QUINCALLA
Quan el present, mana (2a reflexió / 11è dia de confinament del coronavirus)
23 de març de 2020
Ja fa una setmana que estem confinats a casa i, de moment, tothom diu i pensa: ‘Això va per llarg’. Les dues setmanes previstes inicialment sembla que s’allargaran un mes o més. Ho estic escrivint i no m’ho acabo de creure. Encara dec estar en la fase de negació.
Negació d’haver arribat a aquest extrem de persones mortes i malaltes. Negació d’un sistema de salut saturat i exhaust que a més, sembla ser, no ha rebut el cop més fort: la corba encara està pujant. Negació de mirar enrere i pensar que fa una setmana i dos dies encara qüestionàvem la gravetat d’aquesta pandèmia (encara no era pandèmia, llavors, oficialment, tot i que sí que ho era en la realitat) mentre seguíem fent plans. Negació del tomb que poden fer les nostres vides quasi d’un dia per l’altre.
El coronavirus, una oportunitat forçosa (1a reflexió / 1a reflexió / 1er dia de confinament del Coronavirus)
13 de març de 2020
Fer una aturada com l’actual, que ens afecta a tots i cadascun de nosaltres —i que per això és possible, en part, perquè tothom la fa alhora—, és una situació extraordinària que no s’havia donat fins ara, ni tan sols en la darrera crisi econòmica. Es tracta d’una crisi sanitària però encara més d’una crisi econòmica que està posant sobre la taula la vulnerabilitat del sistema actual, massa centrat en el consum.
Des del famós lema del Capità Enciam, ‘Els petits canvis són poderosos’, fins a la coneguda frase ‘Actua localment, pensa globalment’, els divulgadors ambientals fa dècades que intentem explicar el poder de les accions quotidianes.
La dècada de la lucidesa
27 de gener de 2020
Cal plantejar aquesta dècada (la del 2020-2030) com la dècada de ‘recuperar l’essència’, allò que té valor per a nosaltres: tenir coses que apreciem, disposar del temps suficient per gaudir-les, estimar-nos i ser estimats, tenir salut, etc. Fer d’aquest món un lloc millor. De fet, allò que ens fa més feliços no sol ser el que ens està portant a la catàstrofe ambiental, social i econòmica. Per tant, per què no recuperem valors i ens alliberem de pesos innecessaris i insostenibles? Si tot el que ara mateix resulta imprescindible desaparegués, el que ens permetria viure i ser feliços és un tros de terra, un sostre i una comunitat amb qui créixer en valors.
Quan salvar el món serà notícia? De la invisibilitat al titular sensacionalista
5 de novembre de 2019
Reconeguem-ho! Ens agraden les històries apocalíptiques atrets per una insaciable curiositat per les males notícies, les catàstrofes o les anècdotes amb un regust de tragèdia. Això sí, que no siguin nostres, que siguin dels altres. Ens agrada mirar de lluny, sense ésser afectats directament. Però, com ens agrada mirar! L’única cosa que aconseguim és incrementar la por i la inacció. I no ens podem permetre una societat encara més poruga i encara més passiva, oi? Com combatre això? Doncs amb coneixement i amb opcions.
Quan el disseny, també ens mata: 'Death by design'
5 de novembre de 2018
El documental ‘Death by design’ (Sue Williams, 2016) no et deixa indiferent. Si, a més de plantejar l’obsolescència programada com un gran problema ambiental, social i econòmic actual, li afegeixes els efectes directes sobre la salut de les persones, la cosa canvia. Aquest documental permet fer un recorregut pel cicle de vida dels productes tecnològics d’empreses conegudes i comprovar com un mal disseny afecta la salut dels treballadors que ho fabriquen, de les persones que l’utilitzen i fins i tot de les persones que ho reciclen/reutilitzen.
Dissenyaries un producte que provoca el suïcidi dels seus treballadors? Que els provoca avortaments o malformacions en els seus fetus?
'The handsmaid's tale', una sèrie sobre un futur més sostenible, masclista i despòtic
6 de juliol de 2018
‘The handsmaid’s tale’ és una de les sèries feministes del moment. Borgen, Big little lies, The good wife, The good figth… són d’altres que també he vist o estic veient i que m’estan despertant un sentiment de respecte i orgull de gènere. Es diu sororitat. I no puc evitar preguntar-me constantment com pot ser que en algun moment se’ns hagi considerat el sexe dèbil. És preocupant que durant tants anys i encara ara la dona sigui un zero a l’esquerra, menyspreada, discriminada i, tot i que sembli impossible, maltractada i assatjada sexualment.
Joy, dissenyadora de telebotiga
2 de febrer de 2016
Quina és la diferència entre inventar i dissenyar? Sembla que Joy és una inventora però també és una dissenyadora, no? Crear, prototipar, vendre, produir i guanyar diners! Això és inventar o fer un miracle?
Potser per això el seu primer disseny es diu Miracle Mop. En Joy sempre havia volgut inventar-se les seves joguines. De fet, el seu somni era viure en una gran casa on poder dissenyar coses maques i útils per la gent.
