Elles volien tenir els seus propis números. Saber del cert quin és l’impacte ambiental dels seus productes i quin impacte redueixen respecte d’altres productes no realitzats amb materials reutilitzats. Elles volien més i volien fer-ho bé. Elles, la Montse i la Núria, són By my eco. Fa uns mesos em van demanar que els ajudés a saber més sobre els seus productes i vam escollir un per començar a treballar-ho. En la seva web podeu trobar més detalls sobre l’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) de la motxilla X3M  que vam realitzar conjuntament per tal de valorar tant la petjada energètica com la del carboni d’aquest producte. A partir d’ara By my eco anirà comunicant i explicant tant en tallers, com en l’etiquetatge i promoció dels seus productes les principals conclusions d’aquest ACV.

Abans d’adjuntar l’entrevista que els vaig fer per a Sostenible, afegeixo el petit ‘interrogatori’ que faig en totes les converses que mantinc des de Quincalla-converses:

Color preferit de By my eco: Blau.
El vostre producte favorit: El davantal.
Platja o muntanya? Muntanya.
Bicicleta o a peu?  A peu.
Mercat o súper? Mercat.
Ahir o demà? Demà.
Llibre o revista? Llibre.
Menys o més? Menys.
Samarreta o camisa? Samarreta.
Primera o segona mà? Segona mà.
Aigua de l’aixeta o envasada? De l’aixeta.
Ecològic i/o de proximitat? De proximitat.
Compra o lloguer? Wallapop ;-).

A continuació podreu llegir la conversa que vam mantenir sobre el seu projecte i la seva visió de la moda sostenible, si és que no les coneixeu. Gràcies per compartir les vostres inquietuds i il·lusions!

By my eco és una associació sense ànim de lucre, amb seu a Barcelona, que produeix peces de roba i complements, especialment bosses i motxilles,  a partir de texà reutilitzat i altres materials de proximitat. En aquest projecte es treballa mà a mà amb persones en risc d’exclusió social. Es tracta de portar a terme l’economia circular en un món tan ‘ràpid’ com la moda. Les seves sòcies fundadores són Montse Bayan (biòloga i consultora ambiental, responsable de gestió interna) i Núria Nubiola (ambientòloga, responsable de comunicació, educació i ambientalització). I la seva marca és Back to Eco.

El món de la moda no és precisament slow. Ho és By my eco? Per què?
Som slow pel que fa a la manera de tractar i relacionar-nos amb la nostra marca, clients, proveïdors i treballadores. Busquem el contacte directe, la relació pròxima, el treball de qualitat en cada pas, el respecte. Volem ser sostenibles amb el nostre entorn i forma de fer, això ens converteix automàticament en slow. Però això sí, pel que tingui dubtes en l’ús de la paraula slow, busquem optimitzar el temps en tots els nostres processos de treball, ja que igual que qualsevol altra marca necessitem ser rentables i eficients per sobreviure.

I el nom… ens l’expliqueu?
‘By My Eco’ va néixer amb la nostra primera idea de projecte, que finalment vam decidir no tirar endavant. Era una aplicació mòbil on la gent compartia, en una xarxa social, tot el que feia de forma sostenible tot ubicant comerços, esdeveniments, etc. amb un tret comú: la sostenibilitat. La idea era que “amb el teu eco” poguessis compartir i ajudar a la teva comunitat a ser més ‘eco’ amb tu. Es tractava d’un joc de paraules vinculat al funcionament de l’aplicació. Vam posar el nom en anglès perquè teníem la idea de que pogués ser una app internacional.

Back To Eco neix 4 anys després per identificar la nostra marca pròpia. En aquest cas, jugant amb el nom de l’associació, també juguem amb la paraula Back, de tornada, perquè estem tornant a la reutilització de tota la vida, però canviant les mans de les nostres mares i àvies per les mans de persones amb necessitats urgents d’inserció laboral.

“Per molt que la gent estigui sensibilitzada, el preu marca molt la diferència”

Creieu que la moda sostenible té espai en una indústria fast fashion on el principal objectiu és obtenir un gran benefici econòmic? Competitiva no ho podrà ser pas, sembla… si les regles del joc segueixen essent les que són.
Depèn molt del grau de sensibilització de la població entorn els impactes de la fast fashion, i de l’habilitat que tinguem les marques slow per optimitzar els nostres processos de confecció i fer-los competitius a nivell de preus. Per molt que la gent estigui sensibilitzada, el preu marca molt la diferència. També influeix molt la capacitat de diversificar productes i enfortir les xarxes actuals de suport entre marques slow, per tal de crear estructures conjuntes que ens donin estabilitat i facilitin la comercialització dels nostres productes de forma més àgil.

“Proposem un model en el qual el residu, en el nostre cas “el texà”, esdevé un preuat recurs”

És possible que la moda sostenible estigui impulsada, sobretot, per dones? Per què? 
A Barcelona sabem del cert que sí. Tot just aquest dimarts estava en un curs de teixits sostenibles, érem 14 dones i un home. Aquesta pregunta és difícil, ja que costa no caure en contradiccions. Potser la dona històricament està més vinculada al món de la costura, i quan arranques un negoci en moda sostenible, moltes vegades la dissenyadora és qui cus les peces. Coneixem molts homes que cusen i que ho fan bé, però no hi ha tanta vinculació amb la sostenibilitat.  Potser  aquests dos mons, el de la moda i el de la sostenibilitat, cadascún a la seva manera, són mons de cures, de detalls, d’amor, d’aspectes més vinculats a l’hemisferi femení. Tot i que cada cop més trobem exemples d’homes que combinen moda i sostenibilitat, i esperem que com en altres sectors, poc a poc, ens anem igualant.

Bé, entrem en matèria del vostre projecte. Feu-nos cinc cèntims de què feu, per què i com. Fem un repàs de tot el cicle d’algun dels vostres productes, si us sembla.
D’entrada, volem deixar molt clars els nostres objectius:

• Reduir l’impacte ambiental en el món tèxtil, allargant la vida de teixits que de manera habitual estarien destinats a ser triturats,
• crear i consolidar llocs de treball de qualitat en el món del tèxtil a nivell local,
• i sensibilitzar la població entorn als conceptes d’economia circular, reciclatge, reutilització, slowfashion, moda sostenible, etc.

Proposem un model en el qual el residu, en el nostre cas “el texà”, esdevé un preuat recurs. Canviant la manera en la que mirem els nostres texans vells aconseguim crear productes més responsables amb el medi ambient i amb la societat, assegurant la qualitat del producte final, allargant-ne la seva vida útil I promovent un comerç just envers als treballadors que formen part del procés.

Com es el procés de confecció?
El procés de confecció de Back To Eco comença amb la compra de texans a l’Associació Solidança, integrant de Roba Amiga. Tots els texans recollits passen per un servei de bugaderia des d’on seran transportats al taller de By My Eco, on hi ha un treball de classificació i tall de les peces dels texans a càrrec d’una persona en procés d’inserció sociolaboral.

La confecció es realitza en diferents tallers. Una part dels productes es cus al mateix taller de By My Eco, per dues persones contractades a través del Programa Labora de l’Ajuntament de Barcelona i del Programa Feina amb Cor de Càritas Barcelona. Una altra part important de la producció es desenvolupa al Centre Especial de Treball (CET) Estel Tàpia, que treballa amb un equip de persones amb algun grau de discapacitat, i especialitzades en tall i confecció. També treballem amb ARED, ​​que pretén assolir la integració social i laboral de persones en situació d’exclusió social, principalment dones procedents de centres penitenciaris i de serveis socials. Ambdós tallers estan a Barcelona.

Per a les nanses i corretges d’algunes de les nostres bosses hem optat per la utilització del Piñatex (Ananas Anam). El Piñatex és un material d’origen vegetal semblant al cuir, produït a partir de les fibres de les fulles que es generen durant la collita de la pinya. Aquest material es converteix en una alternativa ecològica i sostenible al cuir animal. A més del Piñatex, la col·lecció de bosses Back To Eco també valoritza altres materials com són els cinturons de seguretat no aptes per ús produïts a Catalunya. Les teles per als folres són una donació de l’empresa Ribes i Casals situada a Barcelona. Les cremalleres són de la marca YKK, que també està avançant per convertir-se en un referent en sostenibilitat dins el seu sector.

Llavors, segons el que dieu, per a vosaltres By my eco és una oportunitat per aprofitar al màxim un material durable i de gran valor com el texà i de donar feina a persones en risc d’exclusió social. Però, es pot viure d’això?
La idea és que ho sigui! Tot i que cal tenir en compte que hem necessitat un temps i un pressupost d’inici important, on desenvolupar el “saber fer”, el disseny dels productes i les etiquetes, la definició de la marca, maquinària per tall i confecció, disseny web, fotografia i un llarg etc. que implica engegar un projecte de zero. És a dir, els inicis impliquen un gran sobre esforç i capacitat d’autoexigència, però amb la previsió que un cop aquestes despeses d’engegada estiguin amortitzades, i consolidem un volum de ventes, puguem rebre un salari proporcional a la nostra tasca. Per ara, l’objectiu del 2018 és aconseguir que tot l’equip compti amb un salari estable i just de 6 hores diàries/5 dies a la setmana.

Heu valorat si els vostres productes realment suposen una opció més sostenible que d’altres amb materials no reutilitzats o produïts a l’altra banda del món?
Sí, ho hem fet a través d’una comparativa calculant emissions de CO₂ associades a utilitzar el texà reutilitzat versus un teixit texà de primera mà i respecte el cotó. Concretament amb l’anàlisi del cicle de vida de la nostra motxilla estrella, la X3M.

En el cas que la motxilla X3M hagués estat fabricada exactament de la mateixa manera però enlloc de fer servir texà reutilitzat s’hagués fet servir cotó de primera mà, la petjada de carboni hagués estat un 100,98% superior (o el que és el mateix, el doble) i la demanda energètica, un 59,88% superior. És aquí on es veu com l’ús del texà reutilitzat com a matèria primera és un element clau de la nostra marca.

En el cas que la motxilla X3M hagués estat fabricada exactament de la mateixa manera però enlloc de fer servir texà reutilitzat s’hagués fet servir denim de primera mà, la petjada de carboni hagués estat un 44,37% superior i la demanda energètica, un 52,83% també superior. En aquest cas la diferència no és tan gran, però no deixa de ser molt significativa.

“No es tracta únicament d’afavorir la producció social i sostenible, sinó també no recolzar aquelles marques que porten implícita explotació laboral, elevades emissions de CO₂, desigualtats socials originades pels baixos salaris, materials de baixa qualitat, contaminació de sòls i aigua per manca de normatives als països productors, i un llarg etcètera”

I a nivell de preu, penseu que sou competitives? Cares, justes? Com reaccionen els vostres consumidors i consumidores?
Els nostres preus estan entre un 10-20% per sobre dels preus de les marques més comercials. El preu comparativament amb altres marques slow és baix ja que aspirem a vendre a un volum considerable i per a totes les butxaques.

Tot i això la gent està acostumada a pagar uns preus molt i molt baixos, i en alguns casos, això ens fa perdre potencials clients. Des de By My Eco estem dedicant molts esforços a explicar els valors de la nostra marca, i penso que encara hauríem de fer més esforços en aquesta línia. No es tracta únicament d’afavorir la producció social i sostenible, sinó també no recolzar aquelles marques que porten implícita explotació laboral, elevades emissions de CO₂, desigualtats socials originades pels baixos salaris, materials de baixa qualitat, contaminació de sòls i aigua per manca de normatives als països productors, i un llarg etcètera.

Quines marques sostenibles coneixeu que per a vosaltres siguin referents?
La sostenibilitat es defineix per molts paràmetres, i pocs els compleixen tots, així que els nostres referents són diversos:

• Xisqueta, com a producció catalana, que ha aconseguit aprofitar la llana en desús de les ovelles del Pirineu i convertir-la en productes sostenibles i comercials.
• Ecoalf, com a innovadora, i exemple de marca molt consolidada, treballant amb fil de PET reciclat.
• Xiro Atlantic, texans ecològics i produïts localment a Galícia.
• Cotó Roig, comprant a productors andalusos de cotó, i filant a Catalunya.
• Tiralahilacha, fent roba amb cotó orgànic certificat i de comerç just, i dissenys per tots els públics.

I a l’inrevés, què n’opineu de les grans marques de la indústria tèxtil que estan obrint línies ‘més sostenibles’? Cotó orgànic, Ecolabel, energies renovables en les fàbriques, etc.
Per una banda, considerem que és positiu a nivell planetari, perquè si més no, redueixen càrregues ambientals. Però per l’altra banda, aquestes línies “consciencious” tranquil·litzen consciències de gent sensibilitzada, però amaguen el fet que la majoria mantenen condicions laborals i econòmiques que cap dels que comprem podríem sostenir. Finalment la marca que hi ha al darrera manté la seva forma de treballar, consistent en guanyar el màxim al cost que sigui. No es tracta de tancar totes les fàbriques a l’estranger, si no avançar perquè aquestes treballin al 100% amb un salari digne en funció dels costos de vida del propi país.

On us veieu d’aquí a 5 anys? Fins on voldríeu ‘créixer’?
D’una banda, ens imaginem consolidades, és a dir, amb una estabilitat econòmica i laboral per totes les persones que treballem a By My Eco. Això ja seria un gran èxit. En aquest sentit, ens agradaria comptar amb un taller més gran, i amb una botiga física (que obrim pròximament) en ple funcionament i, esperem, bons resultats. Actualment estem guardant tots els texans i restes de tall que no ens serveixen amb la idea de poder reciclar-los i aconseguir filar nous teixits.  Hem demanat finançament a l’Agència de residus, per arribar a tancar el cicle, i convertir el nostre propi residu en recurs. Si ens 5 anys tinguéssim roba feta amb aquest fil també estaríem molt contentes.

D’altra banda, voldríem continuar amb la nostra tasca de sensibilització, amb xerrades, tallers, etc. però tenint més informació i recursos per fer arribar el missatge de la sostenibilitat al nostre entorn més immediat, i també a nivell global.

Per què hauríem de comprar un dels vostres productes enlloc d’un altre? Teniu 140 caracters per convèncer els lectors i lectores.
Cada Back To Eco és única, produïda local i socialment amb materials reutilitzats triats amb cura per oferir la màxima qualitat.

 

*Entrevista publicada a Sostenible.cat.