QUINCALLA

20 de desembre de 2024

  Per què anar a contracorrent del sistema si al final sempre guanya i et facilita la vida Escric aquesta carta perquè necessito desfogar-me. Vull expressar com em sento com a consumidora que intenta fer les coses bé per fer possible un present i futur millor. He passat per moltes fases i, de fet, he […]

17 de setembre de 2024

Un breu viatge a l’enigma de les papereres inexistents i els carrers nets Fastiguejada per la humitat i calor extrema, vaig decidir fer un cafè latte en un got take away de plàstic, en un dels milers de 7-Eleven que hi ha a Tòquio. Me’l vaig beure de pressa, necessitava hidratar-me i també una miqueta d’energia. A […]

6 de setembre de 2021

M’imagino un dia, no massa llunyà, en què només podrem conduir el cotxe dos dies a la setmana i en una franja horària, si és que podem conduir-lo; en què no sortirà aigua per l’aixeta constantment com ara; en què la mascareta no només ens protegirà de virus sinó també de partícules en suspensió; en què agafar un avió passarà a ser un luxe mal vist i viatjar esdevindrà un acte pedant i malgastador… Un dia en què pensarem en el passat, un passat recent, i enyorarem aquell dispendi d’energia, llum, aliments, roba… dispendi de tot! Però, tot i això, seguirem endavant sumant ‘peròs’ a la nostra vida abans còmoda i il·limitada. I dins d’aquesta nova bombolla de limitacions seguirem vivint feliços, en una distòpia que podríem haver evitat.

20 de desembre de 2018

Ja ens trobem a la cua per pagar i marxar. Portem una hora donant voltes, valorant pros i contres, rebaixant les expectatives, renegociant termes i condicions, etc. I allà, en la cua que tot ho acaba i que ens hauria d’apropar a la pau interior i a la tranquil·litat després de la incertesa de la compra, segueix el debat i la negociació, i el neguit es torna en dubte i estrès. Perquè allà encara hi ha més coses, les que costen poc però mai has necessitat (i en la majoria de casos no sabies ni que existien). Allà, en aquell tram de productes més barats, petits i bufons, la seguretat de l’elecció final es comença a desmuntar. Així, el moment més feliç de la compra no és aquell en el que pagues i passes a posseir, sinó l’instant previ a decidir que sí, que allò t’ho quedaràs i serà teu.

4 de desembre de 2018

Hem passat per colors (economia verda, blava) i conceptes diversos, molts d’ells complementaris, però sembla que no acabem d’entendre què vol dir ni com aplicar la circularitat a la nostra economia. Ara Europa ho ha prioritzat i tothom etiqueta allò que fa com a model circular per poder pujar-se al carro del que ‘toca’. Però, insistint de nou, què és l’Economia circular? Hem passat per colors (economia verda, blava) i conceptes diversos, molts d’ells complementaris, però sembla que no acabem d’entendre què vol dir ni com aplicar la circularitat a la nostra economia. Ara Europa ho ha prioritzat i tothom etiqueta allò que fa com a model circular per poder pujar-se al carro del que ‘toca’.

16 de juliol de 2018

Publicitat i cotxe no poden anar deslligats, així com tampoc els missatges associats, que han evolucionat al llarg del temps: des de llibertat, poder, personalitat, estatus i bellesa, fins a responsabilitat o consciència. La indústria automobilística ha cercat desesperadament aquell eslògan que captés el màxim de públic potencial. Un públic que no sempre necessita el mateix i que, potser, està exigint un canvi de model.
Tenir cotxe s’ha equiparat sempre amb nivell adquisitiu i estatus, amb llibertat i entusiasme per exprimir cada segon de vida. Per què circular a gran velocitat per una ciutat nocturna completament buida de cotxes i persones es pot considerar un escenari habitual d’ús del cotxe?

16 de maig de 2018

Quantes vegades heu vist anunciada aigua de l’aixeta a la televisió o a la ràdio, o en una revista o cartell publicitari? Si reclamem una ciutat més verda, amb un aire més net, amb menys cotxes i més bicicletes … per què no reclamem una ciutat amb una aigua potable de qualitat valorada i promocionada? Més encara, si resulta que l’aigua de l’aixeta és saludable i la podem beure tranquils, per què no ens en refiem d’ella? Per què aquest estigma sobre un recurs natural de primera necessitat que ens arriba directament a casa amb totes les garanties d’ús?

17 de març de 2017

El fundador en realitat és un ‘lladre’ d’idees, però se’l reconeix com un emprenedor, un ‘visionari’ capaç de convertir un simple negoci d’hamburgueses ràpides en un negoci immobiliari arreu del món que transmet sentiment de pertinença a una manera de fer i de viure que encara avui dia funciona. La reflexió és com això ha passat amb molts altres productes, que han perdut la seva autenticitat i objectiu inicial per voler més, per tenir més, per ser algú important, per ser un guanyador!

23 de novembre de 2015

‘La desmaterialització ens farà més lliures, menys contaminants, més feliços’
En Juli Capella em va rebre amb els braços oberts i amb moltes ganes de compartir reflexions i propostes. L’entrevista era per S0stenible.cat i el tema era: ‘La desmaterialització’, atès que aquesta setmana se celebra la Setmana Europea de Prevenció de Residus 2015 i la 13a Jornada de Prevenció de Residus, enguany dedicada a aquest tema: Fer més amb menys. En Juli Capella era un bon candidat per fer una entrevista interessant, propositiva i molt engrecadora sobre el fenomen de la desmaterialització de l’economia i les seves implicacions ambientals. I així va ser. A continuació podeu llegir l’entrevista, que també trobareu a Sostenible.cat.

26 d'octubre de 2015

En un moment de crisi social, econòmica i ambiental la ciutadania està demanant altres maneres de conviure més beneficioses per a la majoria, on les persones siguin l’eix central. En aquest marc s’ha celebrat la quarta edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC) a Barcelona (concretament, el passat 24 i 25 d’octubre), al complex fabril Fabra i Coats de Sant Andreu de Palomar. A finals de novembre de l’any passat, 2014, l’economia solidària i social ja va ser el motiu del reportatge Emprendre per millorar la societat. Avui, quasi un any després, què ha canviat?

27 de juny de 2013

Cal estar atent. Pot arribar a passar a casa nostra. Un fenomen recent però ancestral alhora: la Nova domesticitat, el retorn de la dona a l'entorn domèstic com una forma d'activisme anticonsum.Article publicat a Sostenible.cat també en castellà. En el llibre Homeward Bound: Why women are Embracing the new domesticity, d'Emily Matchar, es planteja què […]