QUINCALLA
Circularitat versus durabilitat i desmaterialització
4 de desembre de 2018
Hem passat per colors (economia verda, blava) i conceptes diversos, molts dāells complementaris, però sembla que no acabem dāentendre quĆØ vol dir ni com aplicar la circularitat a la nostra economia. Ara Europa ho ha prioritzat i tothom etiqueta allò que fa com a model circular per poder pujar-se al carro del que ātocaā. Però, insistint de nou, quĆØ Ć©s lāEconomia circular? Hem passat per colors (economia verda, blava) i conceptes diversos, molts dāells complementaris, però sembla que no acabem dāentendre quĆØ vol dir ni com aplicar la circularitat a la nostra economia. Ara Europa ho ha prioritzat i tothom etiqueta allò que fa com a model circular per poder pujar-se al carro del que ātocaā.
Cà psules monodosi, una opció sostenible per a la neteja de la llar
10 de setembre de 2018
Tot estĆ calculat. Aquella Ć©s la dosis justa. Ni mĆ©s ni menys. No cal mesurar, no cal controlar el polze per no tirar massa, nomĆ©s cal agafar i deixar caure. I fins i tot, si no tens res mĆ©s a fer, quedar-te mirant com aquella cĆ psula es desfĆ deixant anar el fluid que contĆ©… De quĆØ estic parlant? Sembla emocionant i ho pot arribar a ser. Em refereixo a una cĆ psula de sabó per fregar el terra de casa! Com?
Fins ara, a les nostres llars, les monodosis de detergents han quedat relegades al món dels rentavaixelles i les rentadores, però, i la resta? Pensem-ho bĆ©. Si el que necessitem Ć©s el sabó per rentar el terra, per netejar els vidres, etc. per quĆØ comprem cada vegada l’envĆ s que el contĆ© i el llencem quan ja no el necessitem?
Conversa amb en Curro Claret: El disseny com a eina de canvi
28 de juliol de 2017
Segons en Curro Claret, āel disseny ha de generar algun tipus de canvi, millorar la situació inicial. Ja sigui en el procĆ©s de producció, en lāĆŗs del producte o en la vida posterior del producte. Sinó, el disseny Ć©s nomĆ©s maquillatge.ā AixĆ comenƧa una conversa amb en Curro, transparent, sense pretencions, com ell.
Com fer un bon ús del mòbil?
14 d'abril de 2017
Guia prà ctica per a un ús eficient del mòbil i trucs per allargar-ne la vida. Tria de manera conscient, cerca protegir la teva privacitat, el mòbil consumeix dades i energia, la durabilitat és possible i quan ja no vulguem el mòbil, sempre hi ha opcions. Consells bà sics perquè tenir un mòbil no sigui un drama ecològic i social.
Conversa amb en Juli Capella: Disseny i desmaterialització
23 de novembre de 2015
‘La desmaterialització ens farĆ mĆ©s lliures, menys contaminants, mĆ©s feliƧos’
En Juli Capella em va rebre amb els braƧos oberts i amb moltes ganes de compartir reflexions i propostes. L’entrevista era per S0stenible.cat i el tema era: ‘La desmaterialització’, atĆØs que aquesta setmana se celebra la Setmana Europea de Prevenció de Residus 2015 i la 13a Jornada de Prevenció de Residus, enguany dedicada a aquest tema: Fer mĆ©s amb menys. En Juli Capella era un bon candidat per fer una entrevista interessant, propositiva i molt engrecadora sobre el fenomen de la desmaterialització de l’economia i les seves implicacions ambientals. I aixĆ va ser.Ā A continuació podeu llegir l’entrevista, que tambĆ© trobareu a Sostenible.cat.
La solidaritat, un eix econòmic
26 d'octubre de 2015
En un moment de crisi social, econòmica i ambiental la ciutadania estĆ demanant altres maneres de conviure mĆ©s beneficioses per a la majoria, on les persones siguin l’eix central.Ā En aquest marc s’ha celebrat la quarta edició de laĀ Fira d’Economia SolidĆ ria de Catalunya (FESC)Ā a Barcelona (concretament, el passat 24 i 25 d’octubre), al complex fabril Fabra i Coats de Sant Andreu de Palomar. A finals de novembre de l’any passat, 2014, l’economia solidĆ ria i social ja va ser el motiu delĀ reportatgeĀ Emprendre per millorar la societat.Ā Avui, quasi un any desprĆ©s, quĆØ ha canviat?
El joc colĀ·laboratiu i responsable als parcs no funciona
27 de maig de 2015
S’apropa amb certa cautela. AlgĆŗ segur l’estarĆ observant. Porta una caixa de plĆ stic buida, d’aquelles de color verd fosc de laĀ fruita. Un cordill de dos colors, de cotó, bastant llarg. I una cartolina plastificada amb un missatge escrit a mĆ , amb colors i vistós. I tambĆ© una bossa plena de coses. Ja al costat de la tanca del parc infantil,Ā lliga la caixa, lliga la cartolina… QuĆØ hi voldrĆ posar que ho lliga tan ben lligat? I de sobte, hi aboca dins la capsa un munt de pots de plĆ stic, culleres de fusta, pals, cilindres de cartró, etc. Un conjunt de materials inespecĆfics, perfectes per promoure el joc heurĆstic. I quasi tots identificats: ‘Joguina comunitĆ ria!’.
Comprar a granel, una alternativa real de consum?
8 de gener de 2015
Comprar a pes, un propòsit per al 2015?El teu 2015 segur que es presenta amb molts bons propòsits: fer esport, viure de manera mĆ©s saludable, fer algun viatge, ser mĆ©s sostenible, tirar endavant algun projecte personal, fer dieta... Però potser no us havĆeu plantejat un altre possible bon propòsit que implica: accedir a productes de […]
El que és meu, és teu? Del consum compulsiu, individual i material al consum col·laboratiu
7 de juny de 2011
Ćs possible un consum que no es basi en la propietat? Es pot consumir i colĀ·laborar alhora? Aquests termes semblen oposats i fins ara potser ho han estat. Però la conjuntura actual de crisi econòmica, social i ambiental ens condueix vers nous models de negoci que basen el seu ĆØxit en compartir i intercanviar productes i serveis. El consum colĀ·laboratiu esdevĆ© aixĆ una alternativa cada cop mĆ©s beneficiosa per a tots.
La desmaterialització dels productes aixĆ com posar en valor els seus serveis associats, compartint i reduint el consum de recursos, Ć©s una opció al nostre consum material i accelerat. A continuació alguns exemples d’aplicacions reals del consum colĀ·laboratiu, que demostren que no nomĆ©s poden ser igualment beneficiosos a nivell ambiental, sinó tambĆ© social i econòmic.
