Cabanillas, prop de Tudela (Navarra). Són les 16:30 de la tarda en ple mes d’agost. Sembla estan en festes però no hi ha ningú pel carrer. De sobte apareix un home vestit de blanc amb un mocador vermell i li preguntem per l’hotel rural ‘El Trujal de las Bárdenas’. No sap de què parlem. Jo li dic, l’hotel de Javier. ‘Ah’, respon. ‘La Casa de las Marquesas, el hotel ecológico de Javier’. Després de més de 300 km camí del País Basc francès necessitàvem fer una parada tècnica (dormir, menjar, dutxa, descansar i continuar el viatge). Navarra era el lloc, però, què hi ha a Navarra? Provarem en el Trujal de las Bárdenas, un hotelet rural tranquil i agradable, segons la seva pàgina web.

Javier ens rep només arribar. Podeu deixar el cotxe sota aquesta ombra, ens diu. Ens mostra la nostra habitació i totes les instal·lacions, inclòs el trujal que dóna nom a l’hotel. Ja parlarem més tard. Ens instal·lem. Tot són comoditats amb bon gust, no excessives. Silenci, una fonteta petita al mig d’un pati al voltant del qual s’instal·la tot l’hotel és l’únic so que se sent. El vent comença a bufar fora. Cal tancar la porta amb una corda i les mosques estan molt pesades. Però es respira molta calma. Molta.

Per què Trujal de las Bárdenas?
Las Bárdenas és un espai natural protegit semidesèrtic d’unes 42.000 hectàrees al SE de Navarra. Totalment desconegut per a nosaltres i realment sorprenent. D’altra banda,  annex a l’hotel rural, antigament La casa de Las Marquesas, s’ubica un trujal, un molí per a fer oli. I en el cas del de Bárdenas, és el molí per a fer oli més antic de tota Navarra, de finals del s.XVII. Una biga de 16 metres era necessària per a fer pressió i trencar les olives per a fer l’oli. Javier i els seus socis (la seva germana i el seu cunyat) han apostat per mantenir i conservar aquest edifici històric, protegit però no conservat. Un projecte museogràfic el faria visitable i possibilitaria el seu manteniment, així com la plantació de més oliveres al seu entorn, cultiu original que donava ús al molí.

Al Trujal de las Bárdenas, tecnologia, energies renovables i món rural es combinen
Però, per què hem vingut a parar aquí? Per què no una altra casa rural? Doncs perquè aquesta és ‘ecològica’, de fet, és autosuficient ja que no està connectada a la xarxa elèctrica. No depèn de cap font energètica externa. L’energia fotovoltaica i eòlica cobreixen les demandes d’electricitat, i la solar tèrmica les demandes d’aigua calenta i calefacció. També la biomassa contribueix, tot i que només amb els excedents de les altres dues fa un any que no la fan servir. No cal. També compten amb un hort ecològic amb hortalisses i fruiters que costa molt de mantenir ja que les plagues que no afecten als camps veïns, protegits amb pesticides i herbicides, arriben a un camp no protegit químicament i l’acaben afectant. I fins i tot han estrenat una cuina solar. Un laboratori obert al públic. Un servei que es compromet a ser bo i eficient tot i no dependre de fonts energètiques externes. Per què no? Al costat de les bateries solar i eòlica, les cebes esperen a ser cuinades. Es combina tecnologia i món rural i funciona.

En el Trujal de las Bárdenas no cal anar amb espelmes a la nit. Ni escalfar l’aigua per a prendre un bany. Només cal accionar l’interruptor i obrir la dutxa i tot funciona. Si el món es quedés sense electricitat, si la xarxa deixés de funcionar, el Trujal no es veuria afectat! Si tots fóssim així d’autosuficients no caldrien grans xarxes de distribució ni grans indústries energètiques, unes més contaminants que d’altres. No hi hauria alguns dels problemes geopolítics actuals relacionats amb la propietat i ús de les fonts energètiques (gas, petroli…). Totes les fonts serien renovables i locals.

Així, com cada any, passem un parell de dies en un projecte de persones que han decidit canviar la seva projecció professional i personal. L’any passat va ser a Mas de Madalena. Aquest any ha estat el Trujal de las Bárdenas. Sempre un plaer trobar-se amb persones excepcionals, entusiasmades pel seu projecte, que demostren com és possible donar un servei sostenible sense que això li resti valor, sinó tot el contrari.