Els PAESC (Pla d'Acció per l'Energia Sostenible i el Clima) són estratègies ambientals municipals que, aprofitant l'empunta d'Europa i el suport d'administracions supramunicipals, endrecen les accions de mitigació i adaptació en un full de ruta a seguir i actualitzar periòdicament.

Què és un PAESC?
El PAESC Ć©s el Pla d'Acció per l'Energia Sostenible i el Clima. Consisteix en unĀ document estratĆØgic de planificació energĆØtica i climĆ tica local. ContĆ© les accions que cal dur a terme per donar compliment amb els objectius establerts per la UE per al 2030, i aixĆ, anar mĆ©s enllĆ de la reducció del 55% de les emissions de CO2. Aquest tĆ© una visió ambiciosa i inclou mesures dāadaptació als impactes del canvi climĆ tic.
El PAESC recull els documents estratĆØgics i estudis fets a un municipi, iĀ sāintegra a laĀ planificació estratĆØgica local.
El PAESC sol incloure:
- UnĀ inventari base de les emissions de gasos dāefecte hivernacleĀ del municipi per fer el seguiment de lāefectivitat de les accions de mitigació.Ā
- UnĀ Pla de Transició energĆØtica localĀ que recull els objectius associats a la mitigació,Ā especialment els centrats en la part energĆØtica,Ā i a la transició justa.Ā
- Una Avaluació de riscos i vulnerabilitats climà tiques a escala supramunicipal.
- UnĀ Pla d'acció local dāadaptació al canvi climĆ tic on sāanalitzen els efectes esperables del canvi climĆ tic al municipi i les principals vulnerabilitats i riscos que seān puguin derivar. Una vegada identificats els sectors mĆ©s afectats, es proposen diverses accions dāadaptació orientades a anticipar-se i adaptar el municipi als efectes del canvi climĆ tic.
Però no es pot pretendre deixar-ho tot en un nivell teòric. Si la ciutadania no se sent implicada en aquest Pla no es podrĆ portar a terme. Cal tenir en compte que un percentatge molt baix de les accions depenen directament de l'Ajuntament; de manera que si els veĆÆns i veĆÆnes no se sumen a tirar endavant el Pla, aquest no funcionarĆ . Per això, cal fer un exercici comunicatiu al respecte. I això Ć©s el que ha fet Viladecavalls.Ā
Ā
Es pot explicar un PAESC en dues frases
Tot i que la majoria de PAESC diguin coses similars, cadascun es fixa en els reptes del seu municipi. Però resulta que els reptes són bastant comuns. Per tant, i per no haver de llegir més de 200 pà gines per saber què li cal al teu municipi per posar-se en marxa en la carrera front el canvi climà tic i la crisis ambiental, és recomenable poder trobar els aspectes clau (highlights) que són els que comunicarem i convertirem en claims i crides a l'acció.
La importĆ ncia del nom i de la imatge grĆ fica
Si ens dirigim a la ciutadania i li diem que li anem a explicar el PAESC, realment pretenem que se sentin interpelĀ·lats/des?
- Primer, això què és? Comunicar des de les sigles no acaba de ser la fórmula més efectiva.
- En segon lloc, volen explicar-nos un Pla que no hem decidit perquĆØ el fem possible perquĆØ resulta que depĆØn sobretot de nosaltres.
- En tercer lloc, no veiem aquest 'Pla' per enlloc. En cap comunicació. En cap cartell del carrer. En cap informació ambiental que rebem per part de l'Ajuntament.Ā
Per respondre al primer punt, busquem un nom que apelĀ·li mĆ©s, que no sigui tan tĆØcnic i que doni marge a la part grĆ fica a jugar. El segon punt es va resoldre, en principi, amb el procĆ©s participatiu que es va fer en el moment de fer el PAESC i en cada revisió tambĆ© es fa un altre; però sembla que no acaba de arribar a la gent (això no ho podrem resoldre en aquest projecte, però... en tot cas, farem mĆ©s visible la marca i esperem resulti mĆ©s atractiu formar part del canvi). I per que fa al tercer punt, un cop tinguem un nou nom i imatge associada, la incorporarem en les comunicacions ambientals de l'Ajuntament.Ā
Per tant, aquest exercici comunicatiu tƩ per objectius:
- Fer atractius els continguts del PAESC per cridar a lāacció i sensibilitzar sobre els principals reptes del municipi pel que fa al canvi climĆ tic.Ā
- Empatitzar amb la ciutadania de Viladecavalls, que pugui reconĆØixer en la imatge algun element que li recordi al seu municipi o que li pugui sentir-se, dāalguna manera, interpelĀ·lat/da.
- Explicar a la ciutadania la feina feta i la que ja sāestĆ fent i per quĆØ, i com aquesta hi pot participar.Ā
- Aconseguir que la ciutadania entengui el relat global i pugui, després, assimilar diverses campanyes o materials comunicatius que es generin lligats al canvi climà tic.
El cas de Viladecavalls
En el cas de Viladecavalls, es va trobar resposta a totes les inquietuds: el contingut i la forma.Ā
Pel que fa a la imatge grà fica, es va optar per una imatge neutra que fos atractiva i jugués amb:
- el nom del municipi (això permet identificar en tot moment que es tracta de VILADECAVALLS) iĀ
- amb el tema principal del PAESC i que tothom entĆØn ara mateix, ja que lāemergĆØncia climĆ tica Ć©s en boca de tothom: CLIMA.
I la clau va ser que dues de les lletres del nom del municipi formessin part de la paraula āclimaā. Això vol lligar de manera grĆ fica el futur del municipi amb les polĆtiques climĆ tiques.Ā
Finalment, es va adaptar aquesta imatge grĆ fica amb els tres eixos identificats del PAESC:Ā
- Una gestió eficient dels recursos, tant energĆØtics com hĆdrics i materials. I això tambĆ© cerca una menor dependĆØncia exterior i una menor pobresa energĆØtica (menys consum dāenergia, energies renovables, economia circular i menys consum dāaigua, mobilitat sostenible i justĆcia climĆ tica).
- Dāaltra banda, tambĆ© es vol preparar pels efectes del canvi climĆ tic amb unes accions dirigides a reduir riscos climĆ tics (mĆ©s resiliĆØncia, protecció i conservació del verd i la biodiversitat, i tambĆ© urbanisme i clima).
- Sense deixar de banda aspectes socials i de governanƧa, necessaris, que permetin mantenir la relació amb lāentorn, entendre les polĆtiques que sāimpulsen i, per tant, voler participar-hi (formació, sensibilització i comunicació, i governanƧa).
I el resultat va ser aquest. Tot aquest exercici grĆ fic el vam realitzar amb l'estudi grĆ fic Lapage Original.Ā

Finalment, vam fer un flyer per poder explicar el PAESC des de la nova perspectiva comunicativa. El resultat va ser aquest:Ā

