Durant tot l’any els llistats de possibles joguines o regals es van fent cada cop més llargs. És l’excusa perfecta quan un caprici de la canalla supera el preu o el volum desitjat. Aquestes llistes per l’esperat aniversari, pel tió, pel Pare Noel, o pels Reis Mags ens permeten que, un cop arriba la data tan desitjada pels més menuts de la casa, no resulti tan difícil triar i puguem comprar realment allò que volen. La pregunta és: cal regalar als nens i nenes tot el que desitgen? Quin criteri cal transmetre’ls perquè la seva tria respongui a certs valors com la prevenció de residus i el consum responsable?
El que està clar és que quan s’apropa aquell moment de descobrir els regals són el tió, o el Pare Noel, o els Reis Mags els que l’han encertat o no. Cal dissimular, intentar no parlar gaire i prendre nota per a l’any següent. I més quan la canalla encara no ha complert els 6 anys. Però com podem parlar de no consumisme o de prevenció de residus en un moment com un aniversari o el Nadal? Doncs de diverses maneres. En primer lloc, comprar només allò que realment desitja el menut, evitant tot allò que pensem els pot fer el pes sense saber del cert si l’encertarem. Ens arrisquem a haver d’acollir una joguina que no tornarà a ser utilitzada, una llàstima. En segon lloc, i contradient l’anterior idea, no cal comprar tot el que ells i elles desitgen perquè no sempre es pot tenir tot i això ells i elles ho han d’entendre, i/o els
ho hem de fer entendre. No són més feliços per tenir tres joguines enlloc de dos, mentre que aquestes dues realment els agradin. Moltes vegades, de fet, hi ha nens que no tenen temps d’assimilar un regal perquè immediatament reben un altre que no els permet valorar el primer. Per tant, evitem donar tots els regals de cop i fem-ho a poc a poc, permetent que el factor sorpresa i el joc tinguin el temps que es mereixen. Amb edats de 0-6 anys, la majoria de cops som els adults els que hem d’assumir bons hàbits de consum perquè les criatures encara no tenen prou criteri com per escollir el que volen. Nosaltres els hem d’acompanyar sempre des de la comprensió i l’empatia. Un ‘no’ rotund és la millor estratègia perquè aquella joguina esdevingui la millor del món. Cal justificar un ‘no’ que ajudi a l’infant a valorar realment què és allò que més il·lusió li pot fer.
D’altra banda, evitem relacionar el fet de rebre regals amb portar-se bé durant tot l’any: ‘Si et portes bé, els Reis et portaran tot el que has demanat’ o bé ‘Si no et portes bé, només tindràs carbó aquest Nadal’. No ens podem recolzar en aquest tipus d’argumentari sinó que hem de buscar-ne d’altres que no es basin ta
nt en el ‘premi i càstig’. No tot és portar-se bé o malament. Els nens i nenes no són bons o dolents, sinó que simplement són infants que estan aprenent constantment i que necessiten que els guiem perquè se sentin tranquils i recolzats.
Així que, de moment, hem esmentat: anar llistant allò que els infants volen al llarg de l’any per regalar en moments especials (com l’aniversari) o en èpoques assenyalades (com el Nadal); escollir què comprem (no ho comprarem tot sempre) i donar els regals de manera pausada perquè els més petits tinguin temps d’assimilar-los i apreciar-los. Què més? Una molt bona estratègia és agrupar regals per grups de familiars o d’amics: així, enlloc de rebre moltes joguines o detalls, en podran rebre menys però amb més presència, en el sentit que agrupades les persones els podran fer regals econòmicament més importants. Això també suposa un estalvi econòmic gens menyspreable. Una altra bona idea és fer amics invisibles en què cada nen regala a un altre que no sap que és ell (el factor sorpresa és emocionant!) mentre que només rep un regal (i ha d’endevinar qui li ha fet). Un per un, més factor sorpresa i només una joguina per cap, què més necessitem?
Un altre element clau és la tria de la joguina o regal en sí. Cal evitar joguines que facin servir piles ja que de seguida es gasten i ens obliguen a recarregar o comprar-ne de noves, i la seva gestió com a residu no és menor. A més, solen ser joguines que generen molta frustració entre els nens i nenes ja que de seguida deixen de funcionar i llavors no serveixen per a res (i no sé per què resulta tan complicat canviar unes piles però és així). En canvi, les joguines que permeten desenvolupar capacitats creatives ja que no dirigeixen excessivament a l’infant resulten més adequades, i més si estan fetes amb materials com la fusta i altres naturals, evitant així que totes siguin sempre de plàstic. D’altra banda, les joguines que obren un gran ventall d’opcions, basades en el joc heurístic i materials desestructurats, permeten posar en pràctica la imaginació així com habilitats manuals i intel·lectuals que els jocs excessivament dirigits (que només permeten fer una cosa i d’una sola manera o de la manera que indiquen les instruccions) no permeten fer.
Moltes vegades una joguina esdevé una sorpresa o una nova joguina només pel fet d’anar apareixent i desapareixent. En aquest sentit, guardar algunes joguines per temporades és una bona estratègia perquè els menuts valorin i aprofitin lo que ja tenen abans de comprar coses de primera mà.
Perquè un aniversari o el Nadal no han de ser un moment per practicar un consum accelerat, essent un mal exemple per als menuts de la casa; sinó que han d’esdevenir una oportunitat per practicar un consum pausat, reflexionat, conscient i el més sostenible possible. Les criatures ens observen i aprenen jugant, i tot ho apliquen en el seu dia a dia. El consum infantil comença per les joguines, principalment; com ho fem en els primers anys de vida condicionarà la resta. Mentre tinguem poder de decisió, que d’alguna manera sempre tindrem, les famílies hem de transmetre valors lligats al: menys és més, més no sempre és millor. Ho entendran?
*Article publicat al número de novembre de la revista Guix. Elements d’Acció Educativa.