QUINCALLA

25 de setembre de 2025

“Crec que, en general, tot i que el que cal és fer un canvi urgent de la nostra manera de produir i consumir, hi ha poc interès en fer-lo. Repensar models de negoci i de sistema espanta i genera rebuig. Entrem en espirals, també comunicatives, d’explicar el mateix per seguir fent el mateix”.  Podries presentar-te? […]

20 de desembre de 2024

  Per què anar a contracorrent del sistema si al final sempre guanya i et facilita la vida Escric aquesta carta perquè necessito desfogar-me. Vull expressar com em sento com a consumidora que intenta fer les coses bé per fer possible un present i futur millor. He passat per moltes fases i, de fet, he […]

29 d'abril de 2024

Calen noves narratives i generar relats en positiu que ens vinguin de gust. Perquè si no som capaços d’imaginar-nos el futur que volem, com se suposa que hem d’arribar-hi? Prepareu-vos que ve una bona ‘turra’: “Que el món s’acaba. Que la sequera ens té amb l’aigua al coll. Que per més que reciclem no solucionarem […]

25 de setembre de 2023

“Crec que, en general, tot i que el que cal és fer un canvi urgent de la nostra manera de produir i consumir, hi ha poc interès en fer-lo. Repensar models de negoci i de sistema espanta i genera rebuig. Entrem en espirals, també comunicatives, d’explicar el mateix per seguir fent el mateix”.
Entrevista publicada al web de Barcelona+Sostenible de l’Ajuntament de Barcelona (dijous, 21 setembre, 2023).
Tot i les dificultats, és molt bonic poder dedicar tot el teu temps ‘laboral’ i diria quasi ‘personal’ en allò en què creus. Cada dia és diferent, coneixes molts professionals, col·labores en projectes molt enriquidors, etc. Cada any, des que soc autònoma, ha estat un procés d’evolució personal i professional. M’agraden els reptes i tot i que pugui semblar que m’agrada tenir el control quan ets freelance precisament aprens que això no és possible i comences a jugar amb la incertesa… i acaba enganxant… tot i que hi ha moments de tota mena. No t’enganyaré.

11 d'agost de 2023

La infraestructura social són els espais físics i les organitzacions que configuren les relacions personals.
Bona part dels reptes que tenim davant: el canvi climàtic, l’envelliment de la població, una desigualtat que no para d’incrementar i grans desavinences ètniques; només els podrem abordar si desenvolupem alguns interessos comuns. Quan la infraestructura social es fa malbé, les conseqüències són que la gent redueix el temps que passa als espais públics i es refugia a la ‘seguretat’ de la seva llar, les xarxes entre les persones es debiliten, augmenta la delinqüència, les persones grans i malaltes es van aïllant, els joves s’enganxen a les drogues i ‘les pantalles’, s’incrementa la desconfiança i cau en picat la participació ciutadana. És a dir, una infraestructura social sólida no només protegeix la democràcia sinó que contribueix al creixement econòmic.

12 d'agost de 2022

Pensar en la comunicació com una provocadora de canvis potser ha estat massa naïf i jo diria encara més, poc responsable i realista. Els canvis han de venir de la base, del convenciment sostingut, de polítiques públiques coherents i exemplars i d’una transició ben feta vers un altre model que implica noves maneres de viure. Ara, de cop, no es pot imposar una altra manera de fer a la ciutadania. Tot requereix un temps i ficar la por al cos no porta enlloc.
Cal donar a la comunicació el paper i la responsabilitat que té, ni més ni menys. Cercant la proactivitat i no generant usuaris reactius i passius que en el moment s’activen, pensen i volen canviar; però que al cap de cinc minuts ja s’han distret. Cal una implicació més constant, provocar la curiositat i generar un sentit de pertinença en un projecte comú i no pas en un d’extern que només et demana que facis Likes.

17 de desembre de 2021

Decréixer també porta associat uns quants ‘més’ com viure més lent, amb més temps lliure, de manera més conscient, més aprop de les persones que t’envolten… No es tracta, doncs, d’obsessionar-se amb la paraula: créixer o decréixer. Es tracta de qüestionar el model actual basat en un creixement il·limitat que resulta inviable i que ens ha portat a un possible col·lapse que condiciona de manera irreversible el nostre futur i present.
passar a un model on les persones siguem el centre (de manera equitativa i justa) i on es tinguin en compte els límits del planeta (que ens acull, sense ser nostre) serà un model millor per a tothom on el que ara pot semblar una renúncia pot arribar a ser un veritable guany: més salut, més temps, més consciència, més empatia… En el decreixement el ‘més’ també hi és, i a més hi és per a tothom.

28 d'agost de 2019

‘La Rosalia!’ ha arribat amb força, sorprenent amb cada nova cançó. La mitomania no em torna boja però he de reconèixer que sí que m’atreu, i molt, els efectes que cançons com les seves estan produint entre la ciutadania. De fet, la primera vegada que vaig sentir la cançó de ‘Malamente’ (el seu hit inicial) va ser amb el videoclip de Los Moranco, no amb l’oficial de Rosalia. I no ha estat l’únic, ja van dos. La qüestió és que les cançons de ‘La Rosalia!’ estan servint per fer paròdies i, denunciar i reivindicar temes com la generació excesiva de residus (sobretot de plàstics d’un sol ús) o la contaminació atmosfèrica generada pels cotxes privats de motor a ciutats com Barcelona.

26 de juliol de 2019

L’ecologia quotidiana és la base de tota estratègia ambiental. Som les persones, en la nostra rutina les que podem canviar molts hàbits i també exigir molts avenços polítics i normatius. Però compte! No dic que les administracions i societat civil organitzada no tingui un paper important. El té, però avui vull reivindicar la importància del que fem diàriament, dels hàbits que no només ens permeten impactar menys amb la nostra activitat habitual sinó també aquells que ens obliguen a ser més conscients del que consumim, com ho fem i l’impacte que això té sobre nosaltres i el nostre entorn, més proper i més llunyà. D’aquí l’autodenominació d’activista domèstica.

17 de desembre de 2018

Petjada ambiental, sostenibilitat, resiliència, transició energètica, estratègia ambiental, consum conscient, canvi climàtic, prevenció de residus, contaminació atmosfèrica, mobilitat sostenible, economia circular, etc. Sincerament, a partir de quina paraula has desconnectat? Quantes entens realment el que signifiquen? Et sents interpel·lat amb alguna d’elles? Si les teves respostes són ‘des de la segona, poques i amb cap’, és que formes part de la majoria de la ciutadania. Sí, concienciada i crítica però que no passa a l’acció en sentir paraules com aquestes. Però les paraules són aquestes i no unes altres. Però, què més hem de fer per arribar a la gent? Cal comunicar des de l’experiència, l’esperança, l’empatia, l’emoció, el sentit de l’humor i la rigorositat. Ho comparteixo en aquest post.

6 de juliol de 2018

‘The handsmaid’s tale’ és una de les sèries feministes del moment. Borgen, Big little lies, The good wife, The good figth… són d’altres que també he vist o estic veient i que m’estan despertant un sentiment de respecte i orgull de gènere. Es diu sororitat. I no puc evitar preguntar-me constantment com pot ser que en algun moment se’ns hagi considerat el sexe dèbil. És preocupant que durant tants anys i encara ara la dona sigui un zero a l’esquerra, menyspreada, discriminada i, tot i que sembli impossible, maltractada i assatjada sexualment.

7 de març de 2018

Es tracta de la primera vaga feminista de la història, a nivell internacional. Per això, el 8 de març de 2018 faré vaga, pararé, no treballaré, no consumiré, no estudiaré, no cuidaré. I des d’aquí crido a que totes ho fem o ajudem a que d’altres també ho puguin fer! Només volia fer un breu apunt: en el meu cas em resulta molt més complicat deixar de cuidar que deixar de treballar. I aquí és on trobo la innovació d’aquesta convocatòria: la vida quotidiana té moltes més dimensions que la laboral i les desigualtats de gènere són presents en totes aquestes dimensions. Si parem totes, no només es para l’economia, sinó que es para la vida!

28 de juliol de 2017

Segons en Curro Claret, “el disseny ha de generar algun tipus de canvi, millorar la situació inicial. Ja sigui en el procés de producció, en l’ús del producte o en la vida posterior del producte. Sinó, el disseny és només maquillatge.” Així comença una conversa amb en Curro, transparent, sense pretencions, com ell.

27 d'abril de 2016

L’ordre és molt relatiu. Depèn de cadascun que un espai estigui endreçat. Cadascú troba el seu ordre en el seu caos, i pot arribar a no trobar res en l’ordre dels altres. Però més enllà d’aquests aspectes de filtre i visió personals, tenir endreçada casa nostra esdevé, la majoria de vegades, tot un repte! Els grans enemics de l’ordre són: tenir massa coses, un espai limitat i poc temps per gestionar ambdues coses.

23 de novembre de 2015

‘La desmaterialització ens farà més lliures, menys contaminants, més feliços’
En Juli Capella em va rebre amb els braços oberts i amb moltes ganes de compartir reflexions i propostes. L’entrevista era per S0stenible.cat i el tema era: ‘La desmaterialització’, atès que aquesta setmana se celebra la Setmana Europea de Prevenció de Residus 2015 i la 13a Jornada de Prevenció de Residus, enguany dedicada a aquest tema: Fer més amb menys. En Juli Capella era un bon candidat per fer una entrevista interessant, propositiva i molt engrecadora sobre el fenomen de la desmaterialització de l’economia i les seves implicacions ambientals. I així va ser. A continuació podeu llegir l’entrevista, que també trobareu a Sostenible.cat.

3 de setembre de 2015

Cabanillas, prop de Tudela (Navarra). Són les 16:30 de la tarda en ple mes d’agost. Sembla estan en festes però no hi ha ningú pel carrer. De sobte apareix un home vestit de blanc amb un mocador vermell i li preguntem per l’hotel rural ‘El Trujal de las Bárdenas’. No sap de què parlem. Jo li dic, l’hotel de Javier. ‘Ah’, respon. ‘La Casa de las Marquesas, el hotel ecológico de Javier’. Després de més de 300 km camí del País Basc francès necessitàvem fer una parada tècnica (dormir, menjar, dutxa, descansar i continuar el viatge). Navarra era el lloc, però, què hi ha a Navarra?

8 de juny de 2015

La frugalitat consisteix en ‘ser estalviador, pròsper, prudent i econòmic en l’ús dels recursos consumibles, com l’aigua o el menjar, així com optimitzar l’ús del temps i els diners per evitar el malbaratament’. També es considera com la ‘virtut de viure amb allò estrictament necessari, sense abusar dels recursos o fer-ne ostentació, oposant-se al luxe i al consumisme’. Sense entrar en més detalls no encaixa gaire amb l’espai ‘ostentós’ de Mazda. Però en els contrastos també resideix l’extravagància, la rebeldia i les oportunitats.

20 de febrer de 2015

No m'imagino un ganivet que no talli. Tampoc una cadira on no pugui seure. O una bicicleta que no em faciliti desplaçar-me. Què serien unes ulleres si no ens ajudessin a veure bé? O un llapis si no ens possibilités escriure? Per definició, tot allò que ha estat dissenyat ha de resoldre algun repte. Donar […]

27 de juny de 2013

Cal estar atent. Pot arribar a passar a casa nostra. Un fenomen recent però ancestral alhora: la Nova domesticitat, el retorn de la dona a l'entorn domèstic com una forma d'activisme anticonsum.Article publicat a Sostenible.cat també en castellà. En el llibre Homeward Bound: Why women are Embracing the new domesticity, d'Emily Matchar, es planteja què […]

16 de novembre de 2012

Aquest post serà molt breu. De fet, és la continuació de T300, la peça clau de la nova botiga de CAMPER. A través del post de Resseny, he tingut accés al vídeo que explica el projecte de la botiga de Camper del Triangle. No us el podeu perdre! En moments de crisi econòmica i social […]