QUINCALLA

15 de desembre de 2020

El consum de proximitat esdevé, ara més que mai, una reivindicació per promoure una economia solidària i d’escala, per ajudar els nostres veïns, els comerços de tota la vida. Aquest nou ritme que ens hem autoimposat a causa de la pandèmia  del coronavirus ens ha permès, durant uns mesos, tenir més temps per pensar i menys llocs on comprar. Això ens ha portat a comprar molt més online i no sempre a empreses o iniciatives locals, sinó, i en la majoria de casos, a empreses com Amazon que ens ho posen molt fàcil: la primera opció de la cerca, i una entrega molt ràpida i fiable.
Altres empreses més locals i sostenibles s’han posat les piles darrerament en veure que l’opció presencial costaria de recuperar, però fer la competència al gegant de la venda online  és molt difícil.

26 de juliol de 2019

L’ecologia quotidiana és la base de tota estratègia ambiental. Som les persones, en la nostra rutina les que podem canviar molts hàbits i també exigir molts avenços polítics i normatius. Però compte! No dic que les administracions i societat civil organitzada no tingui un paper important. El té, però avui vull reivindicar la importància del que fem diàriament, dels hàbits que no només ens permeten impactar menys amb la nostra activitat habitual sinó també aquells que ens obliguen a ser més conscients del que consumim, com ho fem i l’impacte que això té sobre nosaltres i el nostre entorn, més proper i més llunyà. D’aquí l’autodenominació d’activista domèstica.

18 de març de 2019

‘Comprar a granel és difícil perquè no hi ha botigues on es pugui al meu barri’ o ‘No tinc temps per fer-ho’ o ‘És molt car’ serien les principals excuses per no intentar passar de comprar menjar embolicat en plàstic a comprar-ne menjar sense cap acompanyant més. Aniré excusa a excusa intentant donar respostes i la meva opinió personal. Darrerament, quan la gent em veu amb els túppers i el carretó de la compra dirigir-me al mercat, em comenten que com ho faig, que d’on trec el temps, però sobretot em pregunten: on compres a granel? I jo els dic: ‘Al mercat municipal’, en el meu cas, el Mercat d’Hostafrancs!’. I ells i elles me diuen (sobretot elles!): ‘Al mercat?’ I llavors jo els explico tot això. Al meu mercat, el del meu barri, jo compro (…)

28 de febrer de 2019

Recapitulant. Hola, sóc l’Ana, em declaro feminista, no m’agrada el rosa i rebutjo el model de joguines dirigit a un gènere en concret… però a la meva filla li agrada el rosa i li encanta cuidar nadons de joguina i vestir i desvestir barbies. I jo, com a mare, sense potenciar aquest aspecte, respecto la seva elecció, l’acompanyo, jugo amb ella i intento que un joc que fins ara he rebutjat esdevingui una oportunitat per entendre a la meva filla, una oportunitat perquè el meu fill també hi jugui sense sentir que és cosa de nenes i, en definitiva, una oportunitat per assumir que la millor manera d’educar els meus fills és acompanyar-los en les seves eleccions, sense imposar-les ni jutjar-les constantment.

20 de desembre de 2018

Ja ens trobem a la cua per pagar i marxar. Portem una hora donant voltes, valorant pros i contres, rebaixant les expectatives, renegociant termes i condicions, etc. I allà, en la cua que tot ho acaba i que ens hauria d’apropar a la pau interior i a la tranquil·litat després de la incertesa de la compra, segueix el debat i la negociació, i el neguit es torna en dubte i estrès. Perquè allà encara hi ha més coses, les que costen poc però mai has necessitat (i en la majoria de casos no sabies ni que existien). Allà, en aquell tram de productes més barats, petits i bufons, la seguretat de l’elecció final es comença a desmuntar. Així, el moment més feliç de la compra no és aquell en el que pagues i passes a posseir, sinó l’instant previ a decidir que sí, que allò t’ho quedaràs i serà teu.

4 de desembre de 2018

Hem passat per colors (economia verda, blava) i conceptes diversos, molts d’ells complementaris, però sembla que no acabem d’entendre què vol dir ni com aplicar la circularitat a la nostra economia. Ara Europa ho ha prioritzat i tothom etiqueta allò que fa com a model circular per poder pujar-se al carro del que ‘toca’. Però, insistint de nou, què és l’Economia circular? Hem passat per colors (economia verda, blava) i conceptes diversos, molts d’ells complementaris, però sembla que no acabem d’entendre què vol dir ni com aplicar la circularitat a la nostra economia. Ara Europa ho ha prioritzat i tothom etiqueta allò que fa com a model circular per poder pujar-se al carro del que ‘toca’.

5 de novembre de 2018

El documental ‘Death by design’ (Sue Williams, 2016) no et deixa indiferent. Si, a més de plantejar l’obsolescència programada com un gran problema ambiental, social i econòmic actual, li afegeixes els efectes directes sobre la salut de les persones, la cosa canvia. Aquest documental permet fer un recorregut pel cicle de vida dels productes tecnològics d’empreses conegudes i comprovar com un mal disseny afecta la salut dels treballadors que ho fabriquen, de les persones que l’utilitzen i fins i tot de les persones que ho reciclen/reutilitzen.
Dissenyaries un producte que provoca el suïcidi dels seus treballadors? Que els provoca avortaments o malformacions en els seus fetus?

10 de setembre de 2018

Tot està calculat. Aquella és la dosis justa. Ni més ni menys. No cal mesurar, no cal controlar el polze per no tirar massa, només cal agafar i deixar caure. I fins i tot, si no tens res més a fer, quedar-te mirant com aquella càpsula es desfà deixant anar el fluid que conté… De què estic parlant? Sembla emocionant i ho pot arribar a ser. Em refereixo a una càpsula de sabó per fregar el terra de casa! Com?
Fins ara, a les nostres llars, les monodosis de detergents han quedat relegades al món dels rentavaixelles i les rentadores, però, i la resta? Pensem-ho bé. Si el que necessitem és el sabó per rentar el terra, per netejar els vidres, etc. per què comprem cada vegada l’envàs que el conté i el llencem quan ja no el necessitem?

16 de juliol de 2018

Publicitat i cotxe no poden anar deslligats, així com tampoc els missatges associats, que han evolucionat al llarg del temps: des de llibertat, poder, personalitat, estatus i bellesa, fins a responsabilitat o consciència. La indústria automobilística ha cercat desesperadament aquell eslògan que captés el màxim de públic potencial. Un públic que no sempre necessita el mateix i que, potser, està exigint un canvi de model.
Tenir cotxe s’ha equiparat sempre amb nivell adquisitiu i estatus, amb llibertat i entusiasme per exprimir cada segon de vida. Per què circular a gran velocitat per una ciutat nocturna completament buida de cotxes i persones es pot considerar un escenari habitual d’ús del cotxe?

27 de maig de 2018

Cada 28 dies, si ets regular, arriba aquella estimada rutina fisiològica que consisteix en l’expulsió del teixit endometrial, un òvul no fecundat i la petita quantitat de sang que l’acompanya. Es tracta d’uns dies en els que no ens sentim sempre bé, més sensibles de lo habitual, amb molèsties i amb la preocupació afegida d’estar pendent de no tacar la roba o el seient. Es tracta de la regla o menstruació. I resulta que no només podem embrutar sinó que la menstruació també embruta a nivell ambiental. Per què? Doncs perquè les opcions per mantenir la sang continguda i no visible són, en la seva major part, poc sostenibles. I en molts casos, poc saludables també per a nosaltres.