Comprar a pes, un propòsit per al 2015?
El teu 2015 segur que es presenta amb molts bons propòsits: fer esport, viure de manera mĆ©s saludable, fer algun viatge, ser mĆ©s sostenible, tirar endavant algun projecte personal, fer dieta… Però potser no us havĆeu plantejat un altre possible bon propòsit que implica: accedir a productes de mĆ©s qualitat, gastar menys, i reduir el teu impacte ambiental. Es tracta deĀ comprar a granel.
De fet, ja no tenim excusa. A Barcelona es potĀ trobar una botiga de venda a granelĀ gairebé aĀ cada cantonada. En el mapa Barcelona + Sostenible podem trobar-les. Fins i tot TimeOut Barcelona va fer un reportatge al respecte. EstĆ de moda i cada cop resultaĀ mĆ©s fĆ cil ser un barcelonĆ que omple el seu cabĆ s de productes ‘a pes’. Però, quĆØ vol dir comprar a granel? Doncs, comprar una quantitat determinada de producte. No la que ve determinada i prefixada pel fabricant o productor/venedor, sinó la que tu necessites. I això implica, en molts casos, Ā prescindir de l’envĆ s que contĆ©/informa/anuncia tot allò que comprem. O, en tot cas, prescindir de l’envĆ s dissenyat pel fabricant. I, en principi, no haver de pagar el cost afegit d’aquest envĆ s ‘imposat’ per les grans marques. Ćs a dir, pagar nomĆ©s pel que es compra i no pel seu contenidor.
Segons dades de l’AgĆØncia de Residus de CatalunyaĀ i de l’Ajuntament de Barcelona en la guia EstratĆØgies per prevenir els residus;Ā els envasosĀ lleugers (llaunes, plĆ stics, tetrabrics) representen el 35% en volum i el 12% en pes dels residus municipals generats a Catalunya; aquests darrers desglossats en un 6% per als envasos de plĆ stic, un 4% als envasos metĆ lĀ·lics i un 2% als envasos mixtes o compostos. No es tracta, doncs, d’una proporció menyspreable. I menys si pensem quin Ć©s el paper dels envasos: contenir, protegir… I per fer això cal generar tants residus associats? No hi ha una altra manera de fer-ho? De fet, molts dels envasos que emprem deixen de ser Ćŗtils un cop arribem a casa i llavors són eliminats.
Els envasos, un invent modern imprescindible
Segons indica l’AgĆØncia de Residus de CatalunyaĀ en aquesta definició:Ā ‘Tot producte fabricat amb materials de qualsevol naturalesa i que s’utilitzi per contenir, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies, des de matĆØries primeres fins a articles acabats, en qualsevol fase de la cadena de fabricació, distribució i consum. Es consideren tambĆ© envasos tots els articles eliminables utilitzats per aquesta mateixa finalitat. Dins d’aquest concepte s’inclou Ćŗnicament els envasos de venda a primaris, els envasos colĀ·lectius o secundaris i els envasos de transport o terciaris’.‘BĆ©, la definició no Ć©s que sigui massa clarificadora. Segons la vikipĆØdia, les principals funcions d’unĀ envĆ sĀ són: conservar i protegir, contenir i agrupar. Però el que determina que els envasos siguin com són no són Ćŗnicament les funcions que ha de complir sinó els objectius que vol assolir el fabricant, que en alguns casos coincideixen amb les funcions de protegir i conservar; però que van mĆ©s enllĆ : comunicar marca, millorar la imatge corporativa, fer mĆ©s còmode l’Ćŗs i emmagatzematge del producte per part del consumidor, etc. Els envasos formen part del producte i arriben a ser mĆ©s presents que el propi producte. Transmeten la marca, informen al consumidor, i la seva funció de contenir ha deixat de ser la principal per passar a ser una de secundĆ ria. Els envasos han passat a ser la imatge d’una marca, un anunci constant que s’instaura en els nostres armaris, cuines i rebosts.
Comprar a granel no vol dir ‘envĆ s zero’
Tornem al nostre bon propòsit del 2015: comprar a granel.Ā Ara que ja sabem quĆØ Ć©s comprar a granel, i quĆØ Ć©s un envĆ s i per a quĆØ serveix; arriba el moment de plantejar-se una compra sense envasos. Sense cap tipus d’envĆ s. Però llavors, on poso els cigrons? Aquells cigrons, llenties, cereals, farina, fruita, fins i tot sabó; que comprem a dojo, com el transportem fins a casa? Com l’emmagatzamem un cop a les nostres llars? Les safatetes, microbosses, tuppers de plĆ stic, etc. que ens faciliten en lesĀ botigues especialitzadesĀ i en moltes parades del mercat (no oblidem que els mercats són grans botigues on es poden comprar molts productes a granel); no deixen de ser envasos d’un sol Ćŗs.Ā Ā I tot i que portem bossa pròpiaĀ o cistella deĀ la compra, hi ha productes que necessiten el seu propi envĆ sĀ que els protegeixi i conservi millor. I aquest aspecte no ha estat resolt encara, ni tant sols per les pròpies botigues. Les opcions són diverses: que els propis usuaris portin envasos per reomplir; o bĆ© un servei de lloguer d’envasos per part de l’establiment.
En relació a la primera opció, portar els envasos des de casa per part dels usuaris implica planificar la compra perquĆØ, qui porta a sobre una colĀ·lecció d’envasos reutilitzats de diferent mida per poder omplir-los en una botiga de venda a granel? Cal tenir en compte que la majoria de vegades que comprem no ho fem de manera organitzada i prevista. En molts casos,Ā realitzem les compres tornant de la feina, de camĆ a l’escola dels nens o tot tornant del mateix, o aprofitant qualsevol forat de l’agenda. Ā Llavors, el factorĀ improvisació no permet comptar amb aquests envasos i finalment acabem carregats d’envasos ‘no desitjats’…
Un supermercat sense envasos és possible
A Berlin hi ha una experiĆØncia interessant al respecte impulsada per Sara Wolf i Milena Glimbovski. Aquestes noiesĀ han impulsat i obert recentmentĀ un supermercat sense envasos. The Guardian els va dedicar un article: Berlin duo launch a supermaket with no packaging. Elles proposen que els consumidors portin els seus propis envasos des de casa (pesats prĆØviament) i que un cop introdueixin productes en el seu interior, aquests es pesaran i nomĆ©s hauran de pagar l’aliment en qüestió i no pas l’envĆ s. Reduir preus del menjar pel fet d’estalviar-se els envasos. No estĆ gens malament! Si parlem de menjar el mateix, de millor qualitat (ecològic i local) però pagant menys… potser ja ens interessaria mĆ©s dedicar part del nostre temps a gestionar envasos propis a reomplir en cada compra.
En el cas dels usuaris que no portin els seus propis envasos, hi ha l’opció de llogar envasos en el propi local o bĆ© usar petites bosses de paper. En aquest vĆdeo les dues impulsores d’aquest projecte,Ā Sara i Milena, l’expliquen breument i de manera molt clara. Es tracta d’un supermercat sense envasos. Et voilĆ !

Font: Inhabitat ā Upsocl
Estem preparats per comprar sense envasos?
No som ‘smart citizens’, de moment. Tot el que impliqui un petit esforƧ, un canvi d’hĆ bits o perdre alguna comoditat adquirida amb els anys; no funcionarĆ … Insisteixo, de moment! AixĆ que responent a la pregunta de partida: Comprar a granel resulta una alternativa real de consum?,Ā la resposta Ć©s: depĆØn! DepĆØn de la voluntat dels consumidors de canviar hĆ bits i comprovar els avantatges i desavantatges que implica aquesta nova opció en el seu dia a dia, tant a nivell econòmic com de qualitat del producte. I tambĆ© depĆØn de com els comerciants (botigues a granelĀ i parades de mercat) inclouen aquesta fórmula de venta en els seus establiments de manera còmode, eficient, atractiva i coherent; Ā i essent encara mĆ©s ambiciosos: possibilitant la compra amb un ‘envĆ s zero’.



