Encara bateguen al meu interior dos cors. És el segon cop que em passa i no deixa de ser màgic i emocionant. En breu, però, aquest batec que em manté connectada més que mai al meu cos i pensaments ja no estarà al meu interior, sinó que serà fora bombejant la sang de la meva filla (encara sense nom… sí, en la setmana 38!). El meu primer part, tot i ser un dels moments més emocionants de la meva vida, no va acabar com jo hagués volgut. En el segon embaràs, el primer dia que em vaig visitar em van preguntar: ‘Com vols parir?’ I jo vaig respondre: ‘Doncs parint… com s’ha de parir, no? Vaginalment i millor si és de la manera més natural possible’. Em va sorprendre tant la pregunta… I és que avui dia tenim tantes opcions alternatives per desenvolupar funcions tan fisiològiques com parir, menjar, dormir… que deixem de ser intuïtius i oblidem per què som com som! Per què les dones tenim pits, per què la nostra pelvis és com és, perquè la meitat de les nostres vèrtebres es poden deformar, per què…

En una classe de preparació al part natural la llevadora ens va preguntar: ‘Us heu apuntat ja a les classes de Digestió?’. Totes les mares i pares motivats que assistíem a les classes ens vam mirar i vam pensar: ‘Ostres, entre les classes d’esferodinàmia i sofrologia, aquestes se m’han escapat’. Però no, la llevadora ens va fer veure que no fem classes per fer la digestió, i en canvi la fem unes 5 vegades al dia. No tothom la fa igual, ni a tothom li  funciona bé, però la fem sense pensar, sense fer classes, no ens informem. I en canvi, amb el part, els ultra-motivats fem quasi un doctorat. Per què? Tenir tantes opcions ens ha portat a desconfiar de la nostra capacitat de parir de manera natural. Podem deixar de partir el dolor de les contraccions de part (també n’hi ha contraccions no doloroses, eh?… mira, mentre escric això n’he tingut un parell! ;-)) de seguida que arribem a l’hospital, podem programar el part, fins i tot podem programar una cesària i no saber què és una contracció… Hi ha tot un ‘menú’ de maneres de parir. Amb raó la ginecòloga m’ho va preguntar… Les nostres àvies no tenien tantes opcions i de fet eren capaces de superar més el dolor del part perquè no hi havia una altra…

Per què explico tot això? Doncs perquè m’agradaria posar sobre la taula que l’ésser humà és un disseny quasi perfecte i en canvi no ho aprofitem. No ens deixem anar. No ens escoltem. Busquem opcions ràpides, fàcils, antidolores, artificials… Renunciem a allò que ens fa ésser el que som. En breu arribarà el moment del meu segon part. No sé com acabarà i no és el que més em preocupa. Vull poder gaudir-lo de la manera més conscient possible i deixar al meu cos fer el que sap fer… la resta serà màgia, emoció i una nova vida!