QUINCALLA
La quĆmica del consum
20 de desembre de 2018
Ja ens trobem a la cua per pagar i marxar. Portem una hora donant voltes, valorant pros i contres, rebaixant les expectatives, renegociant termes i condicions, etc. I allĆ , en la cua que tot ho acaba i que ens hauria dāapropar a la pau interior i a la tranquilĀ·litat desprĆ©s de la incertesa de la compra, segueix el debat i la negociació, i el neguit es torna en dubte i estrĆØs. PerquĆØ allĆ encara hi ha mĆ©s coses, les que costen poc però mai has necessitat (i en la majoria de casos no sabies ni que existien). AllĆ , en aquell tram de productes mĆ©s barats, petits i bufons, la seguretat de lāelecció final es comenƧa a desmuntar. AixĆ, el moment mĆ©s feliƧ de la compra no Ć©s aquell en el que pagues i passes a posseir, sinó lāinstant previ a decidir que sĆ, que allò tāho quedarĆ s i serĆ teu.
Cà psules monodosi, una opció sostenible per a la neteja de la llar
10 de setembre de 2018
Tot estĆ calculat. Aquella Ć©s la dosis justa. Ni mĆ©s ni menys. No cal mesurar, no cal controlar el polze per no tirar massa, nomĆ©s cal agafar i deixar caure. I fins i tot, si no tens res mĆ©s a fer, quedar-te mirant com aquella cĆ psula es desfĆ deixant anar el fluid que contĆ©… De quĆØ estic parlant? Sembla emocionant i ho pot arribar a ser. Em refereixo a una cĆ psula de sabó per fregar el terra de casa! Com?
Fins ara, a les nostres llars, les monodosis de detergents han quedat relegades al món dels rentavaixelles i les rentadores, però, i la resta? Pensem-ho bĆ©. Si el que necessitem Ć©s el sabó per rentar el terra, per netejar els vidres, etc. per quĆØ comprem cada vegada l’envĆ s que el contĆ© i el llencem quan ja no el necessitem?
Menstruació neta i lliure. Opcions sostenibles i saludables per a la higiene menstrual
27 de maig de 2018
Cada 28 dies, si ets regular, arriba aquella estimada rutina fisiològica que consisteix en lāexpulsió del teixit endometrial, un òvul no fecundat i la petita quantitat de sang que lāacompanya. Es tracta dāuns dies en els que no ens sentim sempre bĆ©, mĆ©s sensibles de lo habitual, amb molĆØsties i amb la preocupació afegida dāestar pendent de no tacar la roba o el seient. Es tracta de la regla o menstruació. I resulta que no nomĆ©s podem embrutar sinó que la menstruació tambĆ© embruta a nivell ambiental. Per quĆØ? Doncs perquĆØ les opcions per mantenir la sang continguda i no visible són, en la seva major part, poc sostenibles. I en molts casos, poc saludables tambĆ© per a nosaltres.
Un producte que creix amb tu: la cadira Trip Trapp
24 de marƧ de 2018
Fa mĆ©s de 6 anys que sóc mare (dic mĆ©s de 6 anys perquĆØ comences a ser mare des del moment que estĆ s embarassada… fins i tot diria, des del moment que saps que vols ser-ho) i des de llavors, a casa, han entrat i sortit diversos ‘artefactes’ mĆ©s o menys Ćŗtils, o mĆ©s o menys inĆŗtils. Tinc dos fills i resulta bastant lògic deduir que amb el primer van entrar mĆ©s coses inĆŗtils i amb el segon han sortit les inĆŗtils, s’han quedat les Ćŗtils i han entrat poques novetats. No entrarĆ© a detallar de quins ‘artefactes’ es tracta. Aquest post ‘reloaded’ el dedicarĆ© de nou a la cadira Tripp Trapp. Per qui no la conegui, us recomano aquest post de’n Jordi Blasi Ā ”Tripp Trapp. MĆ©s enllĆ d’un bon disseny”.
Alternatives al film de plĆ stic per conservar aliments
16 de marƧ de 2018
En la cerca del residu zero a casa, eliminar l’Ćŗs del film de plĆ stic Ć©s un altre dels objectius a assolir. Però no resulta fĆ cil ja que es tracta d’un producte versĆ til i adaptable. Us proposo saber mĆ©s sobre quĆØ Ć©s i per a quĆØ serveix, aixĆ com cercar-ne alternatives. Jo proposo algunes però segur que no totes. El film entra a casa, no nomĆ©s en el conegut rotllo que comprem al sĆŗper, sinó tambĆ© al voltant de nombrosos productes, cada cop mĆ©s: carn, peix, embotit, formatge, i fins i tot fruita i verdura (des dāun enciam, fins a gallons de mandarina).
Com fer un bon ús del mòbil?
14 d'abril de 2017
Guia prà ctica per a un ús eficient del mòbil i trucs per allargar-ne la vida. Tria de manera conscient, cerca protegir la teva privacitat, el mòbil consumeix dades i energia, la durabilitat és possible i quan ja no vulguem el mòbil, sempre hi ha opcions. Consells bà sics perquè tenir un mòbil no sigui un drama ecològic i social.
Joy, dissenyadora de telebotiga
2 de febrer de 2016
Quina és la diferència entre inventar i dissenyar? Sembla que Joy és una inventora però també és una dissenyadora, no? Crear, prototipar, vendre, produir i guanyar diners! Això és inventar o fer un miracle?
Potser per això el seu primer disseny es diu Miracle Mop. En Joy sempre havia volgut inventar-se les seves joguines. De fet, el seu somni era viure en una gran casa on poder dissenyar coses maques i útils per la gent.
Disseny per a l'altre 90%
22 de desembre de 2008
Segons en Paul Polak tot i que el 90% de la població mundial viu amb menys de 2$ al dia, els dissenyadors centren els seus treballs exclusivament en l’altre 10%, corresponent als consumidors mĆ©s rics. En el seu llibre “Out of poverty. What works when traditional approaches fail” el Doctor Polak desenvolupa la seva teoria sobre la necessitat d’una revolució en el disseny per tal d’arribar a l’altre 90%, tot demostrant que aquest sistema tambĆ© pot resultar rentable. Entre els criteris principals d’aquesta teoria destaquen que el producte dissenyat sigui assequible, replicable i que pugui comenƧar implantant-se a petita escala per acabar sent un projecte mĆ©s complex.
