Black Friday, no! I si rebaixem els residus i el consum?
Avui és el blackfriday. El famós divendres on pràcticament tot es pot comprar amb una rebaixa important. On les endorfines es disparen animades per un preu més baix, per un estalvi desitjat, anunciat, somiat. On la convivència i el civisme es pot arribar a perdre per aconseguir l’últim exemplar d’un producte, fins llavors, un més de la botiga. La pregunta clau és quin percentatge de gent compra per satisfer una necessitat real (amb un llistat fet a consciència) i qui ho fa per estalviar-se diners (de manera compulsiva i sense cap objectiu predefinit). Això darrer porta a consumir sense pensar, amb l’únic impuls de la satisfacció momentània que ofereix la possibilitat de gastar-se menys diners que qualsevol altre dia de l’any. Tot i que aquest estalvi sigui una simple fal·làcia, ja que moltes vegades els preus s’inflen just abans per poder promocionar un % de rebaixa superior al real. Es tracta de manipular les emocions dels usuaris finals, d’enganyar-los per aconseguir més volum de facturació. Les rebaixes són un altre exemple, on la pregunta és: ‘Si això es pot comprar a aquest preu més baix durant uns dies, la resta de l’any es ven a un preu més alt del que toca?’ Això s’ho plantegen alguns consumidors, però la major part reacciona com s’espera: comprant!

Residu Zero, sí!
Avui no he comprat res. No necessitava res. Tampoc sóc persona de rebaixes. Serà perquè no m’acabo d’organitzar bé, però tinc la mala costum de comprar allò que necessito quan ho necessito. Si coincideix una necessitat amb una baixada de preus, doncs per què no aprofitar-ho. Però, en el meu cas, no sol coincidir. Avui, doncs, el que sí compro és l’aposta de ‘residu zero’. Un objectiu que cada cop més gent vol incorporar en la seva vida quotidiana. O bé perquè no els agrada generar tants residus, o bé perquè els hi pot suposar un estalvi econòmic, o bé perquè volen incorporar una nova manera de consumir. O bé per tot a la vegada! La Bea Johnson ha difós la seva pròpia experiència en el seu blog, xerrades i llibre, on comparteix allò que va fer canviar la seva vida i la de la seva família de dalt a baix: deixar de generar residus.  Per arribar a una conclusió: la seva vida ha millorat en tots els sentits, més enllà de suposar un benefici ambiental per al conjunt de la societat. El cas de la Bea és ‘extrem’, és un projecte de vida, de conscienciació i de comunicació. Per mi no és l’exemple a seguir, sinó un cas que mostra que sí, és possible, però també que no tothom ha d’arribar al mateix objectiu final ni de la mateixa manera. Perquè cadascun és diferent a la resta i perquè aquesta aposta també és una aposta familiar,  de llar compartida. Cada grup ha de consensuar fins on vol arribar, per què i com, i cada membre s’ha de comprometre. A partir d’aquí, comença una aventura amb un guió diferent en cada cas.

Repte Residu Zero (Marta Amat).

En aquesta línia, l’equip visionari i activista de Rezero (Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable) acaba de presentar el pilot de la web sèrie Objectiu #Rezero que mostra les vivències de les cinc famílies catalanes que han portat a la pràctica el repte de viure 30 dies sense produir residus. Genial! No es tracta de grans comunicadors o activista ambientals o agents mediàtics. Sinó de gent normal, amb qui ens podem sentir identificats: una parella de jubilats, tres amigues estudiants que viuen juntes, una parella sense fills, una família de 4 i una de 3 (nadó inclòs). Cada grup prioritza minimitzar uns residus, però accepten un repte global que afecta molt a la seva vida quotidiana.

Només per enregistrar el pilot de la sèrie han hagut d’acumular els residus que generaven abans i els que generen ara, i mostrar-los a tothom. Això és obrir les portes de casa seva i de les seves intimitats. Se sol dir que ‘Sóc el que menjo’, ‘sóc el que compro’…  però també ‘som el que llencem’. Només aquest esforç ja és un exercici sensibilitzador enorme. I tenir espai per als residus generats ja és tot un repte. Felicitats als actors/actrius de la websèrie! Segur que sortiu guanyant, i molt!

En aquest article  sobre nous patrons de consum d’Antonio Cerrillo es pot conèixer de prop el projecte, eix central de la campanya #JoSocCoco (consumidor responsable) de Rezero.

JoTambeSocCoco
Jo també vull formar part d’un moviment en el que es vol canviar la manera de consumir i, per tant, de viure. Aquesta explicació de Rezero planteja el repte i alguns exemples de la campanya. Perquè el futur serà aquest i no és tan dolent com se sol anunciar. S’agraeix una proposta on l’adoctrinament dóna pas a formar part d’una comunitat que vol viure millor amb menys! JoTambeSocCoco!

Més detalls de la campanya en aquest text del web de Rezero:
4 milions de tones de residus a l’any per municipi i un rati per càpita de 1,35 kg al dia a Catalunya són xifres alarmants contra les que ja lluiten molts consumidors anònimament. Amb #JøSócCøcø, Rezero vol amplificar les seves experiències positives individuals per connectar-es entre sí i posar-les en valor. A través de diverses històries i experiències pràctiques, us convidem amb la campanya cønsum cønscient a posar-vos en la pell dels protagonistes, totes elles consumidors conscients o cøcøs, i a ser partícips de les seves aventures.

L’escenari és una realitat en què algunes pràctiques residu zero i l’ús de productes o serveis, per ara minoritaris, són normals i quotidians. És el cas, per exemple, de l’aprofitament alimentari, la reparació dels aparells electrònics per allargar-ne la vida, l’ús de la copa menstrual o la compra a granel. La campanya cøcø vol contribuir a oferir noves perspectives de futur amb la suma de més ciutadans i productors coco i reclamar una estructura política i una normativa que facilitin aquest camí.