d’evolució personal i professional. M’agraden els reptes i tot i que pugui semblar que m’agrada tenir el control quan ets freelance precisament aprens que això no és possible i comences a jugar amb la incertesa… i acaba enganxant… tot i que hi ha moments de tota mena. No t’enganyaré.

12 d'agost de 2022

Pensar en la comunicació com una provocadora de canvis potser ha estat massa naïf i jo diria encara més, poc responsable i realista. Els canvis han de venir de la base, del convenciment sostingut, de polítiques públiques coherents i exemplars i d’una transició ben feta vers un altre model que implica noves maneres de viure. Ara, de cop, no es pot imposar una altra manera de fer a la ciutadania. Tot requereix un temps i ficar la por al cos no porta enlloc.
Cal donar a la comunicació el paper i la responsabilitat que té, ni més ni menys. Cercant la proactivitat i no generant usuaris reactius i passius que en el moment s’activen, pensen i volen canviar; però que al cap de cinc minuts ja s’han distret. Cal una implicació més constant, provocar la curiositat i generar un sentit de pertinença en un projecte comú i no pas en un d’extern que només et demana que facis Likes.

22 de juliol de 2022

No es tracta de quedar-nos mirant impotents i no fer res. Cal canviar la base de tot, del sistema. Cal reaccionar, buscar altres maneres de relacionar-nos i de consumir, i mentrestant, hem de ser resilients com a individus però sobretot com a societat i comunitat.
Les crisis solen ser traumàtiques i lamentablement afecten primer els més vulnerables, però també són oportunitats ‘forçoses’ per canviar el sistema actual. Un sistema que ens manté adormits i obedients i que en cap cas no és el millor per a tothom. Un somni etern i plàcid que ens està portant al col·lapse ambiental, econòmic i social. Despertar és el primer pas. El segon és sobreviure. El tercer és passar a l’acció, des de la comunitat. I el quart, transformar! No és una fórmula fàcil ni còmoda, però és el que hi ha. Tu decideixes! Què prefereixes: la pastilla vermella o la blava?

17 de desembre de 2021

Decréixer també porta associat uns quants ‘més’ com viure més lent, amb més temps lliure, de manera més conscient, més aprop de les persones que t’envolten… No es tracta, doncs, d’obsessionar-se amb la paraula: créixer o decréixer. Es tracta de qüestionar el model actual basat en un creixement il·limitat que resulta inviable i que ens ha portat a un possible col·lapse que condiciona de manera irreversible el nostre futur i present.
passar a un model on les persones siguem el centre (de manera equitativa i justa) i on es tinguin en compte els límits del planeta (que ens acull, sense ser nostre) serà un model millor per a tothom on el que ara pot semblar una renúncia pot arribar a ser un veritable guany: més salut, més temps, més consciència, més empatia… En el decreixement el ‘més’ també hi és, i a més hi és per a tothom.

6 de setembre de 2021

M’imagino un dia, no massa llunyà, en què només podrem conduir el cotxe dos dies a la setmana i en una franja horària, si és que podem conduir-lo; en què no sortirà aigua per l’aixeta constantment com ara; en què la mascareta no només ens protegirà de virus sinó també de partícules en suspensió; en què agafar un avió passarà a ser un luxe mal vist i viatjar esdevindrà un acte pedant i malgastador… Un dia en què pensarem en el passat, un passat recent, i enyorarem aquell dispendi d’energia, llum, aliments, roba… dispendi de tot! Però, tot i això, seguirem endavant sumant ‘peròs’ a la nostra vida abans còmoda i il·limitada. I dins d’aquesta nova bombolla de limitacions seguirem vivint feliços, en una distòpia que podríem haver evitat.

13 de març de 2020

Fer una aturada com l’actual, que ens afecta a tots i cadascun de nosaltres —i que per això és possible, en part, perquè tothom la fa alhora—, és una situació extraordinària que no s’havia donat fins ara, ni tan sols en la darrera crisi econòmica. Es tracta d’una crisi sanitària però encara més d’una crisi econòmica que està posant sobre la taula la vulnerabilitat del sistema actual, massa centrat en el consum.
Des del famós lema del Capità Enciam, ‘Els petits canvis són poderosos’, fins a la coneguda frase ‘Actua localment, pensa globalment’, els divulgadors ambientals fa dècades que intentem explicar el poder de les accions quotidianes.

27 de gener de 2020

Cal plantejar aquesta dècada (la del 2020-2030) com la dècada de ‘recuperar l’essència’, allò que té valor per a nosaltres: tenir coses que apreciem, disposar del temps suficient per gaudir-les, estimar-nos i ser estimats, tenir salut, etc. Fer d’aquest món un lloc millor. De fet, allò que ens fa més feliços no sol ser el que ens està portant a la catàstrofe ambiental, social i econòmica. Per tant, per què no recuperem valors i ens alliberem de pesos innecessaris i insostenibles? Si tot el que ara mateix resulta imprescindible desaparegués, el que ens permetria viure i ser feliços és un tros de terra, un sostre i una comunitat amb qui créixer en valors.

5 de novembre de 2019

Reconeguem-ho! Ens agraden les històries apocalíptiques atrets per una insaciable curiositat per les males notícies, les catàstrofes o les anècdotes amb un regust de tragèdia. Això sí, que no siguin nostres, que siguin dels altres. Ens agrada mirar de lluny, sense ésser afectats directament. Però, com ens agrada mirar!  L’única cosa que aconseguim és incrementar la por i la inacció. I no ens podem permetre una societat encara més poruga i encara més passiva, oi? Com combatre això? Doncs amb coneixement i amb opcions.

28 d'agost de 2019

‘La Rosalia!’ ha arribat amb força, sorprenent amb cada nova cançó. La mitomania no em torna boja però he de reconèixer que sí que m’atreu, i molt, els efectes que cançons com les seves estan produint entre la ciutadania. De fet, la primera vegada que vaig sentir la cançó de ‘Malamente’ (el seu hit inicial) va ser amb el videoclip de Los Moranco, no amb l’oficial de Rosalia. I no ha estat l’únic, ja van dos. La qüestió és que les cançons de ‘La Rosalia!’ estan servint per fer paròdies i, denunciar i reivindicar temes com la generació excesiva de residus (sobretot de plàstics d’un sol ús) o la contaminació atmosfèrica generada pels cotxes privats de motor a ciutats com Barcelona.

20 de desembre de 2018

Ja ens trobem a la cua per pagar i marxar. Portem una hora donant voltes, valorant pros i contres, rebaixant les expectatives, renegociant termes i condicions, etc. I allà, en la cua que tot ho acaba i que ens hauria d’apropar a la pau interior i a la tranquil·litat després de la incertesa de la compra, segueix el debat i la negociació, i el neguit es torna en dubte i estrès. Perquè allà encara hi ha més coses, les que costen poc però mai has necessitat (i en la majoria de casos no sabies ni que existien). Allà, en aquell tram de productes més barats, petits i bufons, la seguretat de l’elecció final es comença a desmuntar. Així, el moment més feliç de la compra no és aquell en el que pagues i passes a posseir, sinó l’instant previ a decidir que sí, que allò t’ho quedaràs i serà teu.

17 de desembre de 2018

Petjada ambiental, sostenibilitat, resiliència, transició energètica, estratègia ambiental, consum conscient, canvi climàtic, prevenció de residus, contaminació atmosfèrica, mobilitat sostenible, economia circular, etc. Sincerament, a partir de quina paraula has desconnectat? Quantes entens realment el que signifiquen? Et sents interpel·lat amb alguna d’elles? Si les teves respostes són ‘des de la segona, poques i amb cap’, és que formes part de la majoria de la ciutadania. Sí, concienciada i crítica però que no passa a l’acció en sentir paraules com aquestes. Però les paraules són aquestes i no unes altres. Però, què més hem de fer per arribar a la gent? Cal comunicar des de l’experiència, l’esperança, l’empatia, l’emoció, el sentit de l’humor i la rigorositat. Ho comparteixo en aquest post.

16 de juliol de 2018

Publicitat i cotxe no poden anar deslligats, així com tampoc els missatges associats, que han evolucionat al llarg del temps: des de llibertat, poder, personalitat, estatus i bellesa, fins a responsabilitat o consciència. La indústria automobilística ha cercat desesperadament aquell eslògan que captés el màxim de públic potencial. Un públic que no sempre necessita el mateix i que, potser, està exigint un canvi de model.
Tenir cotxe s’ha equiparat sempre amb nivell adquisitiu i estatus, amb llibertat i entusiasme per exprimir cada segon de vida. Per què circular a gran velocitat per una ciutat nocturna completament buida de cotxes i persones es pot considerar un escenari habitual d’ús del cotxe?

27 de maig de 2018

Cada 28 dies, si ets regular, arriba aquella estimada rutina fisiològica que consisteix en l’expulsió del teixit endometrial, un òvul no fecundat i la petita quantitat de sang que l’acompanya. Es tracta d’uns dies en els que no ens sentim sempre bé, més sensibles de lo habitual, amb molèsties i amb la preocupació afegida d’estar pendent de no tacar la roba o el seient. Es tracta de la regla o menstruació. I resulta que no només podem embrutar sinó que la menstruació també embruta a nivell ambiental. Per què? Doncs perquè les opcions per mantenir la sang continguda i no visible són, en la seva major part, poc sostenibles. I en molts casos, poc saludables també per a nosaltres.

16 de maig de 2018

Quantes vegades heu vist anunciada aigua de l’aixeta a la televisió o a la ràdio, o en una revista o cartell publicitari? Si reclamem una ciutat més verda, amb un aire més net, amb menys cotxes i més bicicletes … per què no reclamem una ciutat amb una aigua potable de qualitat valorada i promocionada? Més encara, si resulta que l’aigua de l’aixeta és saludable i la podem beure tranquils, per què no ens en refiem d’ella? Per què aquest estigma sobre un recurs natural de primera necessitat que ens arriba directament a casa amb totes les garanties d’ús?

5 d'octubre de 2017

Reconeguem que no sabem conviure amb altres espècies. Reconeguem que només ens sentim còmodes en un verd conegut, controlat, dissenyat, harmònic i desparasitat. No passa res, és així. I quan desitgem trobar-nos amb el verd més autèntic, sortim de la ciutat i ens refugiem en els boscos i prats, o fent un cim. Llavors el desordre és benvingut, perquè no està allà cada dia, perquè és anecdòtic i, per tant, no cal acostumar-se a ell.