Un mes a l’any vivim a Canet de Mar, al Maresme. Baixem el ritme i ens adaptem a caminar a poc a poc i a tenir poques (menys) pretensions diàries: treballar, estar amb els nens, passejar, comprar tomàquets a l’agrobotiga, veure la posta de sol, banyar-nos quasi tots els dies al mar, passar-te una aigua quan arribes a casa, sopar al pati i a dormir d’hora. Sense cinemes, sense teatre, sense parcs infantils, sense balancins on fer cua, sense tants cotxes trepitjant-nos els peus. Caminant pel mig del carrer i sense hiperactivitat al nostre voltant. Només amb el soroll de les tòrtoles i els carrers solitaris del casc antic, on una petjada se sent des de metres de distància.

I en aquest slow poble, prop de Barcelona, els residus es recullen ‘porta a porta’. No donaré xifres ni parlaré de l’eficiència del sistema ni de si funciona o no. Però sí afegiré una visió resultat de la meva pràctica diària (menys els dilluns, que no es recull res) d’aquesta manera de gestionar els residus municipals. Com ja he dit, en aquest cas, el dia de descans és dilluns. Dimarts comença la recollida on la matèria orgànica és la més freqüent, seguida dels envasos, el rebuig i el paper. Té la seva lògica! El que es descompon primer abans, el que ocupa més després, el que pot fer mala olor i és habitual seguidament i acabem amb el paper, que no ocupa molt ni es descompon fàcilment.

La qüestió és que a cada dia li toca a un tipus o dos de residus, que cal treure al portal de casa: bolquers, orgànic, envasos, rebuig i paper. El vidre no es recull i per tant aquest residu és l’únic que compta amb contenidors específics per tot el poble. Aquesta metodologia, que implica molt a la ciutadania, té uns avantatges importants respecte la recollida amb contenidors. En primer lloc, tu, com a consumidor i generador de residus ets molt més conscient del que generes… Sí, quan separes a la gran ciutat també ho ets però sempre pots baixar a llençar el que calgui perquè no se t’acumuli. En canvi, al poble amb recollida ‘porta a porta’ t’has d’adaptar al que toca i si et passes generant residus, te’ls has de ‘menjar’ el temps que calgui. Això és un primer aspecte que et fa molt més conscient del que impacta el teu consum i la quantitat de residus que generem constantment. Amb els envasos és escandalós. El dia que aquests es recullen val la pena donar una volta pel poble i veure les enormes bosses d’aquesta fracció tan voluminosa.

I aquí arriba el segon avantatge d’aquest tipus de recollida: la visibilitat dels teus residus, tant dels que generes com dels que no gestiones correctament. Passejant per Canet a les 20:30 o 21:00 de la nit, abans d’assaborir el gelat artesanal (i si vols, natural) de La Gelateria, pots fer una ràpida radiografia de cada tipologia de vivenda: aquí viu un nadó, aquí beuen molts refrescos i generen molts envasos, aquí quasi no generen residus… o bé aquí no saben separar. Però aquests darrers ho tenen més difícil, perque allò que no se separi bé… no es recull. Això vol dir que un altre passeig al matí següent, de camí al cafetó ‘prefeina’ o ‘preplatja’, pot complementar el diagnòstic de la nit anterior amb una fiscalització visual increïble. Sobren les paraules; una bossa plena de residus de bon matí ho diu tot: ‘aquest no sap separar, o bé s’ha equivocat o no ho fa perquè no vol; no m’agrada’.

Per tot això, i sense tenir números davant, estic convençuda que la recollida selectiva de residus a Canet de Mar funciona i a més esdevé una eina d’autogestió i sensibilització ambiental i cívica de primer grau. Experimentar el ‘porta a porta’ encara que només sigui un mes a l’any fan venir ganes de deixar la gran ciutat, on això és impossible de gestionar (o bé hauríem de dividir els barris en ‘cuadras’ com a Santiago de Cuba i fer-ho possible). Remoure els teus propis residus abans de treure’ls al carrer, mirant a banda i banda per valorar què tal ho han fet els teus veïns, ens fa més responsables i conscients. El primer pas per canviar hàbits i reduir els residus que generem. Passem doncs del ‘porta a porta’ al ‘residu a residu’. Un a un és qüestionable, és replantejable, és prescindible. I el que no ho sigui, al carrer!