QUINCALLA

28 d'agost de 2019

‘La Rosalia!’ ha arribat amb força, sorprenent amb cada nova cançó. La mitomania no em torna boja però he de reconèixer que sí que m’atreu, i molt, els efectes que cançons com les seves estan produint entre la ciutadania. De fet, la primera vegada que vaig sentir la cançó de ‘Malamente’ (el seu hit inicial) va ser amb el videoclip de Los Moranco, no amb l’oficial de Rosalia. I no ha estat l’únic, ja van dos. La qüestió és que les cançons de ‘La Rosalia!’ estan servint per fer paròdies i, denunciar i reivindicar temes com la generació excesiva de residus (sobretot de plàstics d’un sol ús) o la contaminació atmosfèrica generada pels cotxes privats de motor a ciutats com Barcelona.

16 de juliol de 2018

Publicitat i cotxe no poden anar deslligats, així com tampoc els missatges associats, que han evolucionat al llarg del temps: des de llibertat, poder, personalitat, estatus i bellesa, fins a responsabilitat o consciència. La indústria automobilística ha cercat desesperadament aquell eslògan que captés el màxim de públic potencial. Un públic que no sempre necessita el mateix i que, potser, està exigint un canvi de model.
Tenir cotxe s’ha equiparat sempre amb nivell adquisitiu i estatus, amb llibertat i entusiasme per exprimir cada segon de vida. Per què circular a gran velocitat per una ciutat nocturna completament buida de cotxes i persones es pot considerar un escenari habitual d’ús del cotxe?

5 d'octubre de 2017

Reconeguem que no sabem conviure amb altres espècies. Reconeguem que només ens sentim còmodes en un verd conegut, controlat, dissenyat, harmònic i desparasitat. No passa res, és així. I quan desitgem trobar-nos amb el verd més autèntic, sortim de la ciutat i ens refugiem en els boscos i prats, o fent un cim. Llavors el desordre és benvingut, perquè no està allà cada dia, perquè és anecdòtic i, per tant, no cal acostumar-se a ell.

8 de juny de 2015

La frugalitat consisteix en ‘ser estalviador, pròsper, prudent i econòmic en l’ús dels recursos consumibles, com l’aigua o el menjar, així com optimitzar l’ús del temps i els diners per evitar el malbaratament’. També es considera com la ‘virtut de viure amb allò estrictament necessari, sense abusar dels recursos o fer-ne ostentació, oposant-se al luxe i al consumisme’. Sense entrar en més detalls no encaixa gaire amb l’espai ‘ostentós’ de Mazda. Però en els contrastos també resideix l’extravagància, la rebeldia i les oportunitats.