QUINCALLA

20 de desembre de 2024

  Per què anar a contracorrent del sistema si al final sempre guanya i et facilita la vida Escric aquesta carta perquè necessito desfogar-me. Vull expressar com em sento com a consumidora que intenta fer les coses bé per fer possible un present i futur millor. He passat per moltes fases i, de fet, he […]

12 de setembre de 2023

“La ciutadania cada vegada és més crítica, però no té temps d’analitzar tantes coses”     Entrevista publicada a Sostenible.cat (13 de desembre de 2023).

22 de juliol de 2022

No es tracta de quedar-nos mirant impotents i no fer res. Cal canviar la base de tot, del sistema. Cal reaccionar, buscar altres maneres de relacionar-nos i de consumir, i mentrestant, hem de ser resilients com a individus però sobretot com a societat i comunitat.
Les crisis solen ser traumàtiques i lamentablement afecten primer els més vulnerables, però també són oportunitats ‘forçoses’ per canviar el sistema actual. Un sistema que ens manté adormits i obedients i que en cap cas no és el millor per a tothom. Un somni etern i plàcid que ens està portant al col·lapse ambiental, econòmic i social. Despertar és el primer pas. El segon és sobreviure. El tercer és passar a l’acció, des de la comunitat. I el quart, transformar! No és una fórmula fàcil ni còmoda, però és el que hi ha. Tu decideixes! Què prefereixes: la pastilla vermella o la blava?

15 de desembre de 2020

El consum de proximitat esdevé, ara més que mai, una reivindicació per promoure una economia solidària i d’escala, per ajudar els nostres veïns, els comerços de tota la vida. Aquest nou ritme que ens hem autoimposat a causa de la pandèmia  del coronavirus ens ha permès, durant uns mesos, tenir més temps per pensar i menys llocs on comprar. Això ens ha portat a comprar molt més online i no sempre a empreses o iniciatives locals, sinó, i en la majoria de casos, a empreses com Amazon que ens ho posen molt fàcil: la primera opció de la cerca, i una entrega molt ràpida i fiable.
Altres empreses més locals i sostenibles s’han posat les piles darrerament en veure que l’opció presencial costaria de recuperar, però fer la competència al gegant de la venda online  és molt difícil.

26 de juliol de 2019

L’ecologia quotidiana és la base de tota estratègia ambiental. Som les persones, en la nostra rutina les que podem canviar molts hàbits i també exigir molts avenços polítics i normatius. Però compte! No dic que les administracions i societat civil organitzada no tingui un paper important. El té, però avui vull reivindicar la importància del que fem diàriament, dels hàbits que no només ens permeten impactar menys amb la nostra activitat habitual sinó també aquells que ens obliguen a ser més conscients del que consumim, com ho fem i l’impacte que això té sobre nosaltres i el nostre entorn, més proper i més llunyà. D’aquí l’autodenominació d’activista domèstica.

18 de març de 2019

‘Comprar a granel és difícil perquè no hi ha botigues on es pugui al meu barri’ o ‘No tinc temps per fer-ho’ o ‘És molt car’ serien les principals excuses per no intentar passar de comprar menjar embolicat en plàstic a comprar-ne menjar sense cap acompanyant més. Aniré excusa a excusa intentant donar respostes i la meva opinió personal. Darrerament, quan la gent em veu amb els túppers i el carretó de la compra dirigir-me al mercat, em comenten que com ho faig, que d’on trec el temps, però sobretot em pregunten: on compres a granel? I jo els dic: ‘Al mercat municipal’, en el meu cas, el Mercat d’Hostafrancs!’. I ells i elles me diuen (sobretot elles!): ‘Al mercat?’ I llavors jo els explico tot això. Al meu mercat, el del meu barri, jo compro (…)

28 de febrer de 2019

Recapitulant. Hola, sóc l’Ana, em declaro feminista, no m’agrada el rosa i rebutjo el model de joguines dirigit a un gènere en concret… però a la meva filla li agrada el rosa i li encanta cuidar nadons de joguina i vestir i desvestir barbies. I jo, com a mare, sense potenciar aquest aspecte, respecto la seva elecció, l’acompanyo, jugo amb ella i intento que un joc que fins ara he rebutjat esdevingui una oportunitat per entendre a la meva filla, una oportunitat perquè el meu fill també hi jugui sense sentir que és cosa de nenes i, en definitiva, una oportunitat per assumir que la millor manera d’educar els meus fills és acompanyar-los en les seves eleccions, sense imposar-les ni jutjar-les constantment.

20 de desembre de 2018

Ja ens trobem a la cua per pagar i marxar. Portem una hora donant voltes, valorant pros i contres, rebaixant les expectatives, renegociant termes i condicions, etc. I allà, en la cua que tot ho acaba i que ens hauria d’apropar a la pau interior i a la tranquil·litat després de la incertesa de la compra, segueix el debat i la negociació, i el neguit es torna en dubte i estrès. Perquè allà encara hi ha més coses, les que costen poc però mai has necessitat (i en la majoria de casos no sabies ni que existien). Allà, en aquell tram de productes més barats, petits i bufons, la seguretat de l’elecció final es comença a desmuntar. Així, el moment més feliç de la compra no és aquell en el que pagues i passes a posseir, sinó l’instant previ a decidir que sí, que allò t’ho quedaràs i serà teu.

5 de novembre de 2018

El documental ‘Death by design’ (Sue Williams, 2016) no et deixa indiferent. Si, a més de plantejar l’obsolescència programada com un gran problema ambiental, social i econòmic actual, li afegeixes els efectes directes sobre la salut de les persones, la cosa canvia. Aquest documental permet fer un recorregut pel cicle de vida dels productes tecnològics d’empreses conegudes i comprovar com un mal disseny afecta la salut dels treballadors que ho fabriquen, de les persones que l’utilitzen i fins i tot de les persones que ho reciclen/reutilitzen.
Dissenyaries un producte que provoca el suïcidi dels seus treballadors? Que els provoca avortaments o malformacions en els seus fetus?

16 de juliol de 2018

Publicitat i cotxe no poden anar deslligats, així com tampoc els missatges associats, que han evolucionat al llarg del temps: des de llibertat, poder, personalitat, estatus i bellesa, fins a responsabilitat o consciència. La indústria automobilística ha cercat desesperadament aquell eslògan que captés el màxim de públic potencial. Un públic que no sempre necessita el mateix i que, potser, està exigint un canvi de model.
Tenir cotxe s’ha equiparat sempre amb nivell adquisitiu i estatus, amb llibertat i entusiasme per exprimir cada segon de vida. Per què circular a gran velocitat per una ciutat nocturna completament buida de cotxes i persones es pot considerar un escenari habitual d’ús del cotxe?

16 de maig de 2018

Quantes vegades heu vist anunciada aigua de l’aixeta a la televisió o a la ràdio, o en una revista o cartell publicitari? Si reclamem una ciutat més verda, amb un aire més net, amb menys cotxes i més bicicletes … per què no reclamem una ciutat amb una aigua potable de qualitat valorada i promocionada? Més encara, si resulta que l’aigua de l’aixeta és saludable i la podem beure tranquils, per què no ens en refiem d’ella? Per què aquest estigma sobre un recurs natural de primera necessitat que ens arriba directament a casa amb totes les garanties d’ús?

7 de març de 2018

Es tracta de la primera vaga feminista de la història, a nivell internacional. Per això, el 8 de març de 2018 faré vaga, pararé, no treballaré, no consumiré, no estudiaré, no cuidaré. I des d’aquí crido a que totes ho fem o ajudem a que d’altres també ho puguin fer! Només volia fer un breu apunt: en el meu cas em resulta molt més complicat deixar de cuidar que deixar de treballar. I aquí és on trobo la innovació d’aquesta convocatòria: la vida quotidiana té moltes més dimensions que la laboral i les desigualtats de gènere són presents en totes aquestes dimensions. Si parem totes, no només es para l’economia, sinó que es para la vida!

7 de febrer de 2018

Perquè el residu més net és aquell que no es genera, ja que no t’obliga a gestionar-lo per allargar la seva vida útil (procés que també impacta) ni a enterrar-lo o enviar-lo a altres països per fer-lo desaparèixer (tot i que això també comença a tenir un límit, com en el cas de la Xina). Sóc fan de la prevenció de residus. Sona d’allò més avorrit però és així. És una estratègia que obre tot un món de possibilitats, moltes de creatives i solidàries i socialment potents. I com ho faig jo? Com ho fem a casa?

13 d'octubre de 2017

De la mateixa manera que la gasolina surt per la mànega de la benzinera després de travessar mig món, Internet també necessita uns 100 milions de servidors repartits en centres de dades (els més grans reben el nom de granges de servidors); uns 300 cables de fibra òptica submarins (entre actius i en construcció, uns  900.000 quilòmetres); i antenes i enrutadors (routers) per fer arribar els paquets d’informació als nostres múltiples devices digitals. Així doncs, Internet ‘pesa’, i molt.

14 d'agost de 2017

L’aparició del “2.0” va conduir empreses com Google o Facebook a mercantilitzar Internet, introduint-hi l’ús privatiu. Però Internet va néixer per ser un bé comú. Diverses organitzacions treballen perquè segueixi sent de tots i per a tots. Un bé comú, un common, és un bé que és compartit per totes les persones que hi interactuen o que contribueixen a crear-lo, i les empodera.

14 d'abril de 2017

Guia pràctica per a un ús eficient del mòbil i trucs per allargar-ne la vida. Tria de manera conscient, cerca protegir la teva privacitat, el mòbil consumeix dades i energia, la durabilitat és possible i quan ja no vulguem el mòbil, sempre hi ha opcions. Consells bàsics perquè tenir un mòbil no sigui un drama ecològic i social.

23 de desembre de 2016

Durant tot l’any els llistats de possibles joguines o regals es van fent cada cop més llargs. És l’excusa perfecta quan un caprici de la canalla supera el preu o el volum desitjat. Aquestes llistes per l’esperat aniversari, pel tió, pel Pare Noel, o pels Reis Mags ens permeten que, un cop arriba la data tan desitjada pels més menuts de la casa, no resulti tan difícil triar i puguem comprar realment allò que volen. La pregunta és: cal regalar als nens i nenes tot el que desitgen? Quin criteri cal transmetre’ls perquè la seva tria respongui a certs valors com la prevenció de residus i el consum responsable?

26 de juliol de 2016

Un mes a l’any vivim a Canet de Mar, al Maresme. I en aquest slow poble, prop de Barcelona, els residus es recullen ‘porta a porta’. No donaré xifres ni parlaré de l’eficiència del sistema ni de si funciona o no. Però sí afegiré una visió resultat de la meva pràctica diària d’aquesta manera de gestionar els residus municipals. En primer lloc, tu, com a consumidor i generador de residus ets molt més conscient del que generes… El segon avantatge d’aquest tipus de recollida: la visibilitat dels teus residus, tant dels que generes com dels que no gestiones correctament.

26 d'octubre de 2015

En un moment de crisi social, econòmica i ambiental la ciutadania està demanant altres maneres de conviure més beneficioses per a la majoria, on les persones siguin l’eix central. En aquest marc s’ha celebrat la quarta edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) a Barcelona (concretament, el passat 24 i 25 d’octubre), al complex fabril Fabra i Coats de Sant Andreu de Palomar. A finals de novembre de l’any passat, 2014, l’economia solidària i social ja va ser el motiu del reportatge Emprendre per millorar la societat. Avui, quasi un any després, què ha canviat?

8 de gener de 2015

Comprar a pes, un propòsit per al 2015?El teu 2015 segur que es presenta amb molts bons propòsits: fer esport, viure de manera més saludable, fer algun viatge, ser més sostenible, tirar endavant algun projecte personal, fer dieta... Però potser no us havíeu plantejat un altre possible bon propòsit que implica: accedir a productes de […]

27 de juny de 2013

Cal estar atent. Pot arribar a passar a casa nostra. Un fenomen recent però ancestral alhora: la Nova domesticitat, el retorn de la dona a l'entorn domèstic com una forma d'activisme anticonsum.Article publicat a Sostenible.cat també en castellà. En el llibre Homeward Bound: Why women are Embracing the new domesticity, d'Emily Matchar, es planteja què […]