Quan l’experiència et fa canviar un post cada 3-5 anys
(post recuperat de 10 de maig de 2013, llavors només tenia un fill i encara no estava embarassada de la segona que va nèixer al març de 2014)
Fa més de 6 anys que sóc mare (dic més de 6 anys perquè comences a ser mare des del moment que estàs embarassada… fins i tot diria, des del moment que saps que vols ser-ho) i des de llavors, a casa, han entrat i sortit diversos ‘artefactes’ més o menys útils, o més o menys inútils. Tinc dos fills i resulta bastant lògic deduir que amb el primer van entrar més coses inútils i amb el segon han sortit les inútils, s’han quedat les útils i han entrat poques novetats. No entraré a detallar de quins ‘artefactes’ es tracta. Aquest post ‘reloaded’ el dedicaré de nou a la cadira Tripp Trapp. Per qui no la conegui, us recomano aquest post de’n Jordi Blasi  ”Tripp Trapp. Més enllà d’un bon disseny”. En tenim una a casa, n’hem tingut dues (de marques diverses), una regalada per amics i una altra comprada a Wallapop. Durant els primers mesos de la que ens van regalar, una clàssica Trip Trapp, la veritat és que no la vam fer servir com explico a continuació. El nostre primer fill no la volia ni veure. En no tenir trona, se sentia insegur i a més, com a gran escapista que és, ens el trobàvem dret. Ara sé que han afegit opcions perquè això no passi i perquè sigui més còmoda. Bé! El tema és que nosaltres vam ser usuaris durant dos anys de la mateixa trona típica de l’IKEA, molt barata i molt pràctica. En arribar la Vera, i a partir del seu primer any, ella sí que va fer servir la trona Stokke i fins ara, que en té 4, i els que la farà servir, que seran molts.

No trobo, però, que la Tripp Trapp sigui una cadira per a tota la vida. N’hi ha d’altres més còmodes i ergonòmiques a partir de certa edat… però sí que pot fer un altre servei com a cadira tamboret, per exemple, o per a moments puntuals com a punt de recolzement (tocar la guitarra, pintar, donar de menjar al net o neta, etc.). Així que sí, la Tripp Trapp (que jo sempre he anomenat com la Stokke) és un disseny de 10. Un producte que creix amb tu, que s’adapta a les teves necessitats i que ho fa de manera sostenible i integrada amb la resta del teu mobiliari.

Quan seure un nen en una cadira no ha de ser tan car
(*Post recuperat! Fa 2 anys, aproximadament, vaig escriure el post que ara re-escric en base a l’experiència com a usuària d’una trona de disseny Stokke)

* Després de dos anys de comptar amb una cadira semblant al disseny d’Stokke, volia fer un petit apunt. A nosaltres no ens ha funcionat! Estèticament és molt maca, de fusta, amb un coixí de colors, no ocupa massa espai, es pot fer servir durant tota la “vida útil” d’una persona… Però més enllà de que ens serveixi quan el nostre fill tingui 5 ó 6 anys, he d’afegir que ara mateix i fins ara, d’útil, no ho ha estat gaire. L’Aran, un cop ha trobat el “truquillo” se surt fàcilment i a més ara hi puja i pot caure… I encara més: no té safata i això moltes vegades és un gran handicap. En canvi, la trona de l’IKEA, unes 20 vegades més barata… ens ha funcionat perfectament. Té safata extraïble, les potes es poden treure i per tant és fàcilment incrustable en el maletero, també pots portar-te només la part de la cadireta (funciona sola), els nens es lliguen i els resulta difícil escapar, no és escalable, i si es pinta o taca, no passa res! El preu és un element important a l’hora de comprar productes, i més en el cas dels nens… però és que en el cas de la trona de l’IKEA  la relació qualitat-preu és inigualable! Ara, després  d’uns mesos i amb un fill “escapista” hem robat la trona d’IKEA als avis i aquests tenen ara la “trona de disseny”, com diuen ells. Estan apunt de cremar-la… però la guardarem per quan l’Aran tingui 6 anys. Esperem que llavors ens sigui útil… com a bon disseny de trona que se suposa que és. Potser llavors l’Aran seurà en una cadira normal, ben dissenyada… i que ja tenim a casa!

A continuació, el post original escrit l’1 d’agost de 2011.

El dissenyador Guillaume Bouvet sorpren amb el seu disseny “Taula AZ”, una taula adaptable a les edats dels més petits mentre que es fan grans. No és la primera vegada que sento a parlar d’aquestes taules, però en aquest cas destaca el seu fàcil muntatge i desmuntatge sense necessitat d’eines. A més, un cop desmuntada ocupa molt poc espai, aspecte realment important atès la petita dimensió dels pisos actuals (com és el meu cas). Com deia, aquest escriptori es pot ajustar a l’edat del seu usuari, en funció de la seva altura i de les seves necessitats. A més, no és només un escriptori, també incorpora una pissarra magnètica. Darrerament cerco dissenys que pugui fer servir per al meu fill Aran (encara té dos mesos) per aprofitar al màxim l’espai (apilables), allargar el seu ús en el temps (resistent i atemporal) i satisfer les diverses necessitats que ell tingui (multifunció), que canvien en el temps i que per tant necessiten de productes que també ho facin. La “Taula AZ” n’és un exemple clar com també ho és la cadira Stokke, que ja tenim!

De totes maneres, pel que fa al disseny d’en Bouvet, no he trobat referències clares sobre la tipologia de fusta i el material emprat en la seva fabricació, així com detalls del seu procés de producció i distribució… Llàstima perquè sinó aquest seria un escriptori “de la A a la Z”. Aquí teniu un vídeo del seu muntatge.

Imatges de la “Taula AZ”