QUINCALLA
Carta d’una consumidora conscient
20 de desembre de 2024
Per què anar a contracorrent del sistema si al final sempre guanya i et facilita la vida Escric aquesta carta perquè necessito desfogar-me. Vull expressar com em sento com a consumidora que intenta fer les coses bé per fer possible un present i futur millor. He passat per moltes fases i, de fet, he […]
Per un demà radicalment optimista
12 de novembre de 2024
Un dels èxits del sistema capitalista és haver aconseguit que ens creiem que el futur no existeix. Per tant, imaginar un futur millor esdevé quasi una obligació moral i política. La distopia ens desactiva El present no és fàcil. Fins i tot si ens trobem en la banda dels privilegiats que es poden plantejar […]
La ‘turra’ de la sostenibilitat: del col·lapse a l’acció
29 d'abril de 2024
Calen noves narratives i generar relats en positiu que ens vinguin de gust. Perquè si no som capaços d’imaginar-nos el futur que volem, com se suposa que hem d’arribar-hi? Prepareu-vos que ve una bona ‘turra’: “Que el món s’acaba. Que la sequera ens té amb l’aigua al coll. Que per més que reciclem no solucionarem […]
La infraestructura social, més que llocs de trobada: quan la convivència passa a ser la base de la supervivència
11 d'agost de 2023
La infraestructura social són els espais físics i les organitzacions que configuren les relacions personals.
Bona part dels reptes que tenim davant: el canvi climàtic, l’envelliment de la població, una desigualtat que no para d’incrementar i grans desavinences ètniques; només els podrem abordar si desenvolupem alguns interessos comuns. Quan la infraestructura social es fa malbé, les conseqüències són que la gent redueix el temps que passa als espais públics i es refugia a la ‘seguretat’ de la seva llar, les xarxes entre les persones es debiliten, augmenta la delinqüència, les persones grans i malaltes es van aïllant, els joves s’enganxen a les drogues i ‘les pantalles’, s’incrementa la desconfiança i cau en picat la participació ciutadana. És a dir, una infraestructura social sólida no només protegeix la democràcia sinó que contribueix al creixement econòmic.
Comunicar el canvi no ven
12 d'agost de 2022
Pensar en la comunicació com una provocadora de canvis potser ha estat massa naïf i jo diria encara més, poc responsable i realista. Els canvis han de venir de la base, del convenciment sostingut, de polítiques públiques coherents i exemplars i d’una transició ben feta vers un altre model que implica noves maneres de viure. Ara, de cop, no es pot imposar una altra manera de fer a la ciutadania. Tot requereix un temps i ficar la por al cos no porta enlloc.
Cal donar a la comunicació el paper i la responsabilitat que té, ni més ni menys. Cercant la proactivitat i no generant usuaris reactius i passius que en el moment s’activen, pensen i volen canviar; però que al cap de cinc minuts ja s’han distret. Cal una implicació més constant, provocar la curiositat i generar un sentit de pertinença en un projecte comú i no pas en un d’extern que només et demana que facis Likes.
Aviam què passa!
6 de setembre de 2021
M’imagino un dia, no massa llunyà, en què només podrem conduir el cotxe dos dies a la setmana i en una franja horària, si és que podem conduir-lo; en què no sortirà aigua per l’aixeta constantment com ara; en què la mascareta no només ens protegirà de virus sinó també de partícules en suspensió; en què agafar un avió passarà a ser un luxe mal vist i viatjar esdevindrà un acte pedant i malgastador… Un dia en què pensarem en el passat, un passat recent, i enyorarem aquell dispendi d’energia, llum, aliments, roba… dispendi de tot! Però, tot i això, seguirem endavant sumant ‘peròs’ a la nostra vida abans còmoda i il·limitada. I dins d’aquesta nova bombolla de limitacions seguirem vivint feliços, en una distòpia que podríem haver evitat.