QUINCALLA

29 d'abril de 2024

Calen noves narratives i generar relats en positiu que ens vinguin de gust. Perquè si no som capaços d’imaginar-nos el futur que volem, com se suposa que hem d’arribar-hi? Prepareu-vos que ve una bona ‘turra’: “Que el món s’acaba. Que la sequera ens té amb l’aigua al coll. Que per més que reciclem no solucionarem […]

12 d'agost de 2022

Pensar en la comunicació com una provocadora de canvis potser ha estat massa naïf i jo diria encara més, poc responsable i realista. Els canvis han de venir de la base, del convenciment sostingut, de polítiques públiques coherents i exemplars i d’una transició ben feta vers un altre model que implica noves maneres de viure. Ara, de cop, no es pot imposar una altra manera de fer a la ciutadania. Tot requereix un temps i ficar la por al cos no porta enlloc.
Cal donar a la comunicació el paper i la responsabilitat que té, ni més ni menys. Cercant la proactivitat i no generant usuaris reactius i passius que en el moment s’activen, pensen i volen canviar; però que al cap de cinc minuts ja s’han distret. Cal una implicació més constant, provocar la curiositat i generar un sentit de pertinença en un projecte comú i no pas en un d’extern que només et demana que facis Likes.

5 de novembre de 2019

Reconeguem-ho! Ens agraden les històries apocalíptiques atrets per una insaciable curiositat per les males notícies, les catàstrofes o les anècdotes amb un regust de tragèdia. Això sí, que no siguin nostres, que siguin dels altres. Ens agrada mirar de lluny, sense ésser afectats directament. Però, com ens agrada mirar!  L’única cosa que aconseguim és incrementar la por i la inacció. I no ens podem permetre una societat encara més poruga i encara més passiva, oi? Com combatre això? Doncs amb coneixement i amb opcions.

17 de desembre de 2018

Petjada ambiental, sostenibilitat, resiliència, transició energètica, estratègia ambiental, consum conscient, canvi climàtic, prevenció de residus, contaminació atmosfèrica, mobilitat sostenible, economia circular, etc. Sincerament, a partir de quina paraula has desconnectat? Quantes entens realment el que signifiquen? Et sents interpel·lat amb alguna d’elles? Si les teves respostes són ‘des de la segona, poques i amb cap’, és que formes part de la majoria de la ciutadania. Sí, concienciada i crítica però que no passa a l’acció en sentir paraules com aquestes. Però les paraules són aquestes i no unes altres. Però, què més hem de fer per arribar a la gent? Cal comunicar des de l’experiència, l’esperança, l’empatia, l’emoció, el sentit de l’humor i la rigorositat. Ho comparteixo en aquest post.

7 de març de 2018

Es tracta de la primera vaga feminista de la història, a nivell internacional. Per això, el 8 de març de 2018 faré vaga, pararé, no treballaré, no consumiré, no estudiaré, no cuidaré. I des d’aquí crido a que totes ho fem o ajudem a que d’altres també ho puguin fer! Només volia fer un breu apunt: en el meu cas em resulta molt més complicat deixar de cuidar que deixar de treballar. I aquí és on trobo la innovació d’aquesta convocatòria: la vida quotidiana té moltes més dimensions que la laboral i les desigualtats de gènere són presents en totes aquestes dimensions. Si parem totes, no només es para l’economia, sinó que es para la vida!

6 de març de 2018

Sabíeu que, segons les dades públiques i accessibles, el 7% dels personatges rellevants a la història són dones? I fins i tot aquestes, molt poques respecte les reals, les desconeixem. Per què no ens les han explicat a l’escola? Bé, potser la clau està en adonar-nos qui ha explicat la història fins ara. La literatura feminista reivindica el paper de les dones al món i en aquest post faig un humil apunt a aquells llibres que més m’han marcat i m’estan marcant com a feminista ara, més que mai, convençuda!

7 de juliol de 2017

La música rebota en les branques dels arbres, en els troncs, es percola entre les pedres del terra. Calma pausada, contemplativa, moment màgic a la posta de sol, a l’escenari ‘El vaixell’ del Festival Vida 2017. Tot és màgic. Música i natura, pop i bosc, rock i sorra, folk i pedres. Però, entre tota aquesta atmosfera creada per fer-te sentir ‘un fullet en un bosc popero ecològic’, el plàstic és un element més. El plàstic? Sí, el plàstic, d’un sol ús!

17 de març de 2017

El fundador en realitat és un ‘lladre’ d’idees, però se’l reconeix com un emprenedor, un ‘visionari’ capaç de convertir un simple negoci d’hamburgueses ràpides en un negoci immobiliari arreu del món que transmet sentiment de pertinença a una manera de fer i de viure que encara avui dia funciona. La reflexió és com això ha passat amb molts altres productes, que han perdut la seva autenticitat i objectiu inicial per voler més, per tenir més, per ser algú important, per ser un guanyador!

27 d'abril de 2016

L’ordre és molt relatiu. Depèn de cadascun que un espai estigui endreçat. Cadascú troba el seu ordre en el seu caos, i pot arribar a no trobar res en l’ordre dels altres. Però més enllà d’aquests aspectes de filtre i visió personals, tenir endreçada casa nostra esdevé, la majoria de vegades, tot un repte! Els grans enemics de l’ordre són: tenir massa coses, un espai limitat i poc temps per gestionar ambdues coses.

23 de novembre de 2015

‘La desmaterialització ens farà més lliures, menys contaminants, més feliços’
En Juli Capella em va rebre amb els braços oberts i amb moltes ganes de compartir reflexions i propostes. L’entrevista era per S0stenible.cat i el tema era: ‘La desmaterialització’, atès que aquesta setmana se celebra la Setmana Europea de Prevenció de Residus 2015 i la 13a Jornada de Prevenció de Residus, enguany dedicada a aquest tema: Fer més amb menys. En Juli Capella era un bon candidat per fer una entrevista interessant, propositiva i molt engrecadora sobre el fenomen de la desmaterialització de l’economia i les seves implicacions ambientals. I així va ser. A continuació podeu llegir l’entrevista, que també trobareu a Sostenible.cat.