Aquest post és un clar spoiler de la pel·lícula Joy, estrenada l’any passat (2015), del director David O.Russell i l’actriu Jennifer Lawrence, entre d’altres. Es tracta de 124 minuts dedicats a explicar la història real de Joy Mangano, una emprenedora d’origen humil de Long Island que va complir amb el somni americà, o en tot cas, amb el seu somni amb esforç, una mica de sort i talent. Molt de talent.
Crear, prototipar, vendre, produir i guanyar diners! Això és inventar o fer un miracle?
Potser per això el seu primer disseny es diu Miracle Mop. En Joy sempre havia volgut inventar-se les seves joguines. De fet, el seu somni era viure en una gran casa on poder dissenyar coses maques i útils per la gent.
Un dia, recollint amb una fregona una copa de vi trencada al terra, es va tallar les mans tot escorrent-la amb les mans. A qui se li ocorre? Però resulta que el producte del cubell de la fregona, inventat a Espanya l’any 1964 per Manuel Jalón Corominas, encara no els havia arribat a Estats Units o bé no tenia un ús generalitzat encara. Així que, a partir de la seva pròpia experiència i necessitat, va dissenyar una fregona que podia escorre’s sense necessitat de fer servir les mans. A més era lleugera, assequible, súper absorbent, i permetia canviar i rentar el seu capçal a la rentadora de manera fàcil i molt higiènica. En Joy va pensar què necessitava i ho va fer ella mateixa. Bé, ho va dissenyar i en fa fer un exemplar. Però ara tocava: vendre’l i produir-lo, i el que és encara més difícil, no perdre diners en el camí. Era l’any 1990 i Joy Mangano va inventar-se la Miracle Mop, la qual va anunciar al Teletienda l’any 1996 amb un èxit de vendes (uns 10 milions de dòlars l’any). Això li va permetre fundar la seva empresa Ingenious Designs LLc, que posteriorment va vendre a Home shopping network on encara treballa amb un portal web dedicat a ella i les seves invencions relacionades amb la llar, principalment. I després de la seva pròpia aventura va ajudar i recolzar a altres inventores com ella. Chapeau!
Resulta que un dels èxits del disseny de la fregona de Joy va ser que era molt duradera. Ella anunciava que si et compraves la seva Miracle Mop ja no tornaries a comprar-te mai més una fregona. Tot un escàndol per als fabricants però una novetat molt interessant pels consumidors, farts de consumir productes que duren poc i es converteixen ràpidament en un residu a eliminar i gestionar. De fet, Joy va inventar moltes coses: un penjador de vellut per evitar que rellisquin les camises, els vestits, etc; maletes amb compartiments especials; i molts més. Si teniu més curiositat, en aquest post centrat en la importància de patentar podreu trobar més detalls sobre aquesta inventora.
Inventora o dissenyadora?
Quina és la diferència entre inventar i dissenyar? Sembla que Joy és una inventora però també és una dissenyadora, no? Entre les diverses definicions d’invent es parla de ciència o de tecnologia, o bé del primer cop que es dóna resposta a un repte científic. Segons aquesta definició, el Miracle Mop no és un invent, ja que ja existien altres mètodes per escórrer les fregones. En tot cas, es deu tractar d’un disseny que donava resposta a les necessitats del seu usuari principal: assegurar una bona neteja durant molt de temps, evitar fer-se mal a les mans i haver d’entrar en contacte directe amb la brutícia, lleugeresa i facilitat de muntatge i desmuntatge, durabilitat, una gran capacitat d’absorció del líquid, un preu assequible, etc. ‘Me lo quitan de las manos’!
Així doncs, insisteixo, quina és la diferència entre inventar i dissenyar? Els passos posteriors són similars: patentar, assegurar ventes, preveure una producció mínima, distribuir i arribar a les cases de la gent, assegurar que la fabricació de les peces et deixa un marge adequat (o molt bo). Dissenyar sembla que no és sinònim de guanyar diners de manera immediata. I sembla tampoc és sinònim d’inventar. O sí?